Tothom diu que s'ha arribat al bipartidisme, però això ja existia abans de les eleccions

Els espanyols prefereixen PP a PSOE, això pot semblar contradictori amb els resultats finals, però si EA i CHA tinguessin el mateix diputat cadascun que el 2004 i Esquerra i IU-ICV no haguessin perdut tants diputats, és molt perdre, entre ambdos 8 diputats, doncs el PSOE no hauria guanyat o, si més no, parlariem d'empat tècnic. Certament PNB, CC i CiU han aguantat el cop, de fet CiU està igual i PNB i CC "només" han perdut un... Tothom diu que s'ha arribat al bipartidisme, però això ja existia abans de les eleccions del 9M, el que passa és que hi ha menys pluralitat, en pes, entre PSOE i PP tenen el 92% d'escons i el 2004 tenien el 89%, tampoc és tanta diferència...en canvi, el 2004 hi havia 11 forces polítiques i actualment només 10, el 2004 hi havia 8 partits territorials més ICV, i ara n'hi ha 6 més ICV.

El govern espanyol publicarà les balances fiscals

La pressió principalment dels partits nacionalistes i les denuncies de manca de transparència han donat resultat i el govern central, a la fi, s'ha compromès a la publicació de les balances fiscals. Per tant s'acaba amb una política d'obscurantisme informatiu que havien practicat tant els governs d'esquerres com de dretes. Aquesta publicació donarà dades oficials d'allò que ja sabem: que les illes Balears estan discriminades fiscalment i que aquesta manca de finançament per part de l'estat repercuteix negativament en els serveis que rebem els ciutadans de les illes Balears i també afecta negativament a la competitivitat de les nostres empreses. Només l'any 2005, segons un estudi de Guillem Lopez Casasnovas, la diferència entre el que pagam els ciutadans i empreses de les illes Balears i el que rebem de l'Estat és de 3.822 milions d'euros.

Hi ha joves que dediquen temps a rentar la cara d'alguns pisos de gent que viu en una situació difícil

El projecte, que porta per nom 'La Murga', consisteix en què joves escoltes dediquen alguns dies a rentar la cara d'alguns pisos de gent que viu en una situació difícil, aquest rentat de cara, ja sigui pintar la casa, netejar-la, arranjar algun desperfecte, etc... significa millorar l'entorn d'aquestes persones, això els facilita molt més el dia a dia i fa que la greu situació que pateixen es vegi alleugerida amb aquesta petita millora en les condicions de la llar. Fa uns anys vaig participar en aquest projecte, recordo molts moments, però en especial en recordo un... vaig conèixer un noi, en José Manuel, que tenia una obsessió especial per guardar diaris (la majoria gratuïts), la seva passió el va portar a omplir de paper, fins a vessar, l'habitació de lloguer on vivia.

Carod i Puigcercós són dos adults que es barallen com a nens per una cadira

El que haurien de fer Puigcercós i Carod és assumir que la seva estratègia ha fracassat i que si no volen canviar-la el millor que poden fer és plegar. A més a més, ha arribat un punten que aquesta situació ja no és tolerable. Són dos senyors adults que es barallen com a nens per una cadira i en el seu discurs no hi ha ara mateix ni un sol argument polític. S'han cremat ells sols i per salut democràtica haurien d'apostar per que el partit es renovés i per que la política de pactés canviés.

fa temps que a ERC les votacions no es fan en funció de les idees, sinó de les fidelitats

Carod sap de fa temps (recordeu el Congrés de Manresa?) que el partit se li ha escapat de les mans. I la possible autoritat moral, per la seva vàlua intel·lectual i la imatge de bon orador, pot quedar escombrada quan Puigcercós faci anar la maquinària que durant tot aquest temps s’ha anat treballant a favor seu. Ell renuncia a la reelecció perquè sap que, tant si la militància aposta per la renovació com pel continuisme, ell ho té perdut. Fa temps que al partit les votacions no es fan en funció de les idees sinó de les fidelitats. I això, ell ho ha treballat poc.

El moviment de Carod-Rovira és intel·ligent

El moviment de Carod-Rovira és intel·ligent. Sabedor del poder intern de Puigcercós, prefereix allò de la retirada a temps que no pas perdre. Si, alhora, descol·loca el rival molt millor. Obliga l'exdirigent de les JERC a "moure fitxa" (mira que està trillada la frase...) i el deixa com a únic representant de l'Esquerra d'ara davant els crítics, molts dels quals ho són en part "gràcies" a Carod... Si. És una jugada intel·ligent. I ho és, també, perquè també sap (com ho sap Joan Puigcercós) que un Congrés no només es guanya amb números. És a dir, guanyar per un marge no massa gran (menys del 75%, per exemple) en comptes de donar la sensació d'haver guanyat, et genera la sensació de tenir una oposició forta. No ens enganyem, és molt pitjor perdre. Ser d'aquest 25 %. Per això Carod s'aparta i enfronta a Puigcercós al dilema d'haver d'enfrontar-se als dos corrents crítics, amb un Carod en hores baixes, si, però amb una autoritat moral davant els sectors més moderats del partit.