Quan acabin el curs seran capaços de construir una peça de bestiari de dalt a baix

No es considera autor absolut de cap figura del bestiari, perquè assegura que totes elles són el resultat d'un treball en equip. A partir de la seva maqueta i sota les seves directrius, lògicament, però una feina conjunta en definitiva. Qui dirigirà el taller de construcció de la fura, Lluís Musté, vol que tots els participants se la sentin una mica seva.

Lluís Musté, director del curs de fabricació de la fura, és el president de l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya i el responsable també de la construcció, en altres tallers o cursos similars, del drac petit, la mulassa, la mulassa petita, la geganta de la Quaresma, el gegant del Calçot i l'ós de Valls, així com diversos materials ­gegants, gegantons, màscares...­ del grup d'animació de la mateixa ciutat. Al Fescat que cada estiu organitza la Generalitat a Llívia ha conduït la construcció d'un drac, un cavall i aquest any dos cavallets. També va ensenyar a fer la cuca de Puigpelat i diverses peces a escoles de Valls.

-Per fer una peça del bestiari es necessiten nocions bàsiques d'escultura?

Sí, primerament es tracta de fer l'escultura en fang. El modelatge de la peça i el moment de la pintura són els moments més artístics; l'altra feina és més artesana, són feines de més paciència, però les que se'ls ha de donar aquell toc és al moment del fang, perquè és quan realment estàs fent l'escultura que després sortirà en cartró i també després a l'hora de pintar.

- Quan vas començar i on vas adquirir aquests coneixements artístics?

Tot va venir l'any 1985 quan a Valls vam voler construir un drac. Només es mantenia l'àliga i es van voler recuperar les altres peces del bestiari. Com que sempre hi ha problemes econòmics ens vam plantejar fer-lo nosaltres mateixos i vam demanar la col.laboració a l'Escola-taller d'Art de Valls. Allí vam aprendre tot el que és modelar fang i les tècniques inicials. Perquè poguéssim construir el drac, tot el curs de l'Escola d'Art es va basar en construcció d'elements de cartró, especialment elements petits, tipus màscares, però un cop en vam saber prou allí mateix ens vam posar a treballar en la construcció del drac. Amb els anys vas agafant experiència i vas canviant moltes coses. Moltes dificultats del començament que no estaven resoltes ni per part de la gent de l'Escola d'Art, després, amb el temps i l'experiència, les vas aprenent a resoldre. I quasi bé diria que vaig aprendre més en una visita que vaig fer a un taller de falles, l'any 1991, que no pas tot el que he après després. Ja havia fet unes quantes peces i tenia uns problemes greus de resolució d'unes quantes coses, problemes de tècnica i coses així. I aquella visita em va ajudar a resoldre tots aquells petits entrebancs. Amb quatre preguntes vaig aprendre més que en tota la vida. Però sempre he estat un autodidacte, perquè tret d'aquest curs que vaig estudiar a l'Escola d'Art no he estudiat belles arts ni res similar.

- Cada constructor té un estil, una manera de fer característica que arriba a ser la seva marca identificativa; quin és el teu segell personal?

Escultòricament no t'ho sabria dir, perquè el fet de construir-les col.lectivament sempre fa que cada escultor hi posi cullerada i depèn de la gent que hi ha hagut en cada moment, les peces s'han fet més o menys elaborades. Una característica que ja no és d'estil sinó que és de materials, és el fet que sempre hem treballat la part exterior en cartró. El cartró és un element que queda com més antic, com més tradicional. És més dolç, es treballa d'una manera més agradable. La fibra de vidre és feréstega i l'acabat també té aquesta feresteguesa. Sempre he dit que la fibra de vidre serveix molt bé per donar fortalesa dintre de les peces, però per la part de fora és per fer barques i dipòsits d'aigua, no és per fer art. Aquesta és una mania de bon principi. Quan vam començar a fer les peces tradicionals com és el cas del drac o la mulassa, ja ens plantejàvem de fer-les directament en cartró. I vam posar la fibra de vidre perquè no tingués massa pes. Els grans avantatges de la fibra de vidre són que és molt lleugera i molt resistent. Aleshores vam posar la fibra de vidre per dins i el cartró per fora, però hi va haver altres elements que no eren tradicionals, sinó moderns, com el gegant del Calçot i la geganta de la Quaresma, que vam optar per fer-los directament en fibra de vidre. Però al cap d'un temps t'adones que aquelles peces no t'han acabat mai de fer el pes, els manca aquella dolçor, aquell tacte agradable del cartró.

