• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

28/3/2008  ELS PREMIS D'EL PERIÓDICO|ENTREVISTA AMB VICENÇ FISAS, IDEÒLEG DE LA CAMPAYA

Vicenç Fisas: "El problema està en la interpretació de la norma"

--¿Quina era la situació del comerç d'armes a Espanya els anys 90, quan van iniciar la campanya?
--Era un tema totalment secret, emparat per la llei de secrets oficials. Malgrat això, sabíem que es venien armes a dictadures, a països en guerra, on no es respectaven els drets humans... Així va començar Hi ha secrets que maten. Va ser la primera vegada a Espanya en què quatre oenagés es van coordinar en una única campanya.

--¿Com va aconseguir que quatre de les grans oenagés accedissin a treballar plegades?
--Va ser fàcil crear un discurs comú. Per Intermón, no hi pot haver desenvolupament si no hi ha seguretat en un país, per tant la proliferació d'armes és un obstacle per al desenvolupament. Metges Sense Fronteres es plantejava quin sentit té curar en països del sud ferits per armes venudes per Espanya; Amnistia Internacional es plantejava com es podien vendre armes a països que no respecten els drets humans, i Greenpeace destacava l'impacte ecològic de la seva fabricació i ús.

--I van crear un lobby important.
--Vam aprendre a fer una tasca de lobby en un país on la classe política no estava sensibilitzada. En el moment en què no has de donar explicacions es produeixen situacions com la de la guerra entre l'Iran i l'Iraq del 1988, on Espanya va guanyar milions de pessetes venent alhora armament a tots dos països.

--¿Quin criteri se segueix per decidir on es pot exportar?
-- No es pot exportar a estats en guerra o que no respecten els drets humans. El problema està en la interpretació de la normativa. Espanya ven armes a Israel. ¿Respecta Israel els drets humans? És evident que no.

--¿Però vostè creu possible controlar la destinació final de les armes que exporta un país?
--És difícil, però no impossible. Però per això necessitem un registre detallat dels intermediaris, per saber què fan amb les armes.

--D'aquí prové l'Armes sota control.
--Exacte. La campanya s'ha anat adaptant a les diferents situacions. A diferència de fa deu anys, ara la classe política està informada i la societat, sensibilitzada. Vaig coordinar la iniciativa durant els primers anys, fins que va arribar el moment en què les oenagés funcionaven soles.

--¿Quina mena d'armes ven actualment Espanya?
--S'ha revifat el sector naval. Es fabriquen portaavions i fragates. També hi ha un mercat important amb els avions de transport; i continua una producció notable d'armes curtes i municions. Aquí hi ha hagut una polèmica històrica amb Ghana, on s'exporten grans quantitats d'armament, i el Govern sempre argumenta que són armes de caça o de tir olímpic. Però, quan es generen milers de milions de pessetes, què vol dir, ¿que el país sencer s'està preparant per a les olimpíades?

--¿Quin és el discurs oficial per justificar l'exportació d'armes?
--Sempre ha sigut el mateix. Que tots els països tenen dret a tenir una defensa, que la defensa passa per tenir armament, com més modern millor, i que així de tant en tant cal fer canvis perquè el material es queda antiquat, obsolet. Després hi ha l'argument típic que si no les venem nosaltres, ho farà algú altre.

--Llavors, ¿la situació no ha millorat gaire?
--Sí que ha millorat. Malgrat que no s'ha reduït el volum global de venda, hi ha un criteri molt més selectiu. Hi ha peticions que es prohibeixen i països als quals ja no es ven.