xbs

Nota Tiotera: Sumant-me a l'iniciativa del company Albert B. i R. publico una foto del meu tió, que és una mica fredolic i per això té estufeta...

Si parléssim de fantasmes en aquesta època segur que a molta gent els primers que els vindrien al cap són els fantasmes de la famosa novel·la A Christmas Carol (la cançó de Nadal) de Charles Dickens, ja sigui els de la versió clàssica o els de les seves múltiples variacions, de les que podríem destacar aquella que inevitablement programen any rere any per questa època les diferents cadenes televisives i que es titula "Scrooged" (joc de paraules referent al protagonista de "la cançó de Nadal") i que en aquest Estat, com no, van traduir com a "els fantasmes ataquen al cap"...

Quan van acusar al desaparegut Pepe Rubianes per allò que va dir a un programa de TV3 ho van fer mitjançant l'article 501 del Código Penal, que diu el següent :

Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

Durant un any no precisat a un lloc desconegut d'Alemanya potser hauria nascut un nen anomenat Bernard Weiss. Segurament hagués passat la seva infantesa, adolescència i joventut fent coses d'alemanys (que no sé pas quines són) i convivint amb un fenomen realment curios: el de canviar-li el nom a les coses. Aquesta mania, com segur que compreneu, pot provocar més d'un aldarull domèstic, com seria el cas que la seva mare li demanés sal i el bon d'en Bernard li portés sosa càustica.

Un dels principals monuments del nostre país és el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, un monestir de l'ordre del Cister fundat a mitjans del segle XI i situat enmig en un indret deliciós als peus de les muntanyes de Prades. A més de significat artístic (fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991) que ha tingut per a la nostra terra, aquest monestir també té un important significat simbòlic, ja que des del segle XIV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó.

Diu un vell refrany d'origen jueu que "mort el gos morta la ràbia", tot i que la adaptació més nostrada ho varia una mica i ens diu que "morta la cuca mort el verí". Dons bé, avui és un dia d'aquells en que podem veure que aquests refranys no es poden aplicar en tots els cassos, ja que tot i que fa uns 34 anys que el gos (amb perdó pels gossos) es va morí, el seu verí encara continua entre nosaltres, enverinant gent plena de ràbia i d'aspecte molt variat.

En aquests temps de crisi que vivim s'ha tornat força corrent que ens venguin determinades actuacions o decisions amb l'argument de que són les meves sostenibles, verdes, ecològiques, racionals i amb les quals els nivells de CO2 emesos són mínims. Tan s'hi val si la campanya vol vendre cotxes, llaunes de coca-cola estatals o estalviar-se el que costen les bosses de plàstic, invariablement trobaràs una (o varies) de les raons abans esmentades per a justificar que la decisió que volen que prenguis/comparteixis/entenguis és la correcta.

* En comptes de trucar als Caçafantasmes avisa als germans Winchester

* quan no sap si l'episodi que veu és d'Stargate, Farscape o Galactica

* al Senyor dels Anells no hi veu ni rastre d'en Tom Bombadil

* Starbuck, el ros de Galactica, passa a ser la rossa de Galactica

* veu com un metge hologràfic s'ha transformat en buròcrata cercaraons comandant d'una expedició a una altra galàxia

* Superman no vola i no porta capa

* Encara que no ho hagués dit mai en McKay li cau bé, tot i que per aconseguir-ho s'ha hagut d'anar fora de la Via Làctia

El temps passava plàcidament a l'oasi, territori on gairebé mai passava res que destorbés la immobilitat de la seva vida política. És cert que, de temps ençà, s'escoltaven sorolls inquietants que alguns endevins juraven que anunciaven futurs desastres De fet aquests agosarats fins i tot juraven que d'aquell sons havien extret termes com "carretero" o "millet" que, asseguraven, serien alguns dels protagonistes d'un incert futur.