El cartró és més feble, es fa malbé, es crema, té aquests inconvenients, però les peces també s'han de restaurar, el foc també crema les pintures i també has d'anar posant massilles i pintant. Pensem que abans de la fibra de vidre totes les peces es feien en cartró. Més antigament no, que es treballava amb pells, fustes, roba i altres elements. Tampoc és que el cartró sigui del més tradicional i antic, desenganyem-nos, si agafem peces del 1800, els caps dels gegants eren fets amb guix i les figures eren des de pells i els caps de talles de fusta, fins a vímet trenat com si fos un cistell. Però sí que els que ja estem cap als quaranta i escaig d'anys, els records que tenim és que quan érem canalla les peces tradicionals que vèiem eren de cartró. Però no ho faig tan sols pel tema tradicional, sinó perquè l'acabat és més agradable. Fins i tot en màscares per a diables, hi poso fibra de vidre a dins, però a fora i a la part que toca a la cara hi poso cartró; entremig, com un entrepà, hi va la fibra de vidre, sempre procurant que no es vegi.

- Parlem de la fura que construireu. És més difícil fer una bèstia real que una bèstia fantàstica?

Sí. Una fura com a tal no té perquè ser més difícil que fer un gat o el gall que es va fer aquí al Penedès. Però el que sí que és veritat és que és més difícil fer una bèstia real. Quan tu fas un drac, tires de beta, la imaginació hi disfruta. A mida que vas modelant el fang, de vegades queda un bony i te'l mires d'una altra banda i penses, coi, aquest bony pot ser... i el treballes i li fas un replec. Però una bèstia tan llisa i estilitzada com és una fura evidentment és difícil, perquè corres el risc que quedi una cosa molt simple. Es pot jugar poc amb el color, perquè són d'unes tonalitats marrons, grisoses o blanquinoses i és una bèstia de pèl. Sí que el pèl el pots imitar amb una sèrie d'ones a l'hora de pintar-la, però encara té menys vida que el plomatge d'una àliga, per exemple. L'avantatge de la fura és la forma tan peculiar i allargada que té, que penso que la podrem resoldre bastant bé. Que d'altra banda és una dificultat, perquè si la fessis tal com és desplegada acabaria sent una cuca. S'ha de jugar amb el moviment perquè quedi una peça simpàtica i original.

- No n'hi ha cap fura al bestiari de Catalunya?

No, cada vegada hi ha més tipologies de bèsties que no són les tradicionals i que fa molt bé la gent que les construeix, perquè antigament eren els dracs, els bous, les mulasses, les àligues, les víbries, les tarasques..., vuit o nou peces i no n'hi havia més. I cada poble tenia les mateixes. El que passava és que només les tenien les ciutats i n'hi havia poques. Avui dia, a les ciutats grans cada barri en té i els pobles, per petits que siguin, volen tenir una o dues peces de bestiari i dos o tres gegants, que ben fet que fan. Si tots anéssim fent el mateix, et trobaries com en el cas dels dracs, que les colles fins i tot tenen problemes per sortir, perquè n'hi ha tants que a tot arreu tenen el seu i costa tenir sortides i actuacions. En canvi, si fas peces que són diferents, com a curiositat t'inviten a portar-la.

- En quina categoria es classificarà?

Ho decidirem col.lectivament, però suposo, dintre les classificacions que fem a l'Agrupació de Bestiari, que estarà dintre de la classificació d'animals de bosc, com un senglar, com un cérvol, o com una lloba, peces que ja existeixen. La fura es podria considerar domèstica, perquè a molts països la tenen com animal domèstic. Aquí és considerada un animal feréstec, tot i que amb aquesta fura que hem de construir he vist que no ho és, al contrari, que és una bèstia molt dolça i molt simpàtica. Però, és clar, la idea que en tenim aquí, com que la fura només la feien servir els caçadors i encara il.legalment, és clar, era una bèstia amagada, feréstega, que quan la veus penses que et mossegarà. I en canvi veus que no, que és una bèstia que només vol jugar.

