Lleida
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Segrià | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segrià Lleida |
||
| Gentilici | Lleidatà, lleidatana | ||
| Superfície | 211,7 km² | ||
| Altitud | 155 m (màx.:512 mín.:145) |
||
| Població (2007) • Densitat |
127.314 hab. 601,39 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 37′ 12″ N 0° 37′ 33″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
8 Àngel Ros i Domingo (PSC) |
||
| Codi postal | 25xxx |
||
| Festes majors | Sant Anastasi i Sant Miquel | ||
| Patró/Patrons | Sant Anastasi | ||
| Dies de mercat | Dijous i Dissabte | ||
| Fira tradicional | Sant Miquel | ||
| Web | |||
Lleida és la capital de la comarca del Segrià i de la província de Lleida. El seu extens municipi, el més gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La ciutat de Lleida està situada al voltant d'un turó esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest turó es conegut com el Turó de la Seu, per la ubicació de La Seu Vella. La ciutat se situa a 154,65 m d'altitud (al pòrtic de la Seu Nova) i dista 146 km de Barcelona, 103 de Tarragona i 146 de Saragossa.
[edita] Demografia
La ciutat de Lleida té actualment 127.314 habitants (cens 2007]), el seu terme municipal té 212 km². Les poblacions limítrofes són Alcarràs, Almacelles,Alpicat*,Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Clima
El clima és continental, o més específicament mediterrani de forta influència continental, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16º i oscil·lacions que van entre els 38º de l'estiu a una mitja de 0º a l'hivern.
Les precipitacions són escasses i irregulars i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.
[edita] Història
La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren (que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer).
De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca, i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.
Amb la conquesta musulmana, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galícia. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades.
Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642 però va caure en mans espanyoles després del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647, sense èxit.
El 1707, durant la Guerra de Successió Espanyola va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borbòniques i la destrucció de bona part de les seves edificacions.
El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes de Francisco Franco conquerien Lleida.
[edita] Economia
Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sinó com a important lloc de pas. Aquesta situació explicaria en part el perquè del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les indústries es troben en d'altres nodes, i en aquest només conflueixen xarxes de transport. Però la realitat no és tan simple: Lleida també és el centre d'una important regió agrícola i ramadera, que centralitza la distribució dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tota l'actual demarcació provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent.
Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfès.
El 2007 Lleida ha esdevingut Capital de la Cultura Catalana [1]
[edita] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Àngel Ros i Domingo | 22.172 | 15 | |
| Convergència i Unió | Isidre Gavín i Valls | 9.613 | 6 | |
| Partit Popular | Ismael Zapater Zapater | 5.690 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Xavier Aluja i Farré | 3.336 | 2 | |
| ICV-EUiA-EPM | Mercè Rivadulla Gràcia | 2.737 | 1 | |
| Candidatura d'Unitat Popular | Ramon Usall i Santa | 1.030 | - | |
| Altres | 2.045 | - | ||
| En blanc | 1.335 | - | ||
| Total | 48.200 | 27 | ||
[edita] Llocs d'interès
- La Seu Vella o Catedral Vella: Símbol de la ciutat, és el temple que es situa en un turó al centre de la ciutat.
- La església de Sant Joan de construcció estil neogòtic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany, així com la Seu Nova que és l'actual catedral.
- El carrer major,varios carrers plens de botigues...
- L'església de Sant Llorenç i la de Sant Martí.
- El Castell de Gardeny és un conjunt monumental medieval,situat al damunt d'un dels dos turons de la ciutat, format per un castell Templer i l'església de Santa Maria de Gardeny.
- La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes.
- Els Camps Elisis: parc urbà, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre.
- Estàtua d'Indíbil i Mandoni: estàtua de bronze situada a sota de l'Arc del Pont.
- Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria seu de (Institut d'Estudis Ilerdencs), La Paeria seu de l'Ajuntament,...
- Museus:
- Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals, activitats, biblioteca,...)
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
- Museu d'Art Jaume Morera
- Sala Sant Joan
- Museu Arqueològic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
- Museu de l'Aigua...
- Jaciment arqueològic del Portal de Magdalena.
