Des de fa diversos cursos, el Departament d'Educacióde la Generalitat de Catalunya promou l'ensenyament, en horari extraescolar, de les llengües de la nova immigració. De fet, en aquests moments s'està ensenyant amazic, àrab, neerlandès, romanès, ucraïnès, xinès mandarí i s'està treballant per l'ensenyament del quítxua i del bengalí.
Sens dubte, una excel·lent iniciativa que serveix per potenciar el plurilingüisme que no tan sols no va en contra del català sinó que, ans al contrari, ajuda a reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua de cohesió social en un marc on, en el seu àmbit, totes les llengües hi tenen cabuda.
Us imagineu un país en què el català sigui la llengua de cohesió social, la llengua comuna, on tots els ciutadans, a més, coneguin l'espanyol, l'anglès (com a llengües internacionals, una especialment propera per a un parlant català), tinguin coneixements passius d'altres llengües romàniques (òccità, francès, portuguès, italià...), en alguns casos (la dels alumnes que tinguin prou capacitat) una altra llengua estrangera (normalment el francès, però també podrien ser l'italià o l'alemany, que tindrien la seva continuïtat a les Escoles Oficials d'Idiomes) i, finalment, potenciar el manteniment de les llengües d'origen de la nova immigració (amb classes obertes, però, al conjunt de l'alumnat i no únicament als que provenen dels països d'origen d'aquesta llengua)?
Doncs, en aquest marc que farà possible persones realment plurilingües, és on s'ha de situar aquesta trobada d'estudiants d'amazic, que organitzà l'Associació Tamazgha-Catalunya a Mataró dissabte passat.
L'Administració de l'Estat a Catalunya (en aquest cas MUFACE) sí que té clar quina és la seva primera llengua. Tot i que la instància es va fer en català, tot i que, segons la llei de política lingüística, un ciutadà ha d'ésser atès en la llengua oficial que ha escollit, la contesta de MUFACE és únicament en espanyol i sense cap problema!
No deixa de ser curiós aquest senyal de trànsit que he fotografiat a la sortida de Girona. El topònim català Perpinyà apareix en la seva traducció francesa: Perpignan. Ja sé que em diran que és el nom oficial, que, si ho posessin en català, els "pobres" turistes francesos no ho entendrien, que és competència de l'Estat (?)... Però escolteu quan sortiu de Perpinyà (ciutat, per cert, que s'enuncia de forma bilingüe Perpignan i a sota Perpinyà), llegim únicament Barcelone i Gerone (versió francesa de Barcelona i de Girona). I si aquesta carretera és competència de l'Estat espanyol l'obligació dels nostres governants és queixar-se i burxar per aconseguir-ne el canvi.
Ho sento pel títol, i més quan és una part del país que m'estimo especialment pel compromís en defensa de la llengua de tanta i tanta gent, però és el que penso quan sento Francisco Camps parlant amb José Montilla en un català, a la manera de València, pràcticament perfecte .
Com algú normal pot negar el que és evident? El català de Barcelona i el català de València, altrament dit valencià, són dues (entre d'altres) de les maneres que hi ha de parlar aquesta llengua que, internacionalment, es coneix com a català.
Ara fa poc més d'un mes participant en les XIV Jornada de Sociolingüística d'Alcoi (per cert, perfectament organitzat per aquests valencians que citava al començament d'aquest escrit) i vaig tenir l'oportunitat de veure i sentir el següent:
Des del proppassat 21 d'abril i fins al 21 de juny d'enguany, podeu veure a la sala d'exposicions del Palau Moja (Portaferrissa, 1 de Barcelona) l'exposició Literatures de l'exili, retorn a Catalunya. Una exposició que, després d'un llarg recorregut, que l'ha portada a Buenos Aires, Santiago de Xile, Mèxic DF i Santo Domingo, torna a Barcelona molt enriquida.
L'objectiu de l'exposició és mostrar les diferents maneres en què van viure l'exili els escriptors i els intel·lectuals en general que van haver de fugir del nostre país després de la derrota del 39. Com es van organitzar, com van aportar el millor d'ells al nou país d'acollida, l'esperat retorn (que en alguns casos mai no es va fer)...
Arxius:Portada del dossier didàctic de l'exposició- El document complet el podeu trobar a http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/dossiernous%20credits.pdf
En el marc de l'Any Mercè Rodoreda, el Departament d'Educació (mitjançant edicions Saldonar) ha fet possible la publicació del llibret Mercè Rodoreda: propostes didàctiques, que ha comptat amb el suport de la Fundació Mercè Rodoreda, Linguamón-Casa de les Llengües i la Institució de les Lletres Catalanes. Entre d'altres materials, tots molt interessants, hi trobareu textos de la nostra autora més universal traduïts a una dotzena de llengües.
