Dins el marc de la comissió mixta que s’encarrega de revisar les relacions i les competències entre ambdós territoris, el primer ministre danès i el president autonòmic grenlandès van firmar un acord el juny de 2008 per ampliar considerablement l’autonomia de Grenlàndia. Aquest acord és el que els grenlandesos han votat en referèndum el 25 de novembre.

L’existència d’un pacte entre totes les forces polítiques d’ambdós països, de respectar els resultats de la consulta popular, fa preveure que la reforma prosperarà encara que manca la ratificació parlamentària.       

L’estatut d’autonomia vigent a Grenlàndia és de l’any 1979 i la reforma recentment votada preveu una ampliació màxima de l’autogovern d’aquest territori amb la incorporació de noves competències incloent-hi el dret a l’autodeterminació.

Està previst que el nou estatut entri en vigor el 21 de juny de 2009, i entre les principals reformes destaquen les següents:
- Un govern autònom, independent del govern danès.
- Possibilitat de decidir sobre la seva independència total.
- Una nova regulació del repartiment dels beneficis derivats dels recursos minerals amb Dinamarca.
- Reconeixement de l’inupik com a llengua oficial.
- Ampliació de les competències i adició de noves en matèria com justícia, policia, estrangeria, control aeri i fronterer.

Hi haurà algunes àrees que continuaran sota control danès: nacionalitat, Constitució, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i política exterior. Així i tot, Dinamarca haurà de tenir en consideració l’opinió de les autoritats grenlandeses en les qüestions internacionals que afectin al seu territori.

Per saber-ne més

Grenlàndia és una de les illes més grans del món, amb una extensió d’aproximadament dos milions de km2 i on el 81% del territori és gel. Hi viuen unes 57.000 persones (50.000 són inuit i 7.000 són danesos). L’illa es va convertir en colònia danesa l’any 1775 i va romandre així fins l’any 1953, quan Dinamarca va revisar la seva Constitució i va fer de Grenlàndia una província.

L’any 1979 es va redactar un estatut per Grenlàndia, en què s’atorgava a aquest territori un parlament i un govern propis, així com plenes competències en matèria de salut, educació o serveis socials.

Per recordar

Grenlàndia és l’únic territori que, per referèndum, va decidir deixar de formar part de la Unió Europea. L’any 1982 les exigències de la política pesquera de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) van generar un conflicte d’interessos i Grenlàndia va convocar un referèndum en el qual un 53% dels grenlandesos va votar deixar de formar part de la CEE. Dinamarca no es va oposar als resultats electorals de la consulta popular i va donar llum verda a la sortida de Grenlàndia, però la normativa europea encara no preveia aquesta possibilitat i alguns estats membres de la UE no hi estaven d’acord. No va ser fins l’any 1985 que Grenlàndia va assolir l’estatut d’Estat Associat de la Unió Europea del qual encara es beneficia.

Fonts d’informació: Parlaments grenlandès i danès, i mitjans de comunicació internacionals i nacionals.