Cada vegada més la nostra societat va prenent consciència de que cal preservar els espais naturals per garantir-ne la seva protecció. L'equilibri entre la conservació dels espais naturals i el desenvolupament de noves infraestructures és una font de conflicte en l’esdevenir de la nostra societat. També l'expansió de les zones urbanes degut al fort augment demogràfic han creat una forta pressió sobre el medi natural. Sovint oblidem la transcendència d'aquests fets i no valorem que bona part de les opcions del nostre futur passen per preservar el medi  en contra d'un model de futur equivocat. Amb aquest objectiu els estaments públics han portat a terme un pla  per tal de protegir legalment aquests paratges creant uns espais naturals regulats on es preserva la natura en detriment de la seva explotació.

Veure pdf article original:

Així va néixer  l’any 1985 la llei de protecció d’espais naturals, l’objectiu de la qual és protegir, conservar i regular aquests espais i fer compatible l’ús dels recursos naturals per part de les persones sense causar alteracions al medi. Bàsicament aquesta llei va definir quatre tipus d’espais, tots ells amb les seves pròpies regulacions.

- Parcs nacionals:  són espais naturals habitualment de gran tamany que tenen un interès científic, paisatgístic i educatiu. En el seu interior no es permet cap tipus d’activitat que pugui malmetre la seva fisonomia o qualsevol de les espècies que hi habiten. Està prohibida la caça, la recollida de bolets i qualsevol altre tipus d’activitat recol•lectiva.

- Paratges naturals d’interès nacional: són espais naturals d’àmbit mitjà o reduït que presenten un interès científic, paisatgístic i educatiu. Les activitats s’han de limitar als usos  tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles que sigui compatibles amb els objectius de la protecció.

- Reserves naturals: són espais naturals d’àmbit reduït i d’interès científic en els que es preserva íntegrament els seu ecosistema. Poden ser integrals o parcials:
Integrals: la seva finalitat és protegir els espais i la seva evolució. L’accés és molt controlat i sols es permeten les activitats científiques i de divulgació dels seus valors.
Parcials: el seu objectiu es preservar formacions geològiques, espècies, habitats i comunitats.

- Parcs naturals: són els espais naturals on es preserva el medi i alhora es compagina l’activitat del seus habitants. L’explotació del seus recursos es fa d’una manera sostenible.

Posteriorment, amb l’aprovació l’any 1992  del decret del PEIN ( pla d’espais d’interès natural)  s’inclouen a més a  més dels espais que hem mencionat abans, un seguit de paratges que per la seva riquesa  també són preservats. En ells s’estableix un regim urbanístic rigorós i un control de totes les activitats que s’hi duen a terme, per tal de fer-le’s compatibles amb la preservació de l’entorn. Amb la seva aplicació la xifra d’espais d’interès natural s’eleva fins a 144 i suposa un 21% del territori total de Catalunya.