Aquesta és la sensació que tinc quan llegeixo, poc, segons quina premsa espanyola, quan escolto, poquíssim, segons quins mitjans de comunicació estatals i quan llegeixo, a vegades, alguns llibres de, suposats, grans lingüistes espanyols.
Per entendre aquesta afirmació em remetré a dos exemples. El primer el podeu trobar en aquest acudit publicat el 23 d'abril proppassat al diari ABC (i que trobareu en el document adjunt) i on podem llegir: Cuando yo sea mayor quiero ser escritor como Juan Marsé y ganar el Premio Cervantes para nuestra cultura catalana, ¿por qué en este colegio no nos enseñan el castellano? Quanta mentida junta! Ja sé que justificacions com aquesta no les hauríem de fer perquè demostren la nostra submissió al marc espanyol, però suposo que tothom té clar que a totes les escoles del Principat de Catalunya es fa castellà com a llengua curricular i en moltes com a llengua vehicular d'algunes assignatures? I suposo que tothom sap que els estudis fets a nivell estatal demostren que el nostre alumnat sap tant castellà com el de la resta de l'estat? (mireu quadre adjunt). Llegiu, a més, l'article adjunt de Joan Francesc Mira a la revista El Temps del dia 5 de maig, on s'explica molt bé el perquè de personatges com Marsé.
Però diguem-ne que aquest és el vessant populista (perfectament complementat per segons quines televisions i ràdios estatals), però també hi ha un vessant diguem-ne pretesament culte, el dels lingüistes que difonen arreu del món les grandeses de la llengua espanyola (ells sí que tenen clar el nom!) i les misèries dels perifèrics com nosaltres...
La tardor proppassada vam tenir l'oportunitat d'assessor a la Vall de FASCIA (a la província de Trento) els ensenyants de ladí (i en llengua ladina) d'aquesta magnífica vall dolomítica. Ara, bona part d'aquells mestres i professors, acompanyats de representats del SERVIZIO PER LA PROMOZIONE DELLE MINORANZE LINGUISTICHE LOCALI d'aquesta província autònoma, han volgut visitar centres educatius de Catalunya, ja que, malgrat tots els malgrats, el plantejament pedagògic i lingüístic del nostre sistema educatiu (basat en un sol model educatiu -lingüísticament parlant-, en la utilització de les estratègies d'immersió lingüística en aquells casos en què l'alumnat desconeix la llengua de l'escola, en l'acollida de l'alumnat nouvingut en la nostra llengua) fa que Catalunya sigui un model per a totes les minories lingüístiques no únicament europees, sinó d'arreu.
Hem tingut l'oportunitat de participar a la Universitat Autònoma de Barcelona en la III Trobada sobre semi-immersió a Catalunya i I Taula Rodona Internacional sobre Programes AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengües -en anglès Content and Language Integrated Learning, CLIL). Si bé d'entrada es podria pensar en unes jornades només pensades per a professionals el camp d'actuació dels quals és l'ensenyament de continguts curriculars en una llengua que no és la llengua de l'alumnat i que no té una presència significativa en l'entorn social, el cert és que les bases teòriques i les bones pràctiques docents són molt similars (per no dir exactes) a les que s'haurien d'aplicar en aquells contextos en què, per la realitat sociolingüística de l'alumnat, utilitzem les estratègies del programa d'immersió lingüística en aquest cas en català.
La diferència és que en l'apliacació de programes de semi-immersió (normalment en anglès o en francès en el nostre context) la llengua en qüestió és la llengua de l'assignatura de llengua estrangera i d'una assignatura o de blocs curriculars d'una assignatura, mentre que en el cas de la immersió (diguem-ne catalana) estaríem parlant de la llengua de la major part de les assignatures i de la llengua de referència del centre (comunicacions internes i externes, relació amb les famílies, documentació en general, activitats extraescolars, usos interpersonals de la llengua...).
Per motius professionals aquesta setmana he mantingut una reunió de treball amb el professor occità (de Tolosa de Llenguadoc) Pèire Escudé, professor de la IUFM de Migdia-Pirineus / Univeristat de Tolosa, organisme encarregat de la formació de mestres i en aquest cas de mestres d'occità).
