Vaig néixer a Berga, el 14 d’abril de 1969. Provinc d’una família molt arrelada a la nostra ciutat i a la tradició de la petita empresa, en la qual la cultura de l’esforç, el sacrifici i la superació són la forma habitual de vida. Som dos germans; jo sóc el petit.  Tinc la sort de viure a la ciutat on vaig néixer, amb la meva família: la Queralt i el petit de la casa, el Juli xic.
Vaig estudiar al Col·legi de les Dominiques i a l’Institut Guillem de Berguedà, tots dos a Berga. Després vaig realitzar els estudis universitaris a la Universitat Politècnica de Catalunya. Primer vaig fer la carrera d’enginyer tècnic industrial a Manresa i, més endavant, vaig fer el segon cicle d’enginyer industrial en organització a Terrassa. En aquesta etapa vaig poder compaginar el treball a l’empresa familiar amb els estudis. Després de llicenciar-me vaig treballar en una multinacional del sector de l’electrònica instal·lada a Berga i posteriorment en el departament de disseny d’una de les empreses punteres de la comarca. Actualment tinc la sort de treballar en el que més m’agrada: realitzo projectes d’enginyeria a la meva oficina tècnica i, a més a més, a temps parcial transmeto els meus coneixements a futurs enginyers, com a professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Trajectòria política  A casa sempre s’ha viscut un sentiment d’implicació i compromís amb el nostre país, Catalunya, i amb la nostra ciutat, Berga. Això ha fet que no hagi dubtat mai a l’hora d’assolir qualsevol responsabilitat i l’obligació de lluitar per una millora del lloc on visc.
El primer contacte amb la política el vaig tenir de jove com a militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC), agrupació a la qual vaig pertànyer fins que en vaig ser “jubilat”, als 30 anys. Aquesta filiació política em va portar a formar part, com a congressista estudiant, del II Congrés de la Llengua Catalana, l’any 1986, i a pertànyer al grup de Berga del Bloc d’Estudis Nacionalistes (BEN), impulsat per Josep Espar i Ticó. La meva vinculació, com a militant, amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va començar el 1999. L’any següent vaig formar part del Comitè Executiu Local de Berga i no va ser fins l’any 2004 que vaig entrar a formar part del Comitè Executiu Comarcal del Berguedà, del qual encara sóc membre.
 La primera vegada que em vaig presentar a unes llistes municipals va ser l’any 1999; aleshores tenia 30 anys. En aquella legislatura vaig ser regidor de joventut, festes i societat de la informació. Estic orgullós de la feina feta en aquella etapa; perquè vam aconseguir infraestructures que mai havíem tingut a la ciutat -com el Telecentre- i perquè vaig ser un dels principals responsables d’haver treballat per assolir que l’any 2005 la Patum fos declarada, per la UNESCO, Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
L’any 2003, vaig tornar a formar part de la candidatura de CiU a l’Ajuntament de Berga. En aquesta ocasió vam quedar a l’oposició, però hem continuat treballant per tal que la nostra ciutat no perdi el fil de les oportunitats que li aniran sorgint.
I a principis de l’any 2007 he estat nomenat candidat a l’alcaldia de Berga, per la federació de CiU.
Curiositats  L’arrelament familiar a la ciutat va fer que des de jovenet estigués vinculat a moltes entitats de la ciutat, amb les quals de més gran sempre he seguit lligat.
Per això ja de molt petit feia els pastorets, ballava sardanes amb la Colla Sardanista Cim d’Estela i anava a esquiar amb el Club Esquí Berguedà.  Vaig ser el primer hostaler que hi va haver en la nova època dels Pastorets Infantils de Mn. Armengou; després d’aquesta experiència teatral vaig continuar participant als Pastorets del Garrofa i el Pallanga, fins ben gran, primer fent de dimoni i després d’Abias. Aquesta col·laboració amb l’Agrupació Teatral La Farsa em va portar a fer alguna obra de teatre com ara Els Savis de Vilatrista.
 Sempre he tingut molta curiositat per la lectura. De petit era un devorador de contes: els Cavall Fort, les aventures del Tintín... i sobretot els còmics de l’Astèrix i l’Obèlix. Més endavant, ja vaig començar amb la política i la informació general, diaris i publicacions locals, llibres d’assaig, novel·les... I per la meva professió, en els darrers anys ha predominat molt la lectura tècnica, com a actualització constant de coneixements.
 Els estius, com molts nens i nenes de Berga, els vaig passar anant de colònies, primer a Peguera i després a Borredà, amb el Grup de Colònies a Borredà. El meu lligam amb aquesta entitat va continuar; primer vaig fer de monitor de les colònies alguns estius i més tard vaig ser cap d’una tanda. També vaig participar en alguna de les rutes que els joves camells fan per Catalunya.
 Els meus pares em van inculcar la passió per viatjar. De ben petit, destinàvem les vacances familiars a visitar altres països, principalment del centre d’Europa. Un cop vaig “independitzar-me” això va continuar agradant-me, de manera que sempre que podem sortim a viatjar, a conèixer altres cultures i costums.
 M’agraden els esports. N’he practicat alguns amb més o menys habilitat i dedicació que altres; però el que sempre m’ha agradat molt és l’esquí. De fet, tota la família hem estat esquiadors; això va fer que de petit participés en carreres d’esquí alpí, amb més o menys èxit, però formant-me en la cultura de l’esport.
 El meu lligam amb el Club Esquí Berguedà es va mantenir. Primer vaig fer de monitor per a nens i nenes; més tard, durant vuit anys, en vaig ser el president i juntament amb un grup d’amics vam fer grans coses: des d’organitzar cursets per a tothom, fins a proves de bicicleta de caire internacional. Actualment continuo formant part de la junta de l’entitat.
  Com tots els nens i nenes de Berga, de petit jugava a fer la Patum. Alguns dels meus veïns encara es deuen recordar d’aquell nen que tocava el tabal al balcó a totes hores. Aprofitava qualsevol estri per fer les maces, les guites... i sobretot els gegants. Vaig fer la Patum infantil, primer de turc, després de cavallet i finalment de geganter, cosa que vaig continuar fent a la Patum dels grans. De fet, molta gent em coneix per la meva faceta de geganter. Per mi és una sort poder ballar el Gegant Nou de la Patum. I encara se’m fa un nus al coll en recordar quan vaig ballar el gegant davant la Mare de Déu de Queralt.
 Aquesta faceta de geganter i la meva corpulència van fer que, quan em vaig casar, els meus amics em regalessin un gegant a imatge i semblança meva. Tinc l’orgull de tenir el gegant més gran de Catalunya.
| 
Els meus enllaços
| Calaf 
