divendres, 7 / març / 2008

dimarts, 26 / febrer / 2008

Entrevista del Regió 7

diumenge, 24 / febrer / 2008

"Ens presentem per no deixar orfe l'independentisme"


Només cal veure la cara que fa a la fotografia per adonar-se que Josep Boladeras és un català emprenyat. Emprenyat amb Espanya i també amb els polítics nacionalistes catalans, que considera que accepten les regles del joc d’un estat que té Catalunya “segrestada”. Com a cap de llista del Partit Republicà Català (PRC), vol anar a Madrid a cridar un “Adéu Espanya” i tot seguit tornar cap a Santpedor. Mira, el poble del Guardiola, li dic. “Dona, i el del timbaler del Bruc! Ho veus –em renya-, el jovent d’avui en dia no sabeu res sobre la història de Catalunya. Si a escola s’estudiés d’una manera seriosa i des dels seus inicis, el nacionalisme català no tindria els complexos absurds que té ara”. I és que el PRC és un partit modest però coratjós. Potser és precisament perquè no ha de pensar en el poder que es pot permetre el luxe de prescindir de qualsevol embut. Conscient de les seves limitacions, el PRC vol apuntar, concentrar totes les seves forces en ficar tot el dit a la nafra. Com va demostrar Arquimedes, amb un petit punt de suport pots mouré el món.

Volen dir “Adéu Espanya” però es presenten a les generals. Hi ha qui ho troba contradictori.


No ho és, anem precisament a trencar amb Espanya. No en volem saber res més d’aquest estat que durant 300 anys ens ha estat fent de tot. Ells van destruir el nostre país amb la força de les armes i nosaltres volem fer-ho amb la força de la paraula, anant al seu Parlament i dient-los-ho a la cara. Després tornarem cap a casa.

No ocuparia el seu escó, en cas d’obtindre’l?

No! Ens presentem amb un projecte i no amb un programa, perquè si volem trencar amb un país veí, no hi hem d’anar a gestionar res, allà. A nosaltres no ens importa l’autopista de Lleó a Ponferrada. Només ens interessa recuperar el país que ens tenen segrestat, i això s’ha de fer treballant des de dins de Catalunya. Ha quedat clar que allà no s’hi aconsegueix res. A més, la meva família em diria que hi anés jo, a viure a Madrid!

A part d’això, què els distingeix dels altres partits nacionalistes?

No sóc pedant si dic que està claríssim que som l’única força que es declara independentista i rupturista.

ERC també se’n declara

Sí, ofenent la intel·ligè ;ncia de les persones. La paraula independència l’haurien de treure del programa perquè estant fent de tot menys demostrar que la persegueixen. Ja poden dir missa que després aproven els pressupostos de Defensa i per tant els de l’exèrcit espanyol, que és qui té envaït el nostre país. Bé, i van fer president a un membre de l’executiva del Partido Socialista Obrero Español, que és un dels enemics de Catalunya. Pateixen de paranoia total.

A què atribueix aquest comportament?

Volen poder. Esquerra va il•lusionar molta gent amb un projecte independentista i és per això que va fer la pujada forta, però després no ha portat a terme res del que va prometre. Per tant, ha traït el vot de milers de catalans, i això és imperdonable.

Hagués estat més sincer investi r Artur Mas?

Jo crec que l’electorat ho hagués entès molt millor. Mas, que entre altres coses va ser el candidat més votat, és de centre-dreta però almenys és una persona del país. En tot cas, Esquerra també s’hagués pogut quedar a l’oposició, que tampoc no hagués passat res.

Està clar que busquen un vot de càstig a Esquerra.

Més aviat un vot de reacció. Causar un terratrèmol, fer una sacsejada. A més, ens presentem per no deixar orfes els milers de catalans independentistes que, si no hi fóssim nosaltres, haurien de quedar-se a casa o votar en blanc. Nosaltres som la seva opció clara i contundent.

Un votant decebut amb Esquerra potser la torna a triar com a vot útil.

Si realment és independentista, jo crec que ens votarà a nosaltres. Si una persona d’Esquerra té molt clar que vol que aquest partit reaccioni i que no segueixi pactant amb tot Déu, l’únic que pot fer és votar el PRC.

Creu que uns bons resultats vostres servirien realment com a punt d’inflexió?

Si el 9 de març els dirigents d’ERC veuen que han perdut el grup parlamentari propi perquè un sector del seu electorat ens ha triat a nosaltres, crec que hi haurà un gir dins del partit, un enfortiment de Reagrupament.cat -que és el veritable sector crític del partit- i un canvi real de cara al Congrés de finals d’any.

També volen atraure els simpatitzants de CiU disconformes amb la “moderació” de Duran?

És clar que sí. Indubtablement, CiU té un sector sobiranista i espero que alguns ens votin. S&rsq uo;ha de prioritzar l’eix nacional, i el dia que tinguem estat, llavors ja ens el repartirem. Fer el contrari és començar la casa per la teulada, i això és el que ha trencat la unitat d’acció de l’independentisme.