Cadascú de nosaltres va mantenir en tot moment la llengua pròpia, en Pèire l'occità; en Pere, és a dir, jo, el català. La intercomprensió va ser pràcticament total (jo no he estudiat mai occità!). I la conclusió evident és que si la història (que no torna enrere!) hagués estat una altra (és a dir, el nostre rei Pere el Catòlic no hagués fet el ximple a Muret!), a hores d'ara possiblement parlaríem d'una gran llengua comuna d'aquest macroespai que són els Països Catalans + Occitània.
Per cert, en aquesta reunió vam treballar per la realització de materials plurilingües en diverses llengües romàniques (per potenciar la intercomprensió entre llengües) i per promocionar l'intercanvi entre escoles que facin occità a l'Acadèmia de Tolosa i centres educatius de Catalunya.
Però el dia occità no va quedar aquí. Per aquelles casualitats del món, a la llibreria Ona vaig trobar el llibre que us presento i que em temo que no ha tingut gaire difusió fora de la Vall d'Aran: Caçaires de paraules ena Val d'Aran, de Pagès Editors...
Enguany els Premis Joan Coromines, que atorga anualment la Coordinadora d'Associacions per la Llengua a entitats i a persones que, des dels seus àmbits, han destacat en la defensa, promoció, difusió i ús de la llengua i de la cultura catalanes, presenten un ventall de premiats certament molt interessant.
Pel que fa a la trajectòria personal es premia el poeta alguerès Antoni Canu, que, als seus 80 anys, simbolitza, sens dubte, la història sociolingüística recent de la ciutat catalana de Sardenya: d'origen sard, quan arribà de jovenet a l'Alguer féu ràpidament de l'alguerès la seva llengua, ja que era la llengua del carrer, del joc, de la vida...; casat amb una algueresa de soca-rel, a la seva família sempre s'ha mantingut l'ús de la llengua catalana fins al punt que, quan als anys 60 bona part dels algueresos van deixar de parlar alguerès als seus fills, l'Antoni i la seva dona van continuar usant-la senzillament perquè era la seva llengua; ara fa 20 anys comença a aprendre i a usar literàriament l'alguerès per escriure poesia i d'aleshores ençà ha portat la nostra llengua i la nostra literatura al conjunt de Sardenya, a l'Estat italià i a molts punts dels Països Catalans... Des de la humilitat i des de la senzillesa, l'Antoni Canu, potser sense voler-ho, ha esdevingut ambaixador de l'Alguer a la resta de la comunitat lingüística i, alhora ambaixador de la nostra llengua a Sardenya i a Itàlia.
Pel que fa a la trajectòria d'una entitat, es premia, el també alguerès, Centre de Recursos Maria Montessori, que dins d'Òmnium Cultural de l'Alguer, ha estat la impulsora de les classes de llengua catalana a les escoles de l'Alguer, que ha promocionat l'edició de material didàctic en la nostra llengua, que ha fet la formació dels mestres algueresos, que ha impulsat la primera línia escolar en alguerès (la Costura), que ha ajudat a consolidar un model de llengua estàndard per a l'Alguer d'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans, que ha ajudat a consolidar les relacions institucionals entre l'Alguer i la resta de les administracions catalanes, especialment, que no únicament, les del Principat de Catalunya... Sens dubte, pel seu rigor i per la seva projecció a la societat algueresa, l'entitat que, en aquests moments, esdevé de referència obligada quan parlem de la situació del català de l'Alguer.
Pel que fa a la trajectòria empresarial, el premi ha recaigut en la revista Cavall Fort, una revista que, des de fa quasi 50 anys (fou creada el 1961), no ha deixat de faltar a la seva cita amb els seus lectors i que ha esdevingut el referent català per a moltes generacions de nens i de nenes catalans ja que ha ajudat a consolidar l'hàbit lector en la nostra llengua. En renovació constant, com ho demostra l'edició recent de la revista per als més petits El tatano, és tot un exemple de constància malgrat que el mercat, abans i ara, sigui especialment hostil a les iniciatives en català.
Pel que fa a la trajectòria empresarial, el premi a la Llibreria Ona representa la fidelitat a un projecte, que arrenca el 1962, i a un país. Especialitzada en llibres en català (només ven llibres en la nostra llengua), és un referent indiscutible de catalanitat i de promoció de la nostra llengua i cultura.
