Què volem dir quan diem Independència.

Potser no caldria explicar-ho, perquè la independència forma part intrínseca del nostre projecte, però com que fins i tot les paraules ens volen prendre, direm el següent:
La independència és l'ànima de qualsevol ser, de qualsevol persona, de qualsevol poble. Sense ànima, esdevenim un munt de matèria sense organització que només és destinada a ésser assimilada i digerida per altres.
Per ser independent, cal una certa consciència i una certa voluntat de ser-ho. Sense consciència i voluntat, les persones i els pobles són suplantats per altres amb consciència i voluntat imperialista.
La independència nacional però, cal que estigui fonamentada en la independència personal. De poc ens serviran uns Països Catalans independents si les persones que en formem part som persones toves, dependents.
Independència és respecte a l'altre, al contrari, que també cal que sigui independent.
Independència és amor a les pròpies característiques, però també és amor a les característiques del veí.
Independència no és un producte intel.lectual i teòric per un demà més lliure, sino que és una manera de comportar-nos en el dia a dia.
Independència és actuar ara tal com voldriem que fos el demà. No és facil ser independent.Cal ser responsable, lliure, crític amb nosaltres mateixos.
La independència per que sigui sólida, cal que estigui fonamentada en les nostres "petites" i concretes independències.Moltes vegades he pensat si no és millor ser persona independent dins una nació sotmesa o ser persona dependent dins una nació lliure.
I no he pogut destriar una cosa de l'altra. Són les dues coses que hem de treballar conjuntament. I qui no vulgui ser independent ell mateix, que no es fiqui en cap projecte independentista col.lectiu, perque en el fons només entorpirà la tasca de tots plegats.
Independència és també responsabilitat. No volem la independència nacional per deixar-la en mans de quatre polítics panxa-contents. Volem la independència per fer-nos càrrec nosaltres (tots) de totes les coses que ens afecten.
Independència, en definitiva, és llibertat, és compromis, és responsabilitat, és treball, és maduresa, és col-laboració...
El contrari de independència és opressió, irresponsabilitat, despreci, inconsciència, odi.
Nosaltres mateixos. Hem de triar el que més ens convé.

Jordi Figuerola i Solaz

Per què diem Adéu Espanya?

Digues adéu a l’Espanya que et roba 15.000 milions d’euros cada any!

Digues adéu a l’Espanya que t’impedeix tenir seleccions esportives pròpies!

Digues adéu a l’Espanya que t’imposa el castellà a tot arreu!

Digues adéu a l’Espanya que et nega el dret a decidir el teu futur com a poble!

Digues adéu a l’Espanya que no et deixa gestionar els teus aeroports!

Digues adéu a l’Espanya que escanya el creixement econòmic de Catalunya!

Digues adéu a l’Espanya que t’obliga a acceptar els seus símbols nacionals!

Digues adéu a l’Espanya que manté els seus exèrcits en territori català!

Digues adéu a l’Espanya que no et deixa controlar els fluxos migratoris!

Digues adéu a l’Espanya que atempta contra l’estat del benestar dels catalans!

Digues adéu a l’Espanya que et fa viure amb serveis i infraestructures tercermundistes!

Digues adéu a l’Espanya que t’imposa la monarquia borbònica!