• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

7/3/2008  UN HIVERN AMB RETARD|LA SEQUERA

La demora a reparar la fuga del Ter n'ha encarit vuit vegades les obres

1. • El preu del projecte del 1989 per sanejar el túnel costaria avui 10 milions d'euros amb la inflació
   
2. • Els treballs per posar fi a les pèrdues requereixen actualment una inversió de 78 milions d'euros
   

Fins i tot el menys expert dels lampistes sap que les goteres s'han d'aturar a temps, perquè si no s'agreugen i el cost de la reparació es multiplica. En concret, un 771% en el cas de la conducció d'aigua del Ter entre Cardedeu i la Trinitat. El 1989, amb CiU al Govern, la reparació es va pressupostar en 908 milions de pessetes (l'equivalent a 5,45 milions d'euros). Aquest import, calculat en euros constants, és a dir, tenint en compte la inflació registrada entre el 1989 i el 2005, és de 10,11 milions d'euros. El cost del desdoblament que s'està portant a terme en l'actualitat, iniciat el 2000 i amb data de finalització el 2009, s'eleva a 78 milions d'euros.
I encara que els informes dels anys 70 revelen que les fugues no neixen per la longevitat de l'aqüeducte, ja que es van iniciar poc després de la seva construcció --el túnel es va perforar entre el 1962 i el 1966 i és la conducció més vella de la xarxa--, el cert és que el pas del temps va deteriorar tant la canonada que ja no van ser suficients les aturades parcials i puntuals en el proveïment per procedir a arreglar- la. Són tants els forats que s'han de tapar que l'única solució possible va ser iniciar les obres d'un segon túnel que pogués subministrar aigua a Trinitat. Només llavors, amb el nou túnel en servei --el 2009-- es podrà desconnectar de la xarxa i procedir a arreglar-lo definitivament, fins a la total impermeabilització, encara sense data ni pressupost.
L'estudi que l'empresa Aquaplan va realitzar el 1989 per encàrrec de la Conselleria de Política Territorial i Obres públiques va fixar en 4.170 milions de pessetes la suma total necessària per millorar el subministrament d'aigua del Ter. D'aquest pressupost, 908 milions de pessetes es dedicaven completament a la reparació del túnel Cardedeu-Trinitat. Però a diferència d'altres actuacions aconsellades també per Aquaplan, que sí que es van portar a terme --com certes millores en la conducció Pasteral-Cardedeu i als embassaments de Sau i Susqueda--, la reparació de l'aqüeducte es va quedar en els llimbs.

RECURSOS PER A PEGATS
L'aportació de recursos econòmics destinats a posar pegats a la galeria de Cardedeu ja es va iniciar a la dècada dels 70. Almenys, en aquella època es van apuntar les intencions. En els primers informes que es coneixen que esmenten les fugues en la conducció, els de la ja traspassada Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, en un marge i a llapis, apareix escrit que "s'afegeix" una partida pressupostària de "set milions de pessetes per a possibles reparacions" per a l'any 1976.
En aquests estudis s'advertia que "sense tallar el subministrament" és "impossible detectar" si les pèrdues d'aigua estan ocasionades "per esquerdes, per defectes en les juntes o per no haver-se tapat els forats de la injecció de formigó". En qualsevol cas, del que ja no hi havia dubtes el 1975 és que la conducció es trobava en un "progressiu alarmant" debilitament.
A més del retard en temps de CiU, els treballs van patir una altra aturada, encara que més breu, el 2004. A l'arribada del tripartit, el desembre del 2003, la va succeir el març del 2004 el triomf del PSOE a les generals. Això va suposar la derogació del Pla Hidrològic Nacional del PP, el del transvasament de l'Ebre, i el canvi en les inversions del Govern. La redacció de les noves prioritats --les noves dessalinitzadores, entre elles-- i la corresponent petició de fons europeus per a la majoria d'elles va conduir al retard i, al cap i a la fi, a dificultar-ne el finançament. Europa, finalment, no va donar diners per a aquesta obra i ha de ser Aigües Ter Llobregat la que, amb fons propis, afronti el pagament.