Tot i que la Festa Major no comença oficialment fins aquest divendres al matí, amb la traca d'inici, a les set de la tarda de dijous, ja s'ha fet la lectura del pregó des del balcó de la seu del Districte de Gràcia. El pregoner d'aquesta edició ha estat el periodista i actor Queco Novell, qui ha ofert un divertit discurs en el qual ha ironitzat sobre certes actuacions municipals, malgrat tenir al costat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, com les "permanents" obres de la plaça Lesseps o les zones verdes per aparcar.

Novell, popular per interpretar Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat i antic alcalde de la ciutat, en el programa "Polònia" de TV3, ha creat molta expectació entre els veïns del barri en ser l'elegit per inaugurar la Festa Major, que es prolongarà fins al 21 d'agost i que aquest any pretén tenir un caràcter més familiar i tradicional que en les últimes edicions.

Des del balcó de la seu del districte de Gràcia, Novell ha ironitzat sobre les obres de la plaça Lesseps, "permanentment de cap per avall", i ha suggerit a Hereu, al qual s'ha dirigit com l'alcalde de "la veïna ciutat de Barcelona", que deixi la plaça com està.

Així mateix, el pregoner ha esmentat que Gràcia és també coneguda per les seves zones verdes, més destinades a l'estacionament de vehicles "previ pagament a l'autoritat" que a passejar els gossos.

En el seu recorregut pels carrers més emblemàtics del barri, Novell ha fet broma sobre la similitud que existeix entre "el carrer Verdi i les Nacions Unides" en ser més fàcil comprar un xauarma, un falafel, menjar francès, iraquià o italià que "quatre fulles d'enciam per fer unes amanides".

Novell ha apel·lat en el seu pregó al civisme perquè la convivència entre veïns i visitants regni al llarg dels set dies de festa, comentari que ha estat molt aplaudit per un públic que ha omplert la plaça Rius i Taulet, on està ubicada la seu del districte de Gràcia.

La Festa d'aquest any agafa un nou rumb per convertir-se en una festa més propera, més familiar i més veïnal. Aquesta nova orientació comportarà alguns canvis en els actes que venien celebrant-se, com l'eliminació d'espais amb actes multitudinaris a canvi d'activitats de més petit format.

L'art popular d'engalanar els carrers farà que aquest any es guarneixin fins a 15 carrers i places federades. Aquesta tradició es porta a terme des de principis de segle quan ja va esdevenir l'element més desatacat de la festa. Els motius dels guarnits són molt diversos i molt variables i s'han anat adequant a les circumstàncies socials i històriques del moment. Des de la crítica social en l'època franquista fins a guarnits que recreen llegendes o mites, així com espais que simulen ser selves o fons marins adornen els carrers del barri. L'acurada decoració és potenciada també per el concurs que organitza la Federació de la Festa Major cada any que premia honoríficament els carrers més ben guarnits.

Espais de la festa
Aquest any es distribuiran 12 espais temàtics per diferents llocs de la vila de Gràcia. Es consolidaran alguns espais com Les Nits del Claustre, l'Espai de Dansa o les Tardes Clàssiques, mentre que també n'hi haurà de nous com l'Espai Líric, les Vetllades Màgiques, la Casa dels Músics o la Tasta Gràcia.

El que no faltaran seran algunes activitats de sempre com les matinades de festa major, la cercavila, la gimcana o concursos i exposicions que seguiran ocupant un paper destacat en les celebracions.

El carrer d'Igualada s'engalanarà amb motiu de l'Any Rodoreda i, de la mateixa manera, les activitats que s'hi desenvoluparan estaran dedicades a l'escriptora. Durant la festa, també es projectarà la sèrie televisiva sobre la plaça del Diamant i es faran lectures de fragments d'obres de Mercè Rodoreda.

Històricament parlant
Mirant una mica enrere, la Festa de Gràcia és relativament jove, com també ho és el mateix nucli de població. Tot i això, fins ara historiadors no s'han posat d'acord amb la data exacta que podria significar l'origen de la festa, encara que la que sona més és la de l'any 1827. Sigui com sigui, la festivitat es va consolidar a mitjans i finals del segle XIX alhora que es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de nombroses entitats obreres i recreatives.

Va ser després d'una certa decadència durant les dècades 50, 60 i 70 quan es van començar a organitzar balls i espectacles diversos i ja als anys 80 els carrers guarnits van tornar a aparèixer amb força gràcies també a l'impuls dels moviments veïnals. Amb tot la Festa de Gràcia s'ha convertit així en un acte que no pot faltar a l'agenda barcelonina de cada estiu.