|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
 |
|
|
IC es funda el 1987 com una federació de partits que té com a objectiu impulsar una alternativa nacional d'esquerres. Inicialment, la federació estava composta per tres partits: el PSUC (l'històric partit dels comunistes catalans), el PCC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Rafael Ribó va ser escollit president d'IC en la primera Assemblea. Càrrec que va mantenir fins la celebració de la 6» Assemblea. Amb la 1a Assemblea Nacional de Castelldefels (1990) es tanca l'etapa en què IC havia funcionat de facto com una coalició i comença a configurar-se com una formació política a partir del principi de la igualtat de drets i deures de les persones que participen en el projecte, sigui quin sigui el seu origen. La voluntat unitària dels dos partits constituents, que decideixen cedir a IC la mediació amb la societat, la política institucional, el programa i els recursos econòmics i humans, i l'important afluència d'independents possibilitaran entrar en una dinàmica molt diferent a la del període anterior. Políticament, els primers anys d'IC vénen molt marcats pel perfil dels dos partits que l'havien fet néixer: qüestió social i qüestió nacional eren els clivatges polítics centrals del nou projecte. La 2a Assemblea de Molins de Rei (1992) va servir per perfilar la identitat política a partir del Manifest-Programa i de la Declaració de Principis. Sens dubte va ser un pas agosarat, que va marcar una identitat política complexa i avançada. En aquesta assemblea s'apunta clarament cap a la definició d'IC com una força de nova esquerra ubicada en un espai roig, verd i violeta, coincidint amb els grans debats que, arran de la desaparició dels règims els països de l'Est i de la mateixa Unió Soviètica, viu l'esquerra a tot el món. IC es defineix com una esquerra transformadora que, a partir de la confluència de diferents idees i tradicions, planteja la necessitat de superar el sistema capitalista. La 3a Assemblea, celebrada a Barcelona
el 1993, pretén ser la de la consolidació organitzativa
i el definitiu llançament social
del projecte. A partir d'aquell moment
s'obren unes importants perspectives
de creixement electoral i de militància
que culminen en els processos de les
eleccions municipals i autonòmiques
del 1995. Políticament, aquest
darrer període es caracteritza
per la centralitat creixent que va adquirint
la dimensió ecologista, procés
que ha culminat amb l'aliança
amb Els Verds, confluint amb un fort
perfil social.  En els nostres dies és bastant evident que els partits polítics passen per una crisi de representativitat en el paper tradicional de mediadors entre els ciutadans i l'Estat. Hi ha escepticisme i desconfiança en la percepció social dels partits polítics. Bons indicadors d'aquest estat d'ànim són l'alta abstenció i el baix nivell d'afiliació política. Entre els factors que explicarien aquest procés en el nostre país podem apuntar els següents:
Per altra banda, el ràpid creixement de les ONG's com a àmbits d'intermediació política configura una alternativa atractiva de participació. Van apareixent, així, nous actors polítics, moltes vegades allunyats dels circuits tradicionals de l'esquerra i sovint molt preocupats per marcar distàncies amb la burocratització i l'institucionalisme que se suposa que caracteritzen els partits. Independentment de com valorem aquest procés, allò cert és que avui el partit i el sindicat (com les dues organitzacions bàsiques sobre les quals tradicionalment ha descansat el moviment obrer) ja no acullen el conjunt de subjectes polítics i socials que poden participar en la transformació democràtica i socialista de la societat. Des de la seva formació, Iniciativa ha aspirat a encarnar una altra manera de fer i entendre la política, trencant amb la dinàmica una mica anquilosada dels partits tradicionals. IC té una concepció de la política basada en:
A partir d'aquests principis s'estan posant
les bases d'un model organitzatiu que pretén
ser innovador en el marc de les forces
polítiques del nostre país.
