Les altres banderes estelades... avui: Jordània! |
escrit per Dr.Cat | |
Wednesday, 20 February del 2008 | |
M'he assabentat de la commemoració del centenari de la senyera estelada. La senyera de combat dels catalans irreductibles. Com (...)
una mena de menhir dels gals que... Però, va!, anem al tema. Per fer una petita contribució del meu negociat a aquest centenari us glossaré, per capítols, les banderes tocaies de la nostra estelada. O el que és el mateix: La història i vida de les altres estelades que també onegen per aquests móns de déu. Totes elles, posteriors a la catalana, amb excepció de la seva inspiradora, la cubana, però en canvi, totes hissades oficialment en senyal de sobirania, a diferència de la nostra, amb excepció dels escadussers tres dies de la república catalana el 14 d'abril de 1931 o el nimi 6 d'octubre de 1934. Potser en podriem treure conclusions i tot!. Però vejam ja la primera d'avui: Jordània. Ens envia la fotografia el nostre amic lector i millor patriota, Àngel Mesado. Adoptada el 16 d'abril de 1928. L'estel de set puntes que lluu l'ensenya al mig del triangle, simbolitza la Fatiha, els set primers versos o shures de l'Alcorà i també la unitat dels pobles àrabs jordans. La bandera s'inspira en les arrels reials de la Gran Revolta Àrab. Exacte!, la de Lawrence d'Aràbia. La bandera d'aquest alçament on participà el camaleònic espia britànic, era la mateixa, però sense estel. Així que amb l'oficialitat (i secularització) de la bandera, aquesta s'arrenglera al costat de la nostra senyera trianglo-estelada. Les franges negra, blanca i vermella simbolitzen respectivament, les dinasties àrabs Abbasid, Umayyad i Fatimid. El triangle vermell representa la dinastia Hashemid o Hashemita, la més mediàtica a causa del seu rei, ja traspassat, en Hussein. Però els més malalts de la cosa banderil, oi Cassen!, voldreu saber què recoi diuen els ditxosos set versos de les set puntes de l'estel jordà. Doncs, pel què sembla són els més importants i repetits per aquestes mesquites d'Al.là. Així que si algun cop us trobeu jaient al llit de l'habitació d'un calurós hotel de Tumbuctú (Mali) i sentiu els cri...clams!, del mufti que convida als fidels a l'oració en sortir el sol (ja són ganes), això és més o menys el què diu: En el nom de déu, pietós i ple de gràcia; Elogiem déu, senyor totpoderós; El pietós, Ple de gràcia; Rei del dia del judici; Us celebrem i ens encomanem a vos; Guians en el recte camí; El camí dels qui heu afavorit i no pas dels qui us han enutjat o bé s'han perdut. Un altre dia us posaré la versió original. Fins la propera estelada. Filibert Draper Expert en vexil.lologia, filatèlia i colombofília |
Següent > |
---|