- Edificis Modernistes: Teatre de l'escorxador, la farinera de la Meta, Casa Baró (la Vinícola), Casa Morera (de la Lira), Antic Cinema Vinyes, Casa Magí Llorens, Casa Melcior, Edifici Pal·les, Casa Bergós, el Mercat del Pla,...
- Arquitectura moderna: les Noves facultats de la UdL, els Edifici del Jutjats, l'ascensor de la Seu Vella, l'Auditori Enric Granados, les passarel·les del Segre, el futur teatre i palau de congressos conegut com La Llotja de Lleida.
[edita] Festes i cultura
[edita] Festes de Maig
És la Festa Major de Lleida se celebra el 11 de maig en honor al seu patró San Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de qual es té constància al segle XII i ja compta amb 12 edicions.
[edita] Festes de la Tardor
Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agrària que porta el seu nom.
[edita] Mostres de Cinema
- Mostra Internacional de Cinema d'Animació (Aminac) és una mostra no competitiva, que es celebra l'ultima setmana de febrer que es dedicada a tot allò relacionat amb la animació cinematogràfica. Web Oficial.
- Mostra de cinema Llatinoamericà és un certamen competitiu que es celebra durant el mes d'abril, i que apart de la Secció Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.
[edita] Aplec del Caragol
L’Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombroses actes paral·lels.
L'Aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. Al 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.
A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'interès nacional"[1], i l'any 2004, commemorant-ne el seu 25è aniversari, el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Interés Turístico Nacional". [2].
[edita] Fira de Lleida
La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de la organització de fires i congresos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel que es celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.
[edita] Música
Lleida compta amb una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. En l'actualitat la banda compta amb més de 60 músics.
També compta amb la Orquestra simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida actualment per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.
[edita] Districtes i entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Basses d'Alpicat, les | 849 |
| Butsènit | 1.087 |
| Gualda | 1.070 |
| Lleida | 119.711 |
| Llívia | 968 |
| Raimat | 453 |
| Sucs | 584 |
| Torres de Sanui, les | 955 |
| Font: Municat | |
- Centre històric
- Rambla de Ferran - Estació
- Universitat
- Príncep de Viana - Clot
- Instituts - Templers
- Xalets - Humbert Torres
- Camp d'Esports
- Joc de la Bola
- La Mariola
- Balàfia
- Secà de Sant Pere
- Pardinyes
- Cappont
- La Bordeta
- Els Magraners
- Polígon - Vilanoveta
- Ciutat Jardí
[edita] Transports
[edita] Xarxa viària
Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que és la via ràpida cap a França, així com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda també com l'eix de l'Ebre. Actualment està en obres trams de la N-240 per transformar-la en autovia i mig termini començaran les obres de transformació en autovia de la N-230 que serà la A-14.
Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segrià i d'altres de la seua província, Catalunya, Espanya i Europa.
En quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 16 línies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a l'empresa Tele Radio Taxi Lleida.
[edita] Ferrocarril
Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses línies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la línia Lleida-La Pobla de Segur des de 2004.
Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat la estació va ser objecte d'una profunda remodelació i que actualment el seu entorn també s'està remodelant, dintre del Pla de l'Estació que comportarà el cobriment de la practica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que oferiran serveis relacionat amb el oci i el comerç, així mateix també està previst la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.
|
|
[edita] Aeroport
També cal esmentar aviat es podrà arribar a Lleida per via aèria ja que s'ha iniciat la construcció del futur aeroport de Lleida-Alguaire.Que segons el seu pla director te una previsió de 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any.
[edita] El pont de Lleida
El pont de Lleida és tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap, que era ja construït l'any 47 a.C. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar. Després, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un clàssic. Fou l'any 62 que el pont entrà en la literatura de la mà de Lucà. Les característiques de la seva primera construcció es mouen, no obstant això dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldrà esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No és fins llavors que pogué descriure’s amb precisió com era el pont de Lleida.
Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d'inclinació més forta cap a l'esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una calçada pel trànsit de set metres d'ample, protegida per una barana de pedra d'un metre d'alçada. Fou el pont que durà fins al 1866 perquè després de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont.
