Aquest estiu m’he entretingut després de perdre el DNI. Vaig a la comissaria de Balmes, agafo número, el 265. Em demanen tres fotografies, 6,70 euros, i omplir una butlleta amb les dades de sempre. Diuen que ha millorat molt. M’ho crec. Observo el primer quart d’hora i faig un càlcul. Em tocarà en dues hores. Fa ràbia, ho confesso, i això no és El confessionari del Toni Ayala. Al metge ja no se’n fan, de cues.

A Hisenda es poden fer molts tràmits per internet. Diuen que el DNI també es pot fer... Em fa por marxar per si se’m passa el número. Dubto si marxar, però no em queda més remei després de perdre el matí. Tampoc estic d’acord amb el xip d’identificació. Tot i que sé que així mai més el perdria! Blade Runner és massa per la meva condició de lliure pensador. La foto no m’acaba de fer el pes. Què hi farem. Després de la cua, fins i tot pagar set euros em sembla perfecte. Em diuen que torni en un mes a recollir-lo. Espero no perdre’l en els propers 10 anys.