Pel que fa a la trajectòria en la comunicació audiovisual, el premi al Club Súper 3 simbolitza l'intent reeixit de crear un espai comunicacional de qualitat en llengua catalana per als nostres infants i joves. En definitiva, crear un món referencial en català que, sens dubte, és el gran aliat que té l'escola (potser l'únic?) per difondre el coneixement i l'ús de la llengua catalana. Hem escrit altres cops que el Club Súper 3 és per als nostres nens i per a les nostres nenes el que En Patufetva ser per als nostres pares i avis.
I, finalment, pel que fa al premi a la trajectòria periodísitca, el premi ha recaigut en la figura de Vicent Partal. El seu equip ha estat capaç de crear el diari digital més llegit dels Països Catalans (i dels més llegits de l'Estat) i tenint sempre present el marc referencial de tota la nació catalana. Un exemple de com qualitat i fidelitat al país no són termes oposats, en aquest cas ans al contrari. Sense un espai comunicacional comú els Països Catalans no són possibles i Partal, des dels seus inicis professionals, sempre ho ha tingut molt clar i ha obrat en conseqüència.
Tot i que no és una qüestió estrictament sociolingüística, però tenint present com és d'important l'autoestima col·lectiva en l'ús d'una llengua, avui us comentem la sorpresa catalanista amb la qual s'ha trobat a Nova York el bon amic de Fraga Francesc Ricart...
Certament, ens hem de felicitar per inciatives d'aquest tipus, que esperonen els nostres alumnes de batxillerat a fer recerca en un tema tan important per a nosaltres com és el lingüístic.
Esperem que el professorat sàpiga aprofitar el recurs i ara que es tornen a escollir treballs de recerca (que es presentaran l'any vinent) puguin fer-lo servir com a reclam.
El 21 de març proppassat vaig tenir l'oportunitat de seguir la visita guiada de l'exposició "El somni republicà" que va fer Enric Pujol, historiador i comissari de la mostra. Després, vam gaudir del magnífic espectacle de Biel Majoral "Recital de cançons republicanes", amb textos del propi Majoral, de Pere Capellà (un mestre i literat mallorquí que tot just estem recuperant), Agustí Bartra, Joan Oliver, Miquel Forteza, Blai Bonet, Miquel Ferrà, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa i Màrius Torres (no us en perdeu el disc!).
L'exposició la podreu veure fins al dia 25 d'abril a la Casa de Cultura de Girona (plaça de l'Hospital, 6).
L'entitat bretona Eurominority, amb la col·laboració del CIEMEN, del recentment creat Grup d'Estudis Terra i Cultures, del Groupement pour les Droits des Minorités, del Bannieloù Breizh i de Móndivers, acaba de publicar un pòster on poden trobar els 700 pobles (nacions en diríem en molts llocs) numèricament més gran dels, aproximadament, 6000 pobles que es calcula que hi ha en el món. Certament, una feina magnífica, i complicadíssima, que us comentem en el text de l'apunt.
Potser el títol és un xic exagerat, però certament, en un moment en què la dèria per viatjar (potser ara frenada en sec per la crisi) ha fet que els catalans recorreguem cada any el planeta sencer i que la frase "vagis on vagis sempre et trobes catalans" sigui més certa que mai, potser paga la pena adonar-se del que podem trobar al nostre país, als nostres països, que, a voltes, ens són més desconeguts que no pas el Vietnam o el Perú.
I això és justament el que han fet Cèsar Barba i Sergi Ramis, periodistes de viatges que han col·laborat en revistes nacionals i internacionals, i que ara ens fan una proposta per veure uns 500 i escaig de llocs dels Països Catalans. Hi trobareu propostes del Principat de Catalunya (inclosa la comarca occitana de l'Aran). de la Franja de Ponent, de Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, d'Andorra i, fins i tot, de l'Alguer.
Un llibre per fet turisme nacional, que ens permet la visita de llocs on hauríem de tenir molt clar que no hem de renunciar a l'ús de la llengua, i que, justament, l'ús que en fem ajuda a revitalitzar-la en llocs on les circumstàncies històriques i polítiques no han estat especialment favorables a la llengua catalana (el cas de l'Alguer és exemplificador: l'arribada massiva de turistes catalans ha fet adonar-se a molts algueresos de com és d'important, econòmicament parlant, la llengua catalana).
El dimarts 14 d'abril proper, el dia en què es commemora la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, es farà la presentació del llibre del Primer Premi d'Assaig Independentista. Es durà a terme a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona (Diputació, 276) a les 6 de la tarda.
El premi, convocat per l'Associació Cultural Sa Meua, ha estat patrocinat per Racó Català i ha estat editat per DUX Editorial.
