|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
| Juliol 2008 | |||||||
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg | |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | ||
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | |
| 21 | 22 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | |
| 28 | 29 | 30 | 31 | ||||
És una tecnologia que envia automàticament els titulars del blog a un programa lector o navegador web. També es pot anomenar "lector de noticies".
Després de la diada de Les Santes, diumenge a Mataró, el més fàcil, però alhora difícil, és parlar de l’actuació dels Castellers de Vilafranca. La punxada dels Verds no va ser tràgica ni irreversible. Però important, sí. I, fins i tot, en certa manera, quina paradoxa, va eclipsar la gran actuació dels Capgrossos de Mataró. Per molts, la notícia a la Plaça Santa Anna va ser que Vilafranca no havia pogut amb el quatre de nou amb l’agulla ni amb la torre de nou, i que, a més, només van carregar el tres. Els que ens havíem engrescat amb els vilafranquins després de veure’ls a Vic i a Torredembarra, segurament massa, vam quedar ben servits. “L’aterrissada” –que al meu poble vol dir caiguda en planxa-, va ser important perquè no van aconseguir arrodonir cap dels objectius que s’havien proposat i que havien anunciat públicament, i les cares dels de la camisa verda després de l’actuació en són la prova. No va ser tràgica ni irreversible perquè el quatre amb l’agulla i la torre fins no fa gaire els sabien fer i, cal suposar, que això amb només un hivern no s’oblida. Tècnicament és molt difícil jutjar aquests grans castells perquè, sovint, el defecte que els impedeix reeixir no és a la vista de la plaça, sinó als budells. Si el folre i les manilles van fer la barca i van transmetre una sacsejada massa violent que va fer saltar els quints, és perquè al nucli de la torre hi va passar alguna cosa; potser algun casteller de tronc va quedar mal posat, potser una crossa es va ensorrar, potser un primeres mans va quedar esquenat... Cent possibilitats. Si al quatre amb l’agulla un terç del castell va quedar accentuadament inclinat de costat, no va poder recuperar la posició i va contaminar tota l’estructura, segurament el segon de sota seu, sense el suport de l’agulla, potser amb massa pressió del folre, va perdre la posició... O cent coses més. I això s’arregla assajant més i mentalitzant més els castellers. Per tant, si els Castellers de Vilafranca tenen ganes de continuar assajant aquests grans castells, la majoria dels defectes fatals els podran corregir, perquè tenen un repertori de tècnics en aquestes estructures envejable. I si, a més, van treballant la renovació dels llocs més sacrificats d’algun d’aquests castells, com pot ser segons i terços, la missió no és impossible. La caiguda en el tres –que pel que s’ha vist enguany no és un tres excel·lent-, va ser important per la marxa de la seva actuació a Mataró i, certament pot encetar dubtes en el futur immediat dels Verds, però considero que és fruit més del desànim del moment, i la consegüent falta de concentració, que no pas del fet que no sigui un tres excel·lent.
També és cert que, abans i després de punxar com van punxar, hi ha qui ha qüestionat l’estratègia de portar dos -o tres, segons com haguessin anat les tres rondes- gammes extra a Mataró. I, també, l’estratègia seguida a plaça, tenint en compte com van començar a anar les coses. Seria entrar en comparacions odioses i estèrils alimentar ara el debat sobre què hagués fet diumenge Lluís Esclassans, que, dit de passada, és obvi que no hagués fet el mateix. També és cert que diumenge, al rotllo vilafranquí, hi havia qui, abans de començar l’actuació, semblava convençut del programa que duien, i qui en recelava. I, també és cert que, un cop començada l’actuació, hi havia qui ho volia arreglar tot amb la torre de nou, i qui volia fer una “retirada” a temps. Ja se que ara no val, però si fos a fer, i tenint en compte el començament rar de temporada que han tingut els Castellers de Vilafranca, jo, d’entrada, no hauria estat tan ambiciós i, després del fiasco amb el tres, hagués anat a guanyar l’actuació, amb el 4 de 9 amb folre, el 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de set. Diumenge era Santa Anna, no era Sant Fèlix.
Pel que fa als Capgrossos, que ahir van saber patir amb els castells, només se m’acut, ara que esmentava Sant Fèlix, que els administradors de la Festa Major de Vilafranca s’ho han de mirar més bé. Potser la Diada s’allargaria massa, però a Vilafranca, el 30 d’agost, si les millors colles no són quatre i són cinc, n’hi han d’anar cinc.
Una anècdota a la Plaça Santa Anna. A mitja actuació se’m va acostar Albert Pérez, un casteller força conegut a les places, i del qual no en diré la colla perquè crec que aquesta no té res a veure amb la seva actitud. Va venir a increpar-me per la meva feina periodística que, segons ell, forma part d’una campanya orquestrada de desprestigi contra la seva colla –que fa tretze anys que dura, va dir-, i que, amb un to gens correcte m’exigia que digués que els Castellers de Vilafranca anaven molt pocs, trepitjaven camises de les altres colles i reclutaven gent a la plaça. Òbviament, el que jo escrigui o digui dels castells, mai no estarà determinat pel Pérez de torn que se m’acosti a escalfar-me l’orella en una plaça. Ho dic, això, per deixar clar que els que som professionals d’aquest gènere periodístic, com a mínim els que jo conec i valoro, no perdem el temps a orquestrar res. Molt més positiva va ser l’actitud d’un casteller de la mateixa colla que en Pérez, que es diu Jordi i que es va definir castellerament parlant com a “folrero”, amb qui el company Xavier Brotons i jo vam poder estar intercanviant opinions amistosament sobre coses que no li agraden de l’informatiu “Tres Rondes”. Jordi, gràcies per pagar “el gasto”, per escoltar el programa, per no creure’t Carl Bernstein o Bob Woodward, i per fer-nos una crítica constructiva.