Els principis clau que definirien el nostre
model serien els següents: -Pluralisme intern, principi que es pot manifestar a diferents nivells: a nivell individual cal assegurar que tots els individus puguin expressar les seves opinions i participar de forma efectiva en la formació de la línia política. A nivell col.lectiu, els adherits i adherides poden coordinar-se i formar grups d'opinió sobre temes específics o generals. -Obertura a la participació externa. La presa de decisions dins d'IC és responsabilitat dels seus adherits i adherides, però volem obrir espais de participació a la resta de la societat. D'una banda, busquem els mecanismes perquè electors i simpatitzants puguin participar en els debats interns. D'altra banda, aspirem a mantenir un contacte fluid amb el teixit associatiu, especialment amb aquell que manté un tarannà reivindicatiu proper a la nostra identitat: sindicats, associacions d'estudiants, d'objectors, ONG's pel desenvolupament etc. -Equilibri entre homes i dones avui i aquí. Això passa necessàriament per l'adopció de normes d'acció positiva antidiscriminatòries. Ara bé, no tot s'acaba amb les quotes, cal implantar altres mesures més subtils però igualment importants, com per exemple pensar l'organització amb uns temps que no siguin exclusivament els temps dels homes. -Valoració i flexibilitat de la militància: continuem sent una organització que es basa en el compromís, el voluntariat i la implicació dels adherits i adherides, valors que des de l'esquerra han de ser reclamats i prestigiats. La gent té altres vessants de la seva vida i cal trobar uns mecanismes de participació que siguin compatibles amb el treball, la família, l'oci, els amics... És per això que el grau d'implicació en el projecte ha de ser lliurement elegit per cada adherit o adherida. -Mecanismes de comunicació interna. La informació es transmet mitjançant publicacions (sobretot "Iniciativa i Treball"), butlletins dels grups institucionals, de les organitzacions locals i mitjançant la pròpia vida orgànica d'IC. -Debat i formació permanents dels adherits i adherides: històricament, les formacions polítiques d'esquerres han tingut una funció socialitzadora molt important, gràcies a la qual àmplies capes populars han accedit a espais polítics i culturals que d'una altra manera mai no haurien conegut. Avui, lògicament, el context sociocultural és molt diferent. Tot i això, IC aposta per la creació d'espais on els adherits i les adherides puguin aprofundir la seva formació política. Tal com estableixen les Normes de Funcionament d'ICV, aprovades a la darrera Assemblea Nacional, ICV té la següent estructura organitzativa: ICV s'organitza a nivell territorial, sectorial, temàtic i als centres de treball. El mapa organitzatiu l'aprova la Comissió Política Nacional, prèvia consulta a les organitzacions de base. Les organitzacions de base Les organitzacions de base d'Iniciativa per Catalunya-Verds són les agrupacions d'adherits i adherides, que podran organitzar-se a nivell territorial, sectorial, temàtic i als centres de treball, tenint en compte els principis d'organització i establint relacions orgàniques amb la resta de l'organització. El nombre mínim d'adherits i d'adherides de les organitzacions de base serà de cinc. El dret de vot, en els processos generals, es podrà exercir, només, en una organització de base. Les funcions de l'agrupació són: a) assegurar el debat polític regular b) participar en l'elaboració, discussió i aplicació de les polítiques d'ICV c) incorporar noves adherides i nous adherits a l'organització d) difondre les publicacions i els materials d'ICV e) administrar els recursos econòmics que li corresponguin. Tots els seus comptes corrents i patrimoni han d'anar obligatòriament a nom d'ICV f) intervenir políticament en el seu àmbit territorial, sectorial o temàtic i assegurar la relació amb la societat i de forma prioritària amb els moviments socials existents en el seu si Les organitzacions territorials L'organització bàsica d'ICV és la territorial, adequant-se tant com sigui possible a l'ordenació intercomarcal, comarcal, local i de districte existent en l'actualitat a Catalunya. Les agrupacions locals Les agrupacions locals es corresponen als límits dels municipis. En el cas de grans ciutats es podran constituir agrupacions de districte i/o de zona, integrades