El premi té, a més, garantida la continuïtat reconvertit a partir d'aquest any en Premi d'Assaig Independentista Lluís M. Xirinacs.
Potser està passant desapercebut però el Departament d'Educació està donant un nou impuls a la immersió lingüística a Catalunya, com no s'havia fet des de la dècada dels 80. De fet, malgrat que sembli iincreïble, en els anys 90 del segle passat ni l'administració catalana (Departament d'Educació, però també ajuntaments) ni les universitats del país van entendre que calia seguir avançant, investigant, formant en estratègies d'ensenyament aprenentatge de segones llengües i en estratègies per mantenir i fomentar l'ús de la llengua.
La immersió sovint només era discurs, però cada vegada menys fets, fins a l'extrem que polítics i, el que és més greu, professrat va confondre (en el millor dels casos) ensenyament en català amb aplicació d'un programa d'immersió, en un país en què l'alumnat que té com a llengua familiar habitual el català és, a quart d'ESO, un 35% de l'alumnat total (segons dades de PISA 2006. Resultats de l'alumnat a Catalunya. Avaluació de l'educació secundària obligatòria 2006).
En aquest article es presenten les raons que han impulsat al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a promoure el Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió lingüística en l’actual context sociolingüístic català. També s’hi presenten els objectius generals d’aquest pla: adequar la metodologia d’immersió lingüística a la nova realitat de les aules amb diversitat lingüística i cultural; adaptar la didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques a la nova realitat de l’alumnat; facilitar als centres de nous recursos didàctics per treballar la llengua i la diversitat lingüística; i adequar el projecte lingüístic de centre a aquesta nova realitat (basant-nos principalment en el treball dels usos lingüístics). Finalment, s’indicaran quines són les diverses fases del pla i quins són els agents implicats en cadascuna d’aquestes fases i quina és la seva funció.
Malauradament, des del Pirncipat de Catalunya, hi ha una certa tendència a considerar la situació de la llengua catalana a la resta de territoris com a molt més precària del que realment és (que ho és, és clar, però potser no tant), sobretot perquè hi ha una certa comparació, si voleu de bona fe, amb la situació del Principat (que potser no és tan bona com ens pensem).
De fet, en aquest apunt us reproduïm la contesta que el responsable del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alguer, Luca Scala, va fer a un article del diari Avui on l'articulista afirmava que a la ciutat catalana de Sardenya ningú no parla alguerès. Una afirmació feta justament el dia que certs polítics qüestionaven al Parlament el perquè la Generalitat obria una representació permanent a l'Alguer. Sort que el periodista Salvador Cot sí que estava al cas (llegiu l'article Fidelíssima ciutat de l'Alguer).
Una de les funcions de l'escola és dotar l'alumnat de les eines suficients per poder desenvolupar-se en la societat on li ha tocat de viure i per tenir criteri a l'hora de l'allau d'informacions que rep constantment. És en aquest sentit que cal donar-los, per exemple, l'oportunitat que coneguin la seva propi comunitat lingüística, malgrat les confusions a les quals estan sotmesos constantment tant pels mitjans de comunicació com, en molts casos, pels llibres de text, on, si sura alguna cosa, aquesta és l'espanyolitat i on es posa al cap delsnostres fills el mapa de l'Estat espanyol (per exemple, en el llibre del meu fill de 12 anys es distingeix entre immigració interior i immigració exterior, no cal dir que la interior és la de l'Estat -no pas la interior catalana, que també ha existit- i que l'exterior és l'"estrangera", com si acadèmicament i socialment hi hagués gaire diferències entre un andalús i un argentí...).
Per això és tan important aprofitar educativament el migrat panorama de l'espai comunicacional català comú que, de moment, ens permet veure a una part del territori TV3, Canal 9 i IB3 per desmuntar definitivament els qui ataquen la unitat de la llengua.
Per això seria tan important que els llibres de text i els materials didàctics en general (la nostra esperança) comencessin a tenir com a marc de referència el conjunt del nostre territori i no únicament el Principat de Catalunya. Contràriament al que pensa molta gent, aquest fet és molt freqüent al Principat de Catalunya on molts professors no programen mai lectures ni de les Illes ni del País Valencià.
Per això, caldria promoure els intercanvis escolars entre alumnes dels diversos territoris (enguany el Departament d'Educació ha eliminat, incomprensiblement, els ajuts a aquests intercanvis!), perquè es coneguin, perquè es parlin i perquè descobreixin que són el mateix país, la mateixa llengua... i que els reptes com a societat són, si fa no fa, molt i molt similars...
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
