divendres, 7 / març / 2008

divendres, 8 / febrer / 2008

DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI PRODUCTIU

Les raons per dir ADÉU ESPANYA són moltes, des de la tramitació de l’Estatut, els papers de Salamanca o la pròpia espoliació econòmica que estem patint, fins els resultats dels serveis que necessitem, pel funcionament òptim del nostre País, com infrastructures, educació, sanitat i sense oblidar el tractament dels petits empresaris,
dit: AUTÒNOMS, aquestes i unes quantes més són presents en el dia a dia.
En arribar la democràcia, aquest col·lectiu, nombrós al nostre País que tant pes ha tingut a Catalunya, creant molts llocs de feina en empreses petites, tallers i professionals de molt diversos sectors (industrials, artístics, serveis...) i donant resposta a la nostra manera de fer, que és la iniciativa privada, es van sentir esperançats davant d’un canvi d’actitud del nostres governants.
El resultat de 30 anys, és penós. D’una banda, s’han fet actuacions correctes a la gran empresa, sobre protegint-la quan ha calgut, perquè pogués subsistir, mitjançant la concessió de subvencions, deduccions fiscals etc. Per contra s’ha deixat els petits empresaris com a font recaptatòria en benefici de l’administració sense compensacions a canvi, la qual cosa ha ocasionat la destrucció de milers d’empreses i per suposat del nostre patrimoni
Tots aquests anys han donat com a resultat una destrucció sistemàtica de la nostra iniciativa privada, ha estat i és una autèntica casa de bruixes, amb una repressió ferotge que s’inicia en el moment de la tramitació de qualsevol llicencia d’obertura fins els impostos més desproporcionats, i fins a les inspeccions de tota mena com per exemple: hisenda, treball, medi ambient, consum i la repressió directa amb mesures de circulació i aparcaments de vehicles, zones blaves, zones verdes, autopistes de peatge, preu de carburants, il·luminació i
Tot això i més ha estat suportant aquest empresari i sense tenir assegurades les necessitats bàsiques, la més humana de disposar d’una baixa laboral com la resta dels treballadors, poder afrontar tancaments de negoci o tenir dret a una jubilació amb dignitat
Espanya ha menyspreat aquest col·lectiu i els nostres polítics encara més. Per aquests, és la font d’ingrés més sucosa i que no comporta riscos de cap mena, perquè saben molt bé, que aguantaran tot el que sigui necessari, la garantia és el seu propi patrimoni. Per tant, pujar la gasolina, posar més mesures de control de velocitat, els aparcaments i les autopistes a uns preus exagerats, inspeccions de tota mena, tot si val per recaptar diners!, això té un nom!, és REPRESSIÓ!
Tota repressió te el seu final, i aquí algun dia es demanaran responsabilitats. El poble català està cansat de tanta pressió, està cansat de polítics enganxats a les seves cadires, i el poble està cansat de veure com la despesa de l’administració puja cada vegada més i els beneficis que tindria d’aportar es queden amb un altra lloc i no precisament a Catalunya.
La força d’un poble està en si mateix i ara és el moment de iniciar un canvi, dient que ja en tenim prou, que volem ser un País normal, dient ADÉU ESPANYA, per després ordenar la nostra casa i fer les correccions de justícia que ens pertoquen.