- Per a un curs d'aquest tipus, quinze persones és el nombre idoni. Per què?

Si fossin més, ni com a curs serviria, perquè molta gent no acabaria aprenent-ne prou. Necessites un nombre de persones que puguin estar ajudant i construint, però que amb un cop d'ull puguis estar al cas de tots. Si fossin menys faltaria gent a l'hora de posar el fang, el guix, el cartró, que són les feines artesanals lentes. Però si són massa un t'estira per aquí, un altre per allà... Per aprendre i construir a la vegada, més de quinze persones no les pots controlar. A més, procuro, cada vegada que he fet una peça amb gent que és la primera vegada que en fa, retocar jo el mínim possible la part que ells han fet. Els pots dir que donin una mica més de volum aquí, o que matisin un color, però l'important és que quan la bèstia està acabada i la vegin sortir pel carrer, si un ha fet el morro que digui: aquest morro és així perquè l'he fet jo. I això només ho pots fer si tens un número controlat de persones. És molt maco, per les persones que l'han construït, veure-la després pel carrer, perquè se la senten seva.

- Els participants al curs, quines nocions adquiriran?

Quan acabin, seran capaços de construir una peça de bestiari. Començaran amb el modelatge del fang, perquè hauran de fer l'escultura i aquí ja hi entra la gràcia natural de cadascú. Jo, en els molts anys que porto ensenyant a la gent, ho veig: hi ha qui ràpid et sap modelar el que sigui i hi ha persona a la qual el fang li cau dels dits. I qui no té gràcia no en té, li pots ensenyar tècniques que no les pesca. Però qui tingui gràcia a modelar aprendrà a fer la figura, després aprendrà a fer els motlles, que això ho aprèn absolutament tothom, perquè els motlles ja són qüestió de tècnica, després faran el desemmotllat, el netejat dels motlles i a partir d'aquí començaran a posar el cartró, faran tota la capa amb cartró, que és la que veurem exteriorment, i a dintre posaran la fibra de vidre.

Es muntarà la peça, els ensenyaré com es fa per ajuntar totes les parts, l'emmassillat, el pintat i els suports interiors, la manera d'equilibrar la peça, el seu pes, la manera de subjectar-la els que l'han de portar. I suposo que dintre d'això entrarà el fet de portar-la, saber-la portar i fer-la ballar; no només és construir-la, sinó donar-li vida. Per tant, la persona que segueixi el curs, la setmana després del curs se'n podrà anar a fer una peça ell sol de dalt a baix.

- Quanta gent la portarà?

Pel seu moviment, la farem de manera que la puguin portar dues persones. Perquè en bestiari, si la porten una, dues o quatre persones, el moviment és completament diferent. Si la fura la portés una sola persona tindria una manera de bellugar-se poc natural. En canvi, si la porten dues, com que és una bèstia de quatre potes, tindrà un moviment més natural.

Les mulasses, que són animals fantàstics i les porten quatre persones, tenen una manera de caminar diferent de com caminaria una mula. En canvi la fura, com que estem copiant una bèstia tal com és, l'han de portar dues persones. Per això hem de treballar molt bé la posició, la manera com la posarem, en quin punt del moviment la fixarem, perquè la puguin portar dues persones, perquè si la poséssim estirada necessitaríem cinc o sis persones per portar aquella llargada i semblaria una cuca. Aleshores el que farem serà buscar una posició en què quedin les cames de les dues persones que la portin més o menys allà on la bèstia tindria les potes.

- El nombre de portadors condiciona el ball?

Sí, quan en sabrem les mides i el pes, veurem les possibilitats. Si la bèstia pesa poc i té molta mobilitat pots fer un ball rebuscat o molt artístic, però si la bèstia té una mobilitat molt feixuga el ball ha de ser més senzill. Una bèstia portada per dues persones mai no pot fer segons quines filigranes; les que ballen coses més finetes, les que fan balls més treballats són les d'un sol portador, perquè poden rodar i fer les voltes que vulguin. Però una bèstia amb un portador davant i un darrere, a l'hora de donar la volta no pot girar sobre si mateixa, sinó desplaçar-se.