Humorista
El País, 10 de març de 2008
Crònica d'un dia d'un apoderat
Ser apoderat és una forma especial de viure les eleccions. Passejar-se pels col•legis electorals des del matí fins al vespre t'aporta informació de primera mà sobre qui i quan va a votar, quines dificultats troba la gent, i veus el desplegament humà, policial i material que implica una jornada com la d’ahir. També et dóna l'oportunitat de veure petits aspectes d’aquesta “gran festa de la democràcia” (com els agrada de dir), com les trifulgues que ahir a la nit vivien dos interventors, un del partit popular i un altre del partit socialista: eren les 8 del vespre i el del partit popular volia tancar les urnes, com semblava que pertocava per horari, però el del partit socialista recordava que el col•legi havia obert deu minuts tard al matí i que per tant també havien de tancar també deu minuts més tard. En qualsevol cas, la decisió no era seva, però escoltar-los reflexionar i pressionar va ser estimulant. Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui.
Un altre petit fenomen de la democràcia que es pot observar és que, encara que hi hagi 11 hores per votar (9:00-20:00), sempre hi ha algú que arriba tard. Potser això ens hauria de fer reflexionar sobre quina és la millor hora per tancar un col•legi electoral i potser ha arribat el moment de tancar-los a les nou o les deu de la nit. Encara que això no evitarà que algú faci tard, sempre passarà, però sí que pot augmentar una mica la participació, un fet, per cert, que s'ha passat molt per alt: com que l'abstenció de les generals sempre és més baixa respecte de les altres eleccions, sembla que la participació hagi pujat quan en realitat el que ha fet és baixar.
Passejar pels col•legis, buscar les paperetes d'Escons insubmisos, parlar amb un altre apoderat, ser un observador… moltes són les gràcies de ser apoderat. Tanmateix ahir, afortunadament, vaig trobar a faltar aquells col•legis on les nostres paperetes no hi eren: si vam visitar 40 col•legis electorals, als 40 hi havia les nostres paperetes, i a la majoria també hi eren dins les cabines de vot secret. Que manquin les nostres paperetes sempre ha sigut estimulant, encara que molt trist. Aquesta vegada, també per sort, ningú ens ha escrit ni trucat, com altres vegades, dient-nos que no ens havia pogut votar perquè no hi havia les nostres paperetes. D'aquestes estimulants incomoditats només va quedar el necessari policia que em va preguntar si jo era interventor o apoderat, ja que si no ho era no podia dur el logo del partit. Que n'és d'estreta la llei pels partits petits! Quatre o cinc col•legis més tard, un apoderat "de cuyo partido no quiero acordarme" em va recordar la mateixa norma electoral. Evidentment els vaig contestar que duia el logo perquè podia portar-lo. I així es va acabar la discussió, sense ni haver d'ensenyar l'acreditació d'apoderat.
Bé, espero haver fet un breu retrat d'anècdotes electorals. Encara que no ho sembli, m'agradaria animar-vos a ser apoderats en les properes eleccions. Apoderats d'Escons insubmisos, és clar.
Sebastià Llorach
Apoderat d'Escons insubmisos
Joan Oliver
Periodista
[...] Ja posats a canviar, potser val més que anem al fons del problema i canviem el sistema electoral, que és un autèntic desastre i contribueix enormement a allunyar els ciutadans de la política. Caldria reformar el sistema de llistes tancades, caldria que els ciutadans poguéssim triar realment qui ens representa. No un partit, sinó una persona. [...]
Avui, 9 de març de 2008
El politiqueig m'exaspera
Josep M. Romeu
Ciutadà, Sant Pere de Riudebitlles
[...] La veritat és que estic força decebut dels nostres polítics. No dic que sigui una feina fàcil, ja que hi ha molts interessos –i interessats, hi afegiria– en joc. Deixant de banda qui governi, m'agradaria poder sentir-me satisfet, algun dia, de pagar els meus impostos i de comprovar que aquests repercuteixen en «gairebé» totes les necessitats que tots tenim, tan a nivell individual, com a nivell de país. Ens agradi o no, els nostres representants són els gestors de la nostra vida en major o menor mesura, i és per això que els hem d'exigir una gestió honrada, transparent i, sobretot, eficient.
El Punt, 7 de març de 2008
Blanc o negre
Raquel Bernabé
Ciutadana, Girona
Falten pocs dies per votar i encara no sé a qui. I no ho dic pels incansables anuncis, mítings i d'altres debats, i per veure com els de màrqueting fan la seva feina i tots els partits polítics omplen de gom a gom sales immenses. Perdoneu la meva indiferència davant de partits que creuen que em poden representar, però estic neguitosament desorientada. Hauria de sentir-me satisfeta?