Com es pot arribar a la majoria social sobiranista?

Conscienciant la gent de les seves avantatges mitjançant les associacions i les plataformes que han sorgit. S’ha d’aglutinar tot aquest col•lectiu perquè a les properes eleccions autonòmiques hi hagi una majoria sobiranista al Parlament que proclami la independència automàticament a través del dret a l’autodeterminació que reconeix l’ONU.

Estan contents amb l’acollida que està rebent el PRC?

Costa molt. Notem un cert boicot per part dels mitjans de comunicació. Hem enviat més d e 3.000 comunicats de premsa i no sortim enlloc. Ja durant la campanya de les municipals vam presentar una denúncia contra l’Agència Catalana de Notícies perquè no ens donava veu. No es pot afavorir el joc democràtic si sempre parlen els candidats que en aquells moments tenen representació parlamentària. A més, per què la Terribes entrevista a Albert Rivera i a nosaltres no? C’s tampoc té representació al Congrés. Com m’ho menjo, jo, això?

A què respon aquest suposat boicot?

A que no existeix la llibertat dels mitjans perquè estan molt polititzats. En aquest país, la paraula democràcia encara no sabem què és. N’hi ha una d’espiada, però no de vertadera. Una campanya electoral és una carrera i tots hauríem de poder fer-la en les mateixes condicions. Nosaltr es acceptem que econòmicament ens hem d’espavilar amb el que tenim, però pel que fa al tractament d’allò que és públic, com ara els mitjans, és molt injust que patim aquesta discriminació.

Bé, doncs resumeixi des d’aquí què vol el PRC.

Volem una Catalunya lliure i democràtica, recuperar la sobirania que ens va ser robada fa 300 anys dient-li adéu a Espanya. Cap partit defensa aquesta idea amb la contundència que ho fem nosaltres, i per això, som l’opció de la consciència nacional.


Entrevista d'Àstrid Bierge

dimecres, 20 / febrer / 2008

Felicitats i Enhorabona KOSOVO


Disssortadament els catalans encara no el tenim, però no dubteu que aviat l´aconseguirem.De moment doncs gaudim del mal de ventre que estan passan els espanyols amb aquesta proclamació de Independencia i les quatre paraules que els va dedicar el Sr Putin desde Rusia.

A veure si van aprenent el pa que s'hi dona.

Josep Boladeras Font

dijous, 7 / febrer / 2008

Adéu Espanya!!


El 9 de març estem tots convocats a anar a les urnes a votar els nostres representants al Congrés dels Diputats i al Senat de Madrid. Per a un partit independentista català que vol la ruptura total amb aquest estat la posició a prendre ha d'ésser molt clara.
El Partit Republicà Català ha optat per ser present en aquesta convocatòria electoral amb un lema de campanya contundent: Adéu Espanya!
Què vol dir aquest Adéu Espanya? Doncs, senzillament, que volem que els nostres candidats, si són elegits, vagin a Madrid a dir ben alt a tots els espanyols Adéu Espanya! A dir a tots els espanyols que nosaltres ja no en volem saber res més d'ells, que el que volem és separar el nostre país del seu estat. Que amb 300 anys sota el seu domini hem patit de tot: persecució dels nostres senyals d'identitat, intent de genocidi lingüístic i cultural i espoli econòmic premeditat i sistemàtic. Que visquin a costa dels nostres diners i de la riquesa que generem, de guerres, assassinats, cops d'estat, prohibicions, repressió, exilis forçats, empresonaments, tortures, afusellaments... ja en tenim prou!
El Partit Republicà Català vol que els catalans siguem amos del nostre destí, que siguem presents a la Unió Europea com a poble lliure, que poguem gestionar els nostres propis recursos i invertir-los en benefici de la gent del nostre país, que poguem elaborar les nostres pròpies lleis, que poguem tenir la nostra constitució, les nostres seleccions esportives pròpies, que poguem decidir les destinacions dels avions que surten del nostre territori i tenir uns trens efectius que arribin a l'hora i no s'espatllin cada dia i uns serveis i infraestructures de primera. En definitiva, viure en català a casa nostra amb plena naturalitat.
Per acabar una reflexió, penseu que dels 350 diputats que té el Congres Espanyol només 47 son elegits per la gent de Catalunya. Com podrem mai decidir i ser decisius els catalans?
Per fi els independentistes catalans ja tenim una opció clara, nítida i contundent per no votar en blanc o quedar-nos a casa en aquestes eleccions....Partit Republicà Català i digues Adéu Espanya!!

Josep Boladeras i Font; Cap de Llista per Barcelona del Partit Republicà Català

divendres, 15 / juny / 2007

Model Esgotat

Article Publicat al Regió 7 el 15 de Juny de 2007