L’octubre de 1866 el riu va anegar camps, va cobrir terres, va malmetre collites, va ofegar gent i es va emportar part del pont. Tres de les arcades del pont havien desaparegut i calia refer el pont. El projecte es va encarregar a Juli de Saracíbar, que en va presentar dos. Un amb arcades de pedra i l'altre amb dos trams metàl·lics. Es va triar el segon perquè era més ràpida l'execució. Constava de dos de “celosia” units i desiguals recolzats en una sola pila intermèdia. El primer media 41,5 metres i el segon 21,49 metres. L’ample del pas destinat a carruatges i cavalleries era de 4,5 metres, i el de voreres d'1,10 metres per cada costat. Es va inaugurar el 1875. Un dels avantatges del projecte era que, si es volia, es podia continuar. Però no calgué perquè el tram metàl·lic no va durar ja que se l'endugué la riuada del Segre de 1907.
El 1907 la turbulència de les aigües va enderrocar la meitat del pont. Calia bastir un nou pont. El dissenyà l'enginyer Josep Bores i el va pagar l'Estat. Les obres van durar tres anys i escaig i el resultat fou un pont de dos pilars i dos estreps de ciment recoberts de pedra, i tres arcades metàl·liques de 44 metres de llum cada una d'elles. La calçada tenia deu metres i la rasant s’elevava 10 metres sobre l'estiatge. S’inaugurà el 1911 i així es va acabar amb l'antic pont de pedra. 27 anys després, però, fou dinamitat.
1939. Un provisional pont de fusta El 3 d'abril del 1938 les tropes de Franco conquerien Lleida. L’última acció que va fer Franco va ser la voladura dels ponts de Lleida. Al 1939 per assegurar les comunicacions calia bastir un pont segur i estable. No es podia esperar a la construcció del pont definitiu i la solució va ser fer-ne un de fusta. El construïren en 19 dies. Tenia una llargada total de 159 metres, amb set trams de longitud variable entre 21,60 m i 26,40 metres, i el perfil de doble T. Era de doble circulació amb una calçada de 5,30 metres, dos voreres i una amplada total de 8 metres. El van assentar sobre pilars també de fusta de cinc metres. Aquest pont provisional va durar fins al 1944, quan llavors es va inaugurar el nou pont.
1944. S'inaugura el pont Vell El pont que ha tingut la ciutat de Lleida fins ara es bastí a les primeries de la dècada dels 40. Amb una llargada total de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades; les dues centrals tenien 47,60 metres i les dues laterals 25 metres. És un pont de mensula, que fou revolucionari en el seu temps. El van dissenyar els enginyers Amalio Hidalgo Fernández, Jacinto Julio González i el lleidatà Victorià Muñoz Homs. El constructor fou Marcel·lí Llagostera. Les obres es van iniciar a les darreries de 1940, van durar 45 mesos i es va inaugurar el 6 de maig de 1944. Aquest pont ha demostrat la seva solidesa. Dos riuades el van posar a prova: el 1966 i el 1982.
[edita] Entitats i associacions
[edita] Mitjans de comunicació
- Grup Segre.
- Diari Segre
- Segre Radio
- Lleida Televisió
- Grup de Manyana.
- Diari La Mañana
- La Manyana Televisió
- Edicions Locals de Diaris Gratuits
- Diari Bon Dia
- ADN de Lleida
[edita] Esports
Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
- Unió Esportiva Lleida (Futbol)
- Club Esportiu Lleida Basquetbol
- Lleida Llista Blava (Hoquei sobre patins)
- Club handbol Pardinyes
- Club Natació Lleida
- Sicoris Club
- Centre Excursioniste de Lleida
[edita] Associacions
- Centre Excursionista de Lleida
- Castellers de Lleida
- Associació d'Amics de la Seu Vella
- Associació de la Festa de Moros i Cristians
- FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol)
- Orfeó Lleidatà
[edita] Fills i filles il·lustres de Lleida
- Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic català.
- Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004), bioquímic.
- Jaume Balagueró (Lleida, 1968), director de cine.
Esportistes
- Albert Costa (Lleida, 1975), és un tennista català, campió al Torneig de Roland Garros del 2002.