El Punt, 7 de març de 2008
Falta de cultura política i democràtica
Joan Manuel Riera
Ciutadà, Barcelona
[...] Perquè els polítics compleixin el que prometen, com fan a altres països amb mes experiència, hauríem de fer servir, cosa que fins ara no em fet, el vot de càstig. Independentment de les nostres conviccions polítiques, llevat que estem afiliats a un partit, a la fi de la legislatura hem de comprovar si han complert o no i si no ho han fet donar el vot a un altre partit que més avantatges ens ofereixi i castigar el que no ha complert. Si ho fessin així ja anirien més en compte els polítics a fer promeses que no poden complir. [...]
El Punt, 7 de març de 2008
El vot en blanc
Jordi Masferrer
Ciutadà, Torroella de Montgrí
Que no ens prenguin el pèl, que no ens diguin que el vot en blanc no val per a res! El vot en blanc potser significa disconformitat? Alguna vegada algun polític s'ha fet aquesta pregunta?
Crec que és evident que sí. Em cau la cara de vergonya en veure com els polítics poden prometre, enganyar, mentir, i aquí no passa res, gràfiques amunt, i a l'altre costat les gràfiques a l'inrevés i aquí no passa res. Ja n'hi ha prou de confondre la gent i de mentir i prometre a tort i a dret! [...]
És l'hora del canvi, l'hora de noves maneres de fer política que no s'allunyin del poble, que facin que la gent del dia a dia se senti identificada i que vagi a votar convençuda que el seu vot servirà de molt! Cal anar a votar perquè és un exercici de llibertat d'expressió que molts dels nostres avis no van poder fer. Per la gent que no està d'acord amb l'actual poltrona de titelles que governen crec que el vot en blanc és la millor opció! Què passaria si tota la gent que no va a votar perquè està desenganyada votés en blanc?
El Punt, 7 de març de 2008
Abstenció
Ramon Torramadé
Ciutadà, Salt
L'abstenció no compta; el tant per cent dels vots emesos, siguin pocs o molts, serveixen per repartir el pastís. Que molts estem decebuts dels polítics que governen? Segur que sí, ara que abstenint-nos no fem més que donar-los ànims perquè continuïn ignorant les peticions del poble; per ells no és cap càstig, al contrari, si només votes el 20%, els escons els tindrien més segurs i, si només votessin els afiliats, encara millor. Quan sento demanar l'abstenció penso si no serà un truc d'alguns partits interessats, per assegurar-se el poder i continuar remenant les cireres. Si pensem que una altra política és possible no podem abstenir-nos; o participem o callem; el que no podem fer és desacreditar l'oportunitat que tenim d'expressar-nos a les urnes.
El Punt, 7 de març de 2008
Els vots en blanc
Antoni Trenchs
Ciutadà, Mataró
Tenint present que els polítics catalans no han sabut aprovar una llei electoral catalana, (20-01-03) es fa imprescindible recórrer a la llei LOREG del 19/6/85 i llegir el seu article 96, apartat n. 5 per saber que el vot en blanc consisteix a dipositar el sobre a l'urna, sense cap paper dins. Sembla que un vot tan legal com el blanc hauria de tenir un tractament més divulgatiu de cara els ciutadans, com dir obertament que cal dipositar el sobre sense papereta, com també de cara el futur, penso que s'hauria de modificar en el sentit de donar més formalitat al vot, dipositant dins el sobre un paper en blanc, prèviament repartit per totes les meses electorals junt a les paperetes de les candidatures.El fet d'haver de dipositar dins el sobre una papereta en blanc, encapçalada pel titular de la contesa electoral que se celebra, donaria més legalitat. El fet de votar en blanc és una actitud que la quasi total majoria de ciutadans ignora i per tant és molt important difondre aquest sistema de votar, adés que al mateix temps, pot dissuadir molts ciutadans que a voltes pensen quedar-se a casa sense anar a votar per la seva disconformitat en els polítics.
El Punt, 7 de març de 2008
Insuficiències democràtiques
Jordi Oriola
Ciutadà, Barcelona
Molts desitjaríem una democràcia directa i participativa i ens hem de conformar amb un conjunt limitat de partits que no representa de manera suficient la pluralitat de la societat, una pluralitat que es redueix encara més amb la il·legalització d'algunes formacions polítiques. A més, el sistema de recompte falseja les proporcions de la mà de la llei d'Hondt.
El Punt, 7 de març de 2008
Marçal Sintes
Periodista
La campanya per a les eleccions de diumenge ha estat farcida de promeses i curulla de mentides. Els dos cara a cara televisats que han concentrat l'atenció han estat plens també, no podia ser altrament, de promeses -mentides potencials- i mentides. D'això n'és conscient el ciutadà que diumenge anirà o no a votar. La gent no es fia dels polítics. És més, la confiança en ells travessa un moment especialment baix. [...]
Avui, 7 de març de 2008
El vot més útil
J. A. Pérez
Ciutadà, Barcelona
[...] Una altra qüestió és que ens diuen que si no sabem a qui votar, que ho fem en blanc. Això afavoreix els grans partits i perjudica els més petits, ja que si no arriben al 3% del total, no tenen representació. Crec que si no s'està d'acord amb cap dels partits majoritaris, seria millor votar un partit de barri o bé votar nul, ja que aquests últims no computen en el total.