dins de l'agrupació local de la ciutat. Agrupacions comarcals i/o intercomarcals Les agrupacions comarcals i/o intercomarcals es conformen pel conjunt d'agrupacions locals existents en el seu territori, en funció de les necessitats polítiques i organitzatives, i segons el mapa organitzatiu que aprovi la CPN, correspondran als límits d'una única comarca o de més d'una comarca. Les organitzacions sectorials i temàtiques Es constituiran agrupacions sectorials per actuar políticament sobre sectors concrets de la societat. Per desenvolupar temàtiques concretes, d'especial interès, es constituiran agrupacions temàtiques. Les organitzacions temàtiques d'ICV són: organització Europa, migracions, ensenyament, cultura i medi ambient. Les agrupacions sectorials s'estructuraran territorialment. En aquests casos procuraran adaptar-se a l'ordenació territorial d'ICV i s'incorporaran als organismes de direcció existents en el territori. Les organitzacions als centres de treball Hi ha constituïdes agrupacions als centres de treball, que per les seves dimensions i característiques ho han fet possible. Aquestes agrupacions formen part de la Sectorial de Sindicalistes i es coordinen amb els organismes de direcció territorials corresponents. Cada organització funciona en assemblees locals, comarcals i intercomarcals i la tasca del dia a dia va a càrrec de les comissions polítiques a cada nivell. Les assemblees d'electors i electores Les assemblees d'electors i electores estan compostes pels electors i electores, simpatitzants i adherits i adherides d'una ciutat, poble o districte. La Comissió Política Local o de districte la convocarà com a mínim un cop l'any per tractar temes de caire local o general. Podran prendre acords que tindran un caràcter consultiu i en cap cas seran vinculants per a l'organització. El 23 de febrer de 1987 es va presentar públicament Iniciativa per Catalunya. IC es constituïa com a federació i naixia amb la voluntat d'articular les energies d'esquerres a Catalunya. Els seus impulsors inicials van ser l'ENE (Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra), el PCC, el PSUC i un ampli ventall d'independents i persones vinculades a diferents moviments socials. La formació naixia desprès del fracàs electoral de la UEC (Unió de l'Esquerra Catalana), formada pel PSUC i l'ENE. En les generals d'aquell any ben just es va assolir el 3%, en la ratlla de perdre la representació parlamentària al Congrés dels Diputats. El juliol del 86, producte d'aquell fracàs, Ribó substitueix Antoni Gutiérrez Díaz en la Secretaria General del PSUC. El PCC havia fracassat com a projecte autònom en no obtenir representació parlamentària desprès del trencament del PSUC a principis dels vuitanta. D'altra banda el referèndum de l'OTAN, amb la mobilització de milers de persones durant la campanya i la victòria del no a Catalunya va posar en evidència que hi havia energies socials d'esquerres per articular i que els instruments disponibles estaven esgotats desprès d'anys de crisi per articular l'esquerra. La dretanització de la política del PSOE i l'enfrontament amb els sindicats evidenciaven que una força a l'esquerra tenia espai. Tot plegat va anar conformant les condicions per fer possible el naixement d'IC. Com es diu en el document fundacional de Tesi: "A Catalunya, la situació política evidencia d'una manera cada cop més clara l'existència d'un espai polític per una alternativa d'esquerres participativa i transformadora". Ja des del primer moment IC es constitueix en federació, no en coalició, cercant l'adhesió d'Independents, constituint òrgans de Govern propis -la Comissió Política Nacional- i un Protocol, tot i que encara amb un sobrepès molt important dels partits fundadors. Participar va ser el verb més conjugat pels impulsors d'IC, com va dir Rafael Ribó en l'acte de presentació: "pretenem que Iniciativa per Catalunya sigui la rèplica a la interpretació dominant que es fa de Catalunya i que permeti construir una alternativa d'esquerres que, potenciant la participació dels ciutadans, doni respostes a les demandes populars". En aquests 10 anys la vida d'IC ha passat per tres cicles: 1987-1990 En els seus inicis IC planteja amb força la necessitat d'una Alternativa Nacional d'Esquerres. IC cobreix un primer cicle electoral: municipals'87, autonòmiques'88, europees i generals'89. El