'la colla del pau per a tothom o del bon rollo'. Això som? Mare meva! Jo només m'ho vaig creure els primers dies de ser-hi, per allà finals dels 80. Ben al contrari, crec que som una colla acostumada a barallar-se amb cristo i sa mare, administracions incloses, per defensar les nostres posicions -des del començament-. I podem estar-ne orgullosos, perquè ningú no ens ha regalat res, i malgrat tot, som on som, que no és poc.
D'altra banda, la idea aquesta que els Minyons no volem competir em sembla totalment equivocada -i crec que és culpa de la pròpia colla, o almenys d'alguns elements d'aquesta, que potser han filosofat massa en veu alta-. Jo sóc molt competitiu en tot allò que faig, i crec que la gran majoria de Minyons vol, i gual que jo, que els Minyons siguem la millor colla del món mundial. Ara bé, una cosa és això, i una altra 'anar a guanyar una actuació', de la mateixa manera que la meva idea dels castells no quadra amb el concurs, que trobo terrible des de que vaig assistir al meu primer concurs l'any 90 -fins aleshores no entenia la possició de la colla-.
Tant se val. A mi el que més em preocupa d'aquesta nova generació de cronistes, és que estan convertint els castells en un circ, en un espectacle per seguir, i no pas per participar -evidentment a ells els interessa més que la gent els vegi per la tv, els escolti per la ràdio, o els segueixi a la premsa, que no pas que vagi a la plaça-. Quanta gent queda, com el Perebutero de torn, que es posi a les pinyes de les colles sense tenir cap camisa? Per mi això és l'essència dels castells, i aquesta visió esportiva dels periodistes està col·laborant al seu enterrament.
Salut
Malvot, el meu PS no és una crítica a la teva colla, sento que ho hagis interpretat així. El que vull dir és que la reacció del Sr Pérez de torn s'entén millor sabent que pertany als Minyons (els quals se senten maltractats per tothom i no tenen especial afecte als verds). I crec que l'autor de l'article ha evitat posar el nom de la colla a la qual pertany el Sr Pérez de torn per tal d'evitar relacionar la seva actitud amb la de tota la colla (cosa que trobo políticament correcte).
Salut i bons castells
Ja fa temps que tinc en compte aquesta comparació de la visió que tenim de les cròniques i articles castellers amb la valoració que fan els aficionats dels arbitratges de futbol. És per aquest motiu que trobo la crònica prou encertada, excepte el desafortunadíssim paràgraf final, que trobo senzillament infantil i indigne. Això no vol dir, però, que no hi hagi cronistes amb certa tírria a una o altra colla, i la sensació que tinc és que, pel motiu que sigui, els que rebem més som els Minyons i els Verds.
El més trist de tot, però, és que quan un article matxaca una colla, els rivals d'aquesta acostumen a abonar-s'hi d'una manera injustificada, encara que la crònica sigui nefasta -com és el cas de la crònica de l'Efren de l'actuació de l'aniversari de Barcelona, la única de la que personalment m'he queixat en aquesta web-. Penso que en això hauríem de ser menys partidistes, i mirar les coses amb més objectivitat.
És cert, però, que els Minyons no som els únics que rebem. Ara fa uns dies vaig escriure una entrada en la crònica 'Els Castellers es professionalitzen' del Jordi Andreu, per intentar demostrar-li fins a quin punt era absurd pensar que els Castellers de Vilafranca havien iniciat una actuació per poder cobrar-la -val a dir que des de que vaig escriure-la, la pàgina no es pot consultar, perquè està mal dissenyada i no li van agradar unes cometes que vaig posar (i que crec que fan que la pàgina peti)-. No és que els C.V. em caiguin especialment bé, però crec que l'autor estava pixant tant fora de test que se li havia de respondre. Com sempre, però, també hi va haver qui va aprofitar per fotre's amb els Verds, cosa que em va sembla lamentable.
Pel PereButeru, només dir-te que jo trobo molt bé el què fas de posar-te a les pinyes, amb o sense faixa -a mi, que sóc de l'equip de pinyes, la faixa sempre ha tendit a molestar-me, més que una altra cosa, i només la porto a les actuacions en què puc sortir a la foto, per allò de no espatllar l'estètica, i perquè en els folres si que pot tenir certa utilitat-, i penso que ha de ser prou divertit i gratificant, sobretot si ho fas amb un mínim coneixement de causa -tampoc pots entrar, per exemple, a un salt de plens sense saber de què va-.
Això sí, aquest comentari: 'PS: En contra del que diu molt políticament correcte l'article en
qüestió, crec que la colla a la qual pertany el senyor Pérez de torn té
molt a veure amb la seva reacció' el trobo desafortunat, primer perquè no és veritat que ho digui de manera políticament correcta, i segon, perquè és una crítica a la seva colla que, en aquest cas, trobo fora de lloc.
Apa, salut
