• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir

28/3/2008  PERSONATGES EXPOSICIÓ

París mostra l'univers artístic de Patti Smith

1. • La cantant reuneix per primer cop les fotos i vídeos realitzats en 40 anys de carrera
   
2. • La veterana intèrpret presenta el seu fill Jackson, que també és músic
   

Les poètiques lletres que Patti Smith interpreta a la guitarra amb la seva particular veu esquerdada són només la punta de l'iceberg. Les seves fotografies i els seus dibuixos ja s'havien exposat anteriorment, però mai fins ara s'havia reunit tot l'univers artístic que la mítica cantant ha atresorat en 40 anys de carrera. Aquesta és la proposta que li va fer la Fundació Cartier de París i que ella ha volgut executar personalment. Ahir, Smith va obrir al públic les portes del seu món (l'exposició es pot visitar fins al 22 de juny vinent) acompanyada del seu fill Jackson, també músic.
"No sóc realment fotògrafa, faig fotos", va aclarir la compositora i intèrpret, que va explicar l'origen de la seva passió per la imatge i la raó per la qual va decidir utilitzar una vella Polaroid. "Vaig començar seriosament el 1995, després de la mort del meu marit Smith es va casar el 1979 amb el músic Fred Sonic Smith, amb qui va tenir dos fills. Estava esgotada, no em sentia capaç d'expressar-me emocionalment d'una altra manera. La Polaroid era una manera simple i ràpida de fer-ho. Em va ajudar a recuperar la confiança en una etapa difícil".
La major part de les fotografies --en blanc i negre-- les va fer la cantant durant les gires amb la seva banda, i hi capta "moments, un instant màgic a cada ciutat". A més a més dels seus dibuixos, objectes personals o referits a les seves influències culturals --Virginia Woolf, Hermann Hesse, Arthur Rimbaud-- i cartes amb la seva primera parella, el fotògraf Robert Mapplethorpe, Smith hi mostra per primera vegada les seves filmacions. També en blanc i negre. També càustiques, a mig camí entre la quotidianitat i el surrealisme. L'exposició combina les seves pròpies pel.lícules amb les que van sorgir al llarg de 13 anys de col.laboració amb Jim Cohen. Sempre sobre el món que envolta la rockera, força menys salvatge del que aparenta.

LA RELACIÓ AMB LES DROGUES
"No m'agrada anar cap a l'autodestrucció. De petita era molt malaltissa, la meva mare em va salvar la vida unes quantes vegades, i vaig decidir que volia viure. El que m'atrau no són les drogues ni l'excés, m'interessa concretar les meves inquietuds. El que m'interessava de Jimmy Hendrix no era la droga, sinó la seva feina. Fumo, però intento tenir una relació de respecte amb les drogues. Per treballar cal estar sa. No és gens romàntic estar malalt mentre treballes." Un treball que s'estén fins als muntatges conceptuals.
Una sala on la seva veu es combina amb el so i les imatges del mar i on fa servir la simbologia religiosa. I un altre petit espai fosc --on es projecta una de les seves filmacions-- amb un llit a terra, alguns llapis i un bol ple d'arròs. Cap referència política. "No pretenc reflectir la meva visió política, és un treball purament estètic que per mi és l'inici d'un diàleg amb la gent".
A l'espai central de l'exposició hi regna el rock and roll. Velles butaques i sofàs de pell, alfombres superposades i una guitarra elèctrica endollada a uns amplificadors, envoltada de pedals. "Aquest és l'ambient que hi ha a casa meva", va explicar la cantant abans de presentar el seu fill Jackson, que algunes tardes hi tocarà la guitarra i dialogarà amb els visitants de l'exposició.