El Periódico, 7 de març de 2008
Vot en blanc
Sergio Brosa
Ciutadà, Barcelona
Diu bé Sergi Pàmies en el seu article d´ahir 6 de març. Tant el vot en blanc com el vot a unes sigles determinades poden acabar a la paperera política. Els partits no respecten més que a ells mateixos i les seves conveniències partidistes, hagin dit el que hagin dit durant la campanya electoral, cercant únicament el vot per tal d´accedir o mantenir-se al poder sols o lligats a qui sigui amb la condició única de ser-hi. Però en un sistema com el nostre on gran part del vot a unes sigles és per anar en contra d´altres sigles, és millor l´abstenció. Com bé diu en Pàmies, és un tòpic dir dels que s´abstenen que són gent sense principis ni escrúpols; també hi ha qui vota unes sigles concretes sense cap reflexió.
L´abstenció és una forma de denúncia d´aquest sistema polític. Votar en blanc és no donar el vot a cap partit però participar del sistema. Les meses dels col · legis electorals haurien de lliurar un certificat a qui ho demanés, de presentar-se i no haver votat per tal de demostrar l´abstenció activa. Ho he demanat i m´han dit que no està previst.
Un sistema electoral de llistes obertes i a doble volta seria molt més democràtic i disminuiria en gran mesura el poder dels aparells interns dels partits; la autèntica força política del país que no els seus caps de llistes. Raó per la qual, com denuncia en Pàmies, els diputats han de mirar el portaveu del seu grup parlamentari per saber què han de votar en cada ocasió. I això sí que és ben trist.
La Vanguardia, 7 de març de 2008
Sergi Pàmies
Escriptor
Si yo votara en blanco, recordaría los tiempos en los que nadie nos hacía caso o nos trataba con un desprecio y una superioridad insultantes. Hoy, en cambio, el voto en blanco puede presumir de haberse convertido en una amenaza. [...] Si yo votara en blanco, no cometería el error de despreciar a los abstencionistas. Por más que se les acuse de pasar de todo, su postura es inequívocamente democrática y, en ocasiones, los que votan en blanco deciden abstenerse en función de la intensidad de su decepción y su cabreo. [...]
Los que votan en blanco prefieren el gesto testimonial a la abstención porque creen que así se visualiza mejor su discrepancia. Es una visualización relativa, ya que todavía no se ha logrado que la suma de votos en blanco se traduzca en un escaño vacío, que avergonzaría a sus señorías y les recordaría la necesidad de mejorar la credibilidad del sistema.
Tal como está considerado en la legislación actual, el voto en blanco es una opción discriminada, probablemente porque así los políticos convencionales pueden seguir diciendo que se trata de un voto inútil y una extravagante frivolidad. No hagan caso: es el último intento - desesperado, demagógico y torpe- de desactivar un movimiento individualista que, convertido en colectivo, obtendrá unos resultados nada despreciables. Tacharlo de inútil es un acto de cinismo, ya que, si yo votara en blanco, recordaría las veces en las que voté unas siglas determinadas que ni respetaron sus compromisos electorales, ni actuaron en función de los intereses colectivos sino de los de su partido (por no hablar de la patológica opacidad de sus cuentas).
Para voto inútil, el que tantas veces le dimos a un diputado que luego se limitó a seguir la militarizada disciplina de partido y que, antes de votar, miraba al portavoz para saber si tenía que pronunciarse a favor o en contra (probablemente la escena más triste de la vida parlamentaria). Para voto inútil, el que tantas veces le dimos a diputados que, en momentos trascendentes, patearon ruidosamente los escaños, armaron broncas y exhibieron una falta de respeto y de educación que nunca demostraron durante sus angelicales e hipócritas campañas.
Para voto inútil, el que luego sirve para mantener posturas contradictorias, como ser oposición y gobierno al mismo tiempo, o escudarse en los pactos para justificar metamorfosis más aparatosas que las que sufría el kafkiano Gregorio Samsa (progresistas que, una mañana, se despertaban convertidos en conservadores - y viceversa-).
Puede que, en efecto, el voto en blanco no sirva para nada. Y ya asumiremos las culpas que nos echarán cuando descubran que les faltan votos para llevar a cabo sus delirios de grandeza excluyente. Y puede que, en esta ocasión - y sin que sirva de precedente-, tengamos que asumir, con deportividad y resignación, que Maragall sea uno de los nuestros.
Pero, en un contexto de renuncias y males menores, en un paisaje en el que se vota más en contra de otros que a favor de los tuyos, rodeados de mensajes que nos tratan como si fuéramos imbéciles, no deja de ser un saludable privilegio votar siguiendo, exclusivamente, los designios de tu consciencia.
La Vanguardia, 6 de març de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