- Sergi Escobar (Lleida, 1974), és un ciclista català, Campió del món en Persecució Individual a Melbourne en 2004.
Cantants
- Lorena Gómez (Lleida, 1986), guanyadora de la quinta edició del concurs musical "Operación Triunfo" 2006 de Telecinco, es una cantant de pop.
Músics
- Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor i pianista català.
- Ricard Viñes (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), pianista i compositor de fama mundial.
- El Parrano: cantant i autor d'"El garrotín de Lleida".
Poetes i Escriptors
- Màrius Torres i Pereña (Lleida, 1910 - Puigdolena, 1942), poeta català.
- Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923), és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
- Celia Viñas (Lleida, 1915 - Almería, 1954), escriptora.
- Manuel del Palacio(Lleida, 1831 - Madrid, 1906), periodista i poeta satíric.
- Alexandre Plana(Lleida, 1889 - Banyuls, 1940), crític i poeta.
Polítics
- Salvador Seguí Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
- Antoni Siurana i Saragosa (Lleida, 1943), alcalde de Lleida en durant els períodes 1979-1987 i 1989-2003 i conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).
- Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 1934), polític i jurista català, Ministre de Justícia (1977-1979), i President del Congrés dels Diputats (1979-1982).
- Àngel Ros i Domingo (Lleida, 1952), alcalde de Lleida (2003- ).
[edita] Ciutats agermanades
[edita] Curiositats
La ciutat té 12 gegants i cal fer esment que té els dos gegants més antics de Catalunya, Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.
L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedica una cançó a la ciutat, sota el títol "Lérida".
El compositor Lluis Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada dels 80. El Castell de Lleida i Lleida, Terra Ferma que esdevinguè molt popular en un xou de la televisió de Catalunya, anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente.
A l'any 2006 la cantant Malú va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desafío".
A l'any 2007 la cantant Lorena Gómez va rodar el videoclip del seu primer single "Sin medida" del seu primer disc "Lorena".
[edita] Referències
- ↑ RESOLUCIÓ per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional l'Aplec del Cargol de Lleida
- ↑ RESOLUCIÓ de 5 de març de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es concedeix el títol de "Fiesta de Interés Turístico Nacional" a la festa de L'Aplec del Caragol de Lleida.
[edita] Enllaços externs
- Turisme de Lleida
- Ajuntament de Lleida
- Institut d'Estudis Ilerdencs
- Fira de Lleida
- Lleida Basquet
- Club Bàsquet Lleida (Bàsquet femení)
- Hockey Club Llista Blava
- Festa de Moros i Cristians
- U.E. Lleida
- Centre Excursionista de Lleida
- Rutes i monuments de Lleida
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Lleida al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- Les constitucions catalanes a l'Ajuntament de Leida,
- Monestirs de Catalunya. Lleida
- Web de la Banda Municipal de Lleida
| editar | Barris i entitats de població de Lleida |  |
|---|---|---|
| Balàfia | Butsènit | Camp d'Esports | Cappont | Centre històric | Ciutat Jardí | Els Magraners | Gualda | Instituts - Templers | Joc de la Bola | La Bordeta | Les Basses d'Alpicat | Les Torres de Sanui | Llívia | La Mariola | Pardinyes | Polígon - Vilanoveta | Príncep de Viana - Clot | Raimat | Rambla de Ferran - Estació | Secà de Sant Pere | Sucs | Universitat | Xalets - Humbert Torres | ||
| editar | Municipis del Segrià |  |
|---|---|---|
|
Aitona | els Alamús | Albatàrrec | Alcanó | Alcarràs | Alcoletge | Alfarràs | Alfés | Alguaire | Almacelles | Almatret | Almenar | Alpicat | Artesa de Lleida | Aspa | Benavent de Segrià | Corbins | Gimenells i el Pla de la Font | la Granja d'Escarp | Llardecans | Lleida | Maials | Massalcoreig | Montoliu de Lleida | la Portella | Puigverd de Lleida | Rosselló | Sarroca de Lleida | Seròs | Soses | Sudanell | Sunyer | Torre-serona | Torrebesses | Torrefarrera | Torres de Segre | Vilanova de Segrià | Vilanova de la Barca |
||
