Carta oberta al Sr. López Bofill

Benvolgut Sr. Hèctor López Bofill: vostè i jo som independentistes. Ambdós volem la normalitat per a Catalunya, és a dir, un Estat propi dins la Unió Europea. Tots dos volem i sabem que l’única forma d’aconseguir-ho és, òbviament per la via democràtica i som conscients també que per això cal una eina (els partits polítics).

La diferència és que jo ja vaig creure durant cinc anys en l’Esquerra que vostè ens diu que és l’eina, però on vostè no ha militat mai. Durant aquests cinc anys (2000-2005) vaig poder conèixer de primera mà el funcionament d’aquest partit. Després d’adonar-me de les greus mancances d’aquest funcionament i de que molts dels seus càrrecs són gent sense ofici ni benefici fora de la política i per això condemnats a viure’n per sempre més, vaig abandonar-ne la confiança i la militància.

Vostè Sr. López Bofill, va demanar l’ingrés a Esquerra el juliol passat, i els estatuts d’aquest partit, al títol I –“la militància”-, article 4, diuen que “la sol·licitud d’afiliació es farà per escrit, emplenant la butlleta habilitada a tal efecte, havent d’estar avalada per dues persones militants de ple dret”. Estic segur que vostè, Sr. López Bofill, no trobaria només dos avaladors, sinó que en trobaria molts més. És per això que em sorprèn que no s’hagi adonat encara que a vostè no li volen. Darrerament, hi ha gent (i en conec uns quants) que s’hi han afiliat via internet i sense cap mena d’aval. Ah, però aquests sí que els hi volen! Aquests no són Héctor López Bofill, amic meu. Molts d’aquests seran militants passius i això ja els va bé.

Amic Bofill, arribats aquí, m’estranya que vostè, a qui encara no li han volgut, ens faci una crida als independentistes a militar-hi i no s’hagi adonat encara que Esquerra avui té comportaments obstinats i sectaris que la desqualifiquen.

Però no es preocupi, amic Bofill: més enllà d’Esquerra hi ha vida independentista en aquest país. És per això que el convido a buscar al mercat polític, on trobarà, entre altres, opcions com la del Partit Republicà Català – RC (www.partitrepublicacatala.cat), que fou el partit de l’honorable Lluís Companys, que darrerament s’ha refundat, on ja militen molts compatriotes i que sota l’eslògan “Adéu Espanya” es presentarà a les properes eleccions espanyoles.


Josep-Lluís Arbós
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Defensem Catalunya: COMENCEM PEL TERRITORI.

Sovint es parla de defensar la llengua, les institucions, la cultura etc.però previament cal que defensem el territori perquè ni llengua, ni institucions, ni cultura tenen sentit en un territori malmès. Cap d’elles existiria si no existís el país. Un país, Catalunya, en el que molts aspectes de la seva economia depenen de tenir un territori endreçat i cuidat, com per exemple el turisme o el sector agrari ( vitivinícola, fruiter…) entre d’altres. En aquests casos el territori n’és la seva matèria primera.
És per tot això que en el meu nom i en el del Partit Republicà Català – RC, no es pot estar a favor de la instal.lació de la línea de molt alta tensió (MAT) ni tampoc de la nuclearització dels Països Catalans. Cal dir obertament que la MAT s’utilitzarà perquè França vengui electricitat al Marroc i Espanya en cobri el peatge. Per altra banda les centrals nuclears que operen desde fa decàdes a Catalunya suposen un risc excessiu quan ja existeixen, avui per avui, alternatives clares, netes i molt més segures.
Durant el segle XXI, amb el canvi climàtic, veurem com l’aigua es converteix cada vegada més en un bé escàs i molt preuat. Els governs espanyols ja ho saben i l’aigua s’ha convertit per ells en una qüestió d’Estat, per això partits polítics espanyols, com el PSOE, s’oposen al trasvessament del Roine perquè volen que Catalunya depengui hídricament només d’Espanya i d’altres, com el PP aboguen veladament pel transvessament de l’Ebre per deixar el nostre país eixut davant d’una hipotètica independència.
Des del Partit Republicà Català – RC, proposo apostar obertament per l’us de les energies renovables, convinant-les entre elles per treure’n el millor rendiment, optar per una nova cultura de l’aigua i no deixar que d’altres ens gestionin els recursos. Només així aconseguirem ser un país independent i capdavanter a la Unió Europea.