balanç és globalment positiu, amb pujades espectaculars, que permeten obtenir 9 diputats al Parlament de Catalunya i 3 al Congrés dels Diputats. El funcionament com IC encara és precari i les inèrcies dels partits continuen pesant molt. El 1989, com a conseqüència del procés d'unitat dels comunistes, de la voluntat majoritària dels components per enfortir IC i traspassar sobirania a la formació política creixen les tensions amb el PCC. El posicionament diferenciat en un tema com el terrorisme en una votació al Parlament de Catalunya, deixa fora del Grup Parlamentari als dos diputats d'aquest Partit. El PCC anuncia que ja no forma part d'Iniciativa. El 31 de març i l'1 d'abril es celebra la 1a Assemblea Nacional d'IC, en la qual s'adopta una declaració de principis en forma de Manifest. Els partits cedeixen l'elaboració de programes, la tasca institucional, la projecció pública i les relacions amb la societat a IC. Organitzativament IC es defineix com "una organització sobirana de l'esquerra nacional catalana". El naixement d'IC es produeix mesos després del d' Izquierda Unida i el seu desenvolupament és en paral.lel. A principis del 90 es crea la Comissió d'enllaç entre IC i IU. 1991-1993 IC pateix les conseqüències, com tota l'esquerra, de la caiguda dels règims de l'anomenat socialisme real, el 1991 es produeix l'intent de cop d'Estat a l'URSS, que té com a conseqüència la desaparició, mesos després de la Unió Soviètica. És el període del debat sobre la fi de la història, sobre el sentit de forces polítiques que tenen com a objectiu la transformació social. El cicle electoral municipals 91, autonòmiques 92 i generals 93 és globalment negatiu, en totes les eleccions per sota dels 300.000 vots i del 10%. A finals del 91 es celebra la 2a Assemblea Nacional, en la qual s'aproven els documents de Principis d'IC i el Manifest-Programa, una passa important en la definició d'una força d'esquerra transformadora i alternativa. El març del 93 es celebra la 3a Assemblea Nacional en la qual s'aprova al document que defineix la política d'organització d'IC. Sorgeixen dues plataformes d'opinió internes, la Plataforma d'esquerres i el Manifest. 1994-1997 La crisi econòmica i la crispació política són els elements més característiques de la situació política. El 1995 es constitueix la coalició Iniciativa-Els Verds, formada també pel PCC, l'Espai roig-verd-violeta i les Candidatures Independents de Progrés Municipal. El cicle electoral Europees 94, municipals 95, autonòmiques 95 i generals 96, és globalment positiu, IC es situa al voltant dels 300.000 vots. En les eleccions municipals IC fa un salt important, amb presència als Ajuntaments de Lleida, Girona i Tarragona. Les eleccions autonòmiques posen fi a la majoria absoluta de CiU. El novembre del 94 IC celebra la seva 4a Assemblea Nacional, aprovant aprofundir en la definició ecosocialista, amb que IC s'identifica, enfortir IC i plantejar una alternativa d'esquerres, una nova majoria social i política de progrés per fer front a la dreta. 1997-2001 2001-2004 Durant l’any 2001 es succeeixen un seguit de decisions que consoliden el tomb estratègic de la formació adoptat a la darrera Assemblea: l’inici d’un procés d’acostament entre ICV i IU (i de retruc amb EUiA). Les raons per buscar l’acord entre ICV i EUiA es basen en 1) l’expectativa que la suma de les dues parts farà créixer l’espai de l’esquerra transformadora, 2) que les raons del trencament han estat ja superades i que IU ha abandonat la seva estratègia anterior, i 3) que el moment polític és favorable per a una victòria de l’esquerres a Catalunya el 2003. Després d’uns mesos de negociacions ICV i EUiA firmen finalment l’acord 12 el de juliol de 2002, pel qual acorden fer llistes electorals conjuntes en el proper cicle electoral. 2004 - 2006 Les eleccions generals de març de 2004 es celebren en una situació d’anormalitat, producte de l’atemptat terrorista de l’onze de març a Madrid on moren quasi 200 persones i d’una nefasta gestió política per part del govern Aznar. Malgrat l’intens moviment de vot útil cap al PSOE, ICV aconsegueix passar d’1 a 2 diputats, amb el 5.8%. Pel que fa al Senat, ICV aconsegueix per primera vegada dos senadors. Gràcies a la reedició de la coalició al Senat entre ICV, PSC i ERC, l’Entesa Catalana de Progrés, que guanya a les 4 províncies. 2006- |
      |
