Josep Maria Ainaud de Lasarte

De Viquipèdia

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925) és historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Fotografies 4 Enllaços externs 5 Referències

[edita] Biografia

Fill de Manuel Ainaud Sánchez, germà de Joan Ainaud de Lasarte i nét de Carme Karr.

Estudià a l'Escola Montessori de l'Ajuntament de Barcelona i a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Acabà el batxillerat amb premi extraordinari a l'Institut Menéndez y Pelayo, on coincidí amb Oriol Bohigas, Josep Martorell, Vincenç Lázaro i Robert Vergés. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1952), on coincidí amb Joan Reventós i Carner, Alberto Oliart, J.A. Linatti, Francesc Casares, Josep Espar i Ticó i Jordi Cots. Deixeble de Ferran Soldevila i Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l'Institut Municipal d'Història.

Durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb els aliats passant informació als anglesos sobre els moviments de vaixells al port de Barcelona i pilots i fugitius per la frontera dels Pirineus. Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on va militar en grups de resistència antifranquista i catalanista com Miramar, el FNEC i el Front Universitari de Catalunya, el 1948 fundà la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va ser promotor de la 1a "Antologia poètica universitària" (1949), i col·laborà amb Josep Benet i Morell i Edmon Vallès. Al 1957 es va casar amb Carmen Agustí i Badia, filla de la cantant Conxita Badia. Fundà el Grup d'Advocats Demòcrates (GAD, 1974).

El 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual ha estat membre del Consell Nacional, president de la Mesa del Consell de Barcelona, responsable de la Sectorial de Cultura i president del VI congrés nacional. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984 i regidor de l'ajuntament de Barcelona del 1987 al 1990, essent regidor-president del districte de l'Eixample. És assessor personal d'en Jordi Pujol en temes de cultura; d'altra banda, Jordi Pujol el cita com un dels seus mestres a les seves memòries^[1].

El 1994 li fou atorgat el Premi d'Honor Lluís Carulla (Premi Jaume I) per la seva actuació de promotor de la cultura catalana; Premi Alós Moner de l'Institut d'Estudis Catalans (1970); Premi Reynals de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona per "Prat de la Riba, home de govern" (1972); i el 2006 li fou atorgada la Medalla d'Honor de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. També va rebre la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2000).

La seva obra gira al voltant de personatges emblemàtics del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba, i la difusió de la cultura i la història de Catalunya.

Durant més de 30 anys, ha col·laborat a la revista "Historia y Vida" i a les Nadales de la Fundació Lluís Carulla. Col·laborà activament a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la revista "Món jurídic" del Col·legi d'advocats de Barcelona. Ha col·laborat a la premsa i a revistes d'arreu de Catalunya, i ha donat conferències a més de 300 localitats de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica. Ha col·laborat a la ràdio i a la televisió: Catalunya Ràdio ("El matí de Catalunya Ràdio"), COM Ràdio ("Entre la memòria i l'oblit", amb Sílvia Coppulo), TV3 ("L'indret de la memòria" i "Història de Catalunya"), i TVE-Catalunya ("Les nostres coses"), així com a altres ràdios i televisions catalanes d'àmbit local o comarcal. Joaquim Maria Puyal li dedicà "Un tomb per la vida" i Josep Maria Espinàs un "Personal i intransferible" a TV3.

Ha fet servir els pseudònims "David Ferrer", "Manuel Sánchez Karr" i "Stanton B. Clayton". Durant el franquisme, solia signar "J.M. Ainaud" perquè no li castellanitzessin el nom.

Soci d'honor d'Òmnium Cultural, de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del Foment Martinenc, així com de nombroses entitats culturals. Ha estat president dels Amics de l'Institut Escola i dels Amics de la Ciutat (Barcelona), així com del quart congrés nacional de la Gent Gran, vice-president dels Amics de la Unesco i de la Fundació Jaume Font, i membre de la junta de l'Ateneu Barcelonès. Membre actiu de la Societat Catalana de Pedagogia. També és patró de la Fundació Joan Maragall, de la fundació Carles Pi i Sunyer, de la Fundació Baruch Spinozza, de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i de la Casa-Museu Prat de la Riba (Castellterçol), entre altres. Ha estat molt vinculat a Tossa de Mar, rebent la Ginesta d'Or.

