Primer, rodalies

Sembla que el Govern comença a entendre que el més important per a la gent no és que el tren d'alta velocitat arribi a Barcelona el 21 de desembre malgrat que això signifiqui posar en perill la vida dels operaris, sacrificar la mobilitat de 160.000 barceloninas o col.lapsar de cotxes les entrades de Barcelona.

L'agost passat vaig demanar a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que s'obsessionés menys per l'AVE i més per Rodalies. De fet, des d'ICV ja li vam advertir el 2005 del que passaria si volia fer entrar l'AVE per Sants sense abans tenir un pla de xoc per millorar Rodalies. No ens va fer cas, ni aleshores ni fa 3 mesos. Ara s'ho ha trobat.

Ahir vaig demanar per enèsima vegada a Zapatero que cessés aquesta ministra nefasta. Ho podria haver fet en la crisi de govern de juliol passat. Però no ho va fer. Avui he demanat a Zapatero que retiri immediatament la campanya publicitària que anuncia l'arribada de l'AVE per al 21 de desembre. Als usuaris només els falta haver de patir les tanques publicitàries quan han de patir aquest desgavell. Més crueltat impossible.

Rajoy, Aguirre i el cosí negacionista

Grotesc i inaudit les declaracions d’ahir del president del PP, Mariano Rajoy, que va qüestionar el canvi climàtic i que va donar com a arguments per sustentar aquesta idea opinions d’un cosí seu, que res té a veure ni amb l’ONU ni amb el cosí de Zumosol.

Rajoy es posa al nivell d’aquest gran pensador del segle XXI, el president del EUA, George Bush, que nega el canvi climàtic, el protocol de Kioto i que segueix les ordres de la indústria petrolera, que és responsable que ell estigui a la Casa Blanca.

Mentre que els líders conservadors europeus Angela Merkel i Sarkozy han posat al capdavall de la seva agenda el canvi climàtic, Rajoy s’alinea amb els neocons nord-americans i torna a evidenciar que la seva dreta és la dreta espanyola de sempre, antieuropea, antimoderna i carpetovetònica.

És curiós que Rajoy, que s'omple la boca amb el seu amor a Espanya i les crides patrioteres, negui el canvi climàtic que segons els experts repercutirà molt greument a la Península Ibèrica amb sequeres prolongades, desertificació i augment del nivell del mar.

El canvi climàtic, malgrat el que diguin els "neocons", és una obvietat certificada (malauradament certificada) per milers de científics que treballen per l'ONU mentre que els negacionistes responen a interessos de poderosos lobbies com el de les petroleres.

Espanya té dos problemes: els que accepten que hi ha canvi climàtic però no estan fent pràcticament res per evitar-ho a Espanya (cas del PSOE) i els que ara directament i sense cap tipus de vergonya neguen el canvi climàtic i que, per tant, mai faran res per evitar-ho. Avís per si aquest senyor arriba un dia al govern d'Espanya.

Senyor Rajoy, faci un tomb en un vaixell científic d'aquests que estan subministrant informació des dels casquels polars amb dades indiscutibles sobre el desgel.

Per més inri, s'ha afegit avui a la barrabassada pepera la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que també s'ha mostrat en la línia negacionista de Rajoy. Ahir a la nit, en un presumpte espai d'informació general que presenta l'escriptor Sánchez-Dragó a Telemadrid, ja es van dir tot tipus de bestieses contra Al Gore per tal de negar el canvi climàtic. Quina dreta aquesta que ens ha tocat!

Presentació

Començo el blog presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 36 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona.

Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. Me’n recordo d’haver organitzat una queixa pel menjar del menjador. Després vaig anar a l’institut Joan d’Àustria de la Verneda, on vaig conèixer els amics més propers. Anys després, quan feia Dret a la UB (ja fa 15 anys!), em vaig apropar amb la colla d’amics al local d’Iniciativa de Sant Martí i vaig començar a participar en política, perquè creia –i continuo creient– que la realitat també es pot transformar des de la política per aconseguir una societat més justa i solidària.

L’any 2004 vaig ser el candidat que encapçalava la llista d’ICV al Congrés. Ara repeteixo. Per mi, com per la resta de militants d’ICV, la participació és la manera d’entendre la política. Per això et convido a participar en aquest blog aportant comentaris i suggeriments a les reflexions polítiques que hi aniré penjant.

