El pla d’ajuts a l’automòbil ha tornat a dividir el Govern català i és exemple d’una forma de fer dubtosa.  Si s’hi afegeix el Conseller Baltasar, el Barça i el protocol de Kioto la combinació és sorprenent.

Els ho traduiré, encara que no caldria. Nova economia política. La famosa NEP. No té res a veure amb l’economia espanyola d’avui, però és el primer que m’ha vingut al cap en escoltar en Rodríguez Zapatero proclamar que la nova economia començarà per Andalusia.

Que la política fa estranys companys de llit és cosa sabuda. A Euskadi ja varen experimentar la unió estratègica de PSOE i PP per foragitar, per la força dels seus vots, legítimament aconseguits, el PNV d’Ajuria Enea. Ara s’acosten a Catalunya.

Ahir demanava en el post “Virus a la caserna” diligència de les autoritats públiques en situacions que poden esdevenir preocupants. Un brot de grip descontrolat pot ser-ho. No estem en aquest punt. Reclamava informació precisa, però vaig trobar propaganda.

Centenars de militars han estat aïllats prop de Madrid per causa de la nova grip. Quan tot apuntava a una remissió del risc de pandèmia, el virus H₁N₁ (que sembla actiu des del 1998) ha tornat a les portades dels diaris.

Les campanyes electorals segueixen essent el que eren. La frase feta hauria conduït a la seva negació: ja no són el que eren. Malauradament, el que és substancial és com desacreditar l’altre, no pas explicar el que hom vol fer.  Hi ha alguna excepció, però.

El 18 d’abril de 1951 es va crear el Tractat que instituí la Comunitat europea del carbó i de l’acer, antecedent de la Unió Europea. Va entrar en vigor el 23 de juliol de 1952, per a una durada de 50 anys.

He trobat preocupat un company d’institut. Li he demanat el perquè. Té una filla de quinze anys. No es pot ni imaginar que se’n pugui anar sola a avortar.

Ja les tenim a sobre, les  eleccions europees. Des de les ràdios i les televisions, en Rodríguez Zapatero segueix anunciant promeses i més promeses. La darrera involucra l’educació, sota la fórmula d’un gran pacte.

Els estranyarà. Quan érem petits, tota escola tenia el seu quarto de les rates. Bé, estranyarà tal cosa a qui mai no hi hagi anat i a qui mai no hagi estat amenaçat amb aital càstig. A mi m’hi varen enviar un cop. Tenia sis anys.

En el terme municipal de Mequinensa, a tocar del terme d’Almatret (Segrià), es vol construir una central tèrmica que cremarà residus de l’explotació de les mines de carbó barrejats amb lignit. La central s’ubicarà en una àrea protegida que forma part de la xarxa natura 2000. A Catalunya, no s’ha fet cap avaluació d’impacte ambiental. S’ho poden creure?

Garratibat estic. Quan tornava cap a casa, de nit, he escoltat una tertúlia en una ràdio espanyola de gran audiència. A una tertuliana, que no és una pelacanyes, li han demanat què en pensava de la negativa d’algunes comunitats autònomes a no contribuir amb cinc-cents euros a la compra de cotxes com proposà Zapatero en el debat de l’estat de la nació. S’ha despatxat amb una frase semblant a:  "es intolerable la insumisión de las comunidades autónomas”

Amb motiu del debat de l’estat de la Nació, he escoltat del senyor Ridao i de la senyora Simó, portaveus d’ERC, crítiques de llarg abast contra el president del Govern espanyol. Amb algunes, hi estic plenament d’acord. Tinc, però, un dubte: es pot estar al Govern de la Generalitat amb el PSC-PSOE i, a la vegada, carregar-se al PSOE i al seu cap, sense patir d’inconsistència?

N’estic tip que ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa. La mesura anunciada pel senyor Rodríguez Zapatero és demagògica i una invasió competencial en tota regla. És, a més, inútil per afavorir la innovació educativa i la modernització dels sistemes d’ensenyament. La Generalitat hauria de rebutjar-la. M’explico.