El salari mitjà real dels treballadors va perdre el 4% del seu poder adquisitiu en la dècada que va des del 1995 al 2005. Això es tradueix en una situació sagnant en què 316.000 famílies viuen en la severa pobresa. Mesures:

 Increment dels tipus impositius d’impostos directes progressius (Impost sobre la Renda) en els trams superiors.

 Equiparació dels impostos sobre el capital mobiliari (sobre dividends) a l’impost de societats.

 Establiment d’un nou impost finalista sobre la massa dels beneficis, que obligaria a l’empresa a destinar-la a innovació tecnològica i renovació sostenible medioambiental del teixit productiu. Un percentatge seria per a l’autoinversió i un altre per a inversions públiques en infrastructures bàsiques (inversió en parcs d’energies alternatives i tecnologies sostenibles per a l’economia i la societat).

 Instauració d’un impost sobre les grans fortunes i successions que gravaria les successions a partir d’una certa xifra amb un 50%, i el patrimoni, per trams: un, només declaratiu a l’efecte de càlcul censal (petita propietat); un mitjà, per a patrimonis de classe mitjana; i un més elevat, per a la gran burgesia.

 Reducció substancial de l’IVA, especialment per a béns de primera necessitat, en un nivell inferior al vigent, que permeti rebaixar la pujada dels preus dels productes bàsics.

Aquesta és una part del programa que proposa el col·lectiu Revolta Global, programa que consideren que conté els punts mínims que hauria de proposar una esquerra anticapitalista per a aquesta legislatura. I, la veritat, considero que són mesures molt encertades, realment d'esquerra anticapitalista però que no cauen en el maximalisme ni la utopia.