Em proposo escriure cada divendres una carta setmanal sobre l’actualitat política i social de Catalunya i l’Estat espanyol, Europa i la resta del món. De tant en tant, també hi penjaré comentaris sobre les lectures que vaig fent, les pel·lícules que veig al cine, les rutes per fer excursions a peu o amb bici que em sorprenen... algunes coses de la vida quotidiana fora de l’hemicicle i les reunions. Tot i que sóc un pèl tímid, m’agrada compartir el que faig, per això aprofitaré el blog perquè em coneguis i espero poder coneixe’t a través dels teus comentaris.

Parla amb Joan Herrera

-------Gràcies per participar----------

Aquesta setmana al Congrés...

Aquesta setmana al Congrés...

El “¿Por qué no te callas?” del Rei ha eclipsat l’activitat parlamentària d’aquesta setmana al Congrés, tot i que dimarts es va celebrar una votació molt rellevant.
Eren les 21.45 del vespre i es va procedir a votar els Pressupostos de la Secció del Ministeri de Foment. El president ho sotmet a votació, i en les pantalles del Congrés es registra el següent resultat: 166 vots a favor, 165 en contra. Un rumor va recórrer el Congrés. L’ai al cor a les files socialistes. El Govern havia estat a punt de perdre el pressupost, ja que si s’hagués rebutjat hauria estat la primera inversió rebutjada del que ara és “Gobierno de España”.

Emprenyats amb Foment: un problema d’orientació...
Aquesta votació expressa un creixent malestar amb un govern i amb un Ministeri que en les polítiques de transport ho ha fiat tot a l’AVE. És sorprenent veure com el PP continua atribuint les responsabilitats a la ministra Magdalena Álvarez quan el problema és que aquesta ha reproduït les seves polítiques. Altres situen les responsabilitats al Ministeri, o les reparteixen entre tots, els mateixos que durant anys, mentre només uns pocs parlàvem de rodalies, ells només es preocupaven de quan arribaria l’AVE a Barcelona.

Això és el que vaig mirar d’explicar quan discutíem al Congrés la secció de Foment, reproduint aquella frase d’en Pau Noy (PTP): “S’ha de passar de la química del formigó a la física de la mobilitat”. Les inversions en rodalies comparat amb l’AVE han estat ridícules (el 97% de la inversió ha anat a ’AVE), i també ha estat famèlica la inversió comparant-la amb altres parts de l’Estat. (link)

I es que el problema no es només el Govern espanyol. Aquesta explicació es massa simple. En una Catalunya independent, després de tants anys de CiU, estic segur que també s’haurien oblidat de rodalies i s’haurien obsessionat pel tren d’alta velocitat.

Zapatero ens dóna la raó! Magdalena Álvarez també ho faria?

Després de tants debats i d’haver-ho dit mil vegades, ara molts diputats del PSOE i del PSC, portaveus destacats, i fins i tot algun ministre es planyen en privat de no haver-nos fet cas dels avisos del 2004, del 2005 i del 2006... Mentre CiU insistia en l’arribada de l’AVE altres denunciàvem que abans s’havia d’invertit en una xarxa de rodalies tan depauperada com la nostres línies de ferrocarril convencional.

El mateix president Zapatero, després del debat de pressupostos, dimecres a la nit, em va reconèixer en els passadissos del Congrés que en matèria de mobilitat no havien fet prou. Ens dóna la raó a ICV.

Amb tot, i malgrat el seu lament, el Govern continua presumint de nous quilometres d’AVE i la diu que el 2010 Espanya serà el país del món amb més vies d’alta velocitat. ¿Deu pensar la ministra que a l’usuari de Rodalies a Catalunya li treu la son si Espanya és o no el primer país amb més alta velocitat en el món si no pot arribar puntualmente a la feina cada matí?


M’expliquen...

M’expliquen que dimecres algun diputats del PSC li va sorprendre la intervenció

del Salvador Milà. Felicitats Salvador: Vas explicar les incoherències de la ministra i com durant tots aquests anys ella ha afirmat que el primer, pel seu Govern, era l’AVE.

La sorpresa:

La sorpresa d’aquesta setmana es veure els assessor per elaborar el programa socialista. Està molt bé que hagin posat a una premi nobel com Helen Caldicott, militant antinuclear. No em vaig poder estar de preguntar-li a en Zapatero si la neozelandesa faria el que no hem pogut fer aquesta legislatura. Al final, la reforma del Consell de Seguretat Nuclear la indústria nuclear es va sortir amb la seva, i els compromisos del govern socialista han estat inexistent. La resposta no va ser gaire concreta.