Restes de provincianisme

“Wanderlei Luxemburgo, nou entrenador del R.Madrid”. Aquesta era la noticia que obria l’apartat d’esports del TN migdia a TV3 el passat 30 de desembre. Certament és un fet noticiable que l’etern rival esportiu canviï d’entrenador; però ha de ser la primera notícia esportiva per davant de l’inici del Ral.li Barcelona-Dakar o les repercussions del Catalunya-Argentina de dos dies abans? Més trista encara és la noticia apareguda l’ 11/01/05 al mateix TN migdia. “Embús a l’entrada de Madrid, per l’accident d’una grúa”????¡¡¡
Jo no em crec que a Puigcerdà, a Valencia, o a Rubí no hagi succeït quelcom més interessant. I que consti que no és mania persecutòria contra Madrid; els embussos circulatoris de Roma o el canvi d’entrenador del Bayer de Munich quedarien igualment en un segon pla en les meves preferències informatives.

Els exemples reals que he donat, denoten que la dependència respecte Espanya no és només política,o fiscal. Part del nostre cos periodistic pateix d’una dependencia mental preocupant, i provinciana, doncs donen rellevància a fets o succesos que si no passessin a la Capital (Madrid, és clar), anirien directament a la paperera del correu electrònic del periodista que les ha rebut. Certa premsa dona categoría de noticia a anècdotes quan passen a certs llocs de l’Estat, fent que quan passen a Madrid semblin més importants o més greus que si es donessin a Terrassa: “Ah, si ha passat a Madrid, és noticia. Apa cap al TN ¡” . En aquest sentit és trist l’autoodi que també pateixen alguns periodistes o editors que deuen creure que no fa important emetre successos del país, que no passa res si no ens assabentem de l’actualitat de Reus, però que és primordial saber que a Madrid hi ha hagut un embús aquest matí ¡¡

En aquest mateix sentit, em te astorat el fet que un parell de programes dels serveis informatius de “La teva” i altres espais radiofònics d’emissores públiques i privades catalanes, en fer el repàs a la premsa del dia, amablement ens mostren les portades de les capçaleres d’aquí, però ai las ¡, també les de El Mundo i l’ABC i fins i tot de La Razón. I tant periodistes com tertulians donen voltes a notícies o articles apareguts en aquestes carcúndies en paper, sobretot si son notícies polítiques .Aquest fet –comentar la portada de l’ABC o El Mundo-, que esporàdicament podria esdevenir normal, ha esdevingut anys fa, la normalitat gens esporàdica. Si tenim un ull posat en diaris editats a d’altres ciutats, mo pocs espectadors preferiríem les portades de l’Independant de Perpinyà o del Diari de Balears .

I encara que sigui un tema menor -simbòlicament no ho és: la CCRTV dedica un sol Euro a les empreses editores de l’ABC i El Mundo?
La qúestió és que aquesta dependencia del que diuen a Madrid no només manté el nostre autoodi a nivells estratosfèrics, és que denota una por atávica ja en el nostre poble. Por al que escriguin i pensin a Madrid –per això ens ho llegim-, i por a que no s’enfadin, sobretot ¡ De fet és la mateixa por que traspua en aquells catalans que cada matí escolten la COPE; això si després s’excusen dient que és per refermar-se en les seves conviccions o que és per riure una estona. Si voleu riure, escolteu cada matí el Minoria Absoluta de Rac1 o l’APM a Catalunya Ràdio i us en fareu un fart ¡¡

Ja Antoni Rovira i Virgili considerava una veritable “submisió espiritual” i “restes de provincianisme” l’atenció regular de la premsa catalana a l’actualitat espanyola, i més quan aquest seguiment no és correspost per Madrid que”no sap quasi res de Catalunya”. Veiem, doncs, que aquesta por al que diran a Madrid, aquesta subjugació a les informacions provinents de la Capital no son noves. D’aquesta cua de l’ull, d’aquest timpà pendent del Ponent espanyol, d’aquesta submissió i d’aquesta por ja se’n queixava l’il.lustre tarragoní l’any 1921: “...Pero subsisten aún restos de provincianismo. Y uno de ellos es el de preocuparnos demasiado de las contingencias e incidentes de la política madrileña. Muchas veces, esos incidentes no tienen ni valor, ni transcendencia. Aquella política y aquellos políticos, aisladamente y en montón, valen bien poca cosa. ¿Por qué las crónicas y los fondos de nuestros diarios han de ser esclavos frecuentemente de la actualidad madrileña?
(Restos de Provincianismo, La Publicidad, 23 de novembre de 1921).

Ivan Condes i Sangenís. Historiador i Publicista. Membre de Catalunya 2003
Article publicat a El Punt el dia 24 de Febrer de 2005