Ha col·laborat en les commemoracions organitzades per la Generalitat de Catalunya: "Mil·lenari de Catalunya", "Centenari de les Bases de Manresa", "Catalunya/Amèrica", "Any Ferran Soldevila", "Any Artur Martorell", "Any Pere Vergés"... Va ser comissari adjunt del Pavelló català a l'Expo '92 de Sevilla.

[edita] Obres

• Prat de la Riba, home de govern (1973), Ariel, amb Enric Jardí
• Domènech i Montaner (1974)
• Els cinquanta anys del Dia del Llibre; Barcelona, Gremi d'Editors / Ed. Bruguera, 1976.
• Els anys del franquisme; Barcelona, Dopesa, 1978, amb Borja de Riquer i Josep Maria Colomer.
• Símbols de Catalunya (1978)
• Immigració i reconstrucció nacional de Catalunya; Barcelona, Blume, 1980.
• Ventura Gassol; Barcelona, Nou Art Thor, 1984.
• Macià; Barcelona, Nou Art Thor, 1987.
• Catalunya; Barcelona, Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, 1988 (traduït al castellà, anglès, alemany i francès)
• Prat de la Riba; Barcelona, Edicions 62, 1992.
• Francesc Cambó; Barcelona, Labor cop., 1992.
• Barcelona, puerta europea a América; Barcelona, Edimurtra, 1993.
• Barcelona 1888-1992; edició de bibliòfil, il·lustrada amb gravats a l'aiguafort per vint artistes [Josep Amat et al.] Olot, 1994 (Imp. Aubert) 211 p.
• El llibre negre de Catalunya; Barcelona, Planeta (1996)
• Ministres catalans a Madrid; Barcelona, La Campana (1996)
• El 1998 va publicar amb Albert Balcells i González l'obra completa d'Enric Prat de la Riba.
• Mestres que han fet Catalunya; Ed. Mediterrània (2002)
• Barcelona, anys trenta (2005)

En preparació:

• Biografia: Carme Karr
• Llibre de records: Els meus amics els llibres

Altres obres:

• Barcelona: el somni de Don Bosco; conferència pronunciada al Palau de la Generalitat de Catalunya el dia 8 d'abril de 1986. Barcelona, 1986 (Barcelona : Imp. Institut Politècnic, Escoles Professionals Salesianes) 35 pg.
• Barcelona en clau de pau; Barcelona : Edimurtra, [1998] 166 p.
• Barcelona, puerta europea de América; Barcelona : Edimurtra, D.L. 1993 281 p. ; 19 cm
• Petita història de Montserrat, traduïda al castellà, anglès, francès, italià i japonès.

[edita] Fotografies

Amb el seu pare Manuel, la seva mare Carme i el seu germà Joan 1932	Josep Maria Ainaud de Lasarte	Josep Maria Ainaud de Lasarte	Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte a casa del seu germà, amb la seva cosina Dolors Balcells	Josep Maria Ainaud de Lasarte, la seva dona, els seus germans, la seva mare, el seu cunyat Pau Verrié i el seu primer nebot a Tossa de Mar	Josep Maria Ainaud de Lasarte	Josep Maria Ainaud de Lasarte i l'equip del grup municipal a l'Eixample
Josep Maria Ainaud de Lasarte fent un discurs durant la inauguració de la plaça dedicada al seu pare Manuel Ainaud a Barcelona (1995)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Ainaud de Lasarte

• Josep Maria Ainaud de Lasarte a la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
• Ressenya de Salvador Domènech del llibre: Ainaud de Lasarte, Josep M., "Mestres que han fet Catalunya", Barcelona, Mediterrània, 2001. A Guix núm. 286-7, juliol-agost del 2002.
• 1949: La primera "Antologia poètica universitària": Ainaud de Lasarte, Josep Maria; 1986, Reduccions: revista de poesia, núm. 31.

[edita] Referències

1. ↑ Jordi Pujol, Memòries (1930-1980). Editorial Proa, Barcelona 2007. ISBN 978-84-8437-045-1