Cansat, esgotat, arribe de Vitoria-Gasteiz després de la xarrada d'ahir a la Universitat del País Basc. Ha estat un dia dur (després dels viatges llampec de les darreres dues setmanes a Gandia, Carcaixent, gata de Gorgos, Torrent, Tarragona, Barcelona i Crevillent) amb preses i cancel·lacions de vols cortesia dels amiguets d'Iberia. Però ja queda menys. Divendres 8 faré la darrera presentació del llibre (fins l'estiu). I serà en en un dels llocs que més respectes d'aquest país i amb una dels escriptors valencians que també respecte per la seua obra: la casa de Joan Fuster, a Sueca, i acompanyat de l'escriptor Manuel Baixauli, autor entre d'altres de l'aclamat 'L'home manuscrit'.
Vaja, que això de l'Històries del Paradís Tour s'acaba i començe a tenir ganes de descansar de veritat...
08.05.09 SUECA (Ribera Baixa) Casa Joan Fuster. 20h. Acompanyat per l'escriptor Manuel Baixauli.
Ahir, mentre acomiadàvem Mavi Dolç,
emergia una imatge, també, de país. Una classe de valencians, una
variant específica de catalunyesos, un col·lectiu sencer i compacte de
catalans, tocats per la seua impertinència valenta, un model de gent
que crea i crea i crea i no deixa mai de crear. Amb una alegria que
s'escampa i que troba escletxes fins i tot en els moments més durs. Una
colla amb un estil d'amistat que no s'avé a normes, ni a formalismes,
ni a etiquetes. Un col·lectiu respectuós del silenci i de les veus. Ens
vèiem i ens miràvem, atònits i perplexos, aquells qui som com ella, i
ens adonàvem que aquest era un país ple de gent com ella.
Qui la va conèixer en qualsevol de les seues múltiples facetes no
necessita gaires explicacions. Per a qui no la va conèixer la biografia
és una peça freda que diu tot allò que va fer a la universitat, des de
València primer, a Barcelona després, empenyent des del Llull
l'ensenyament del català, ensenyant generacions senceres de periodistes
a analitzar, a pensar, a ser ells mateixos. I, també, tot allò que va
fer des de fora de la universitat, missatgera incansable, dona de totes
les iniciatives, sempre disposada a fer més pel país, incitadora
d'aventures en qualsevol camp i format. No podeu ni arribar a imaginar
quantes voltes sonava el mòbil i era ella avisant que calia fer açò o
allò, que calia estar atents a aquesta gent o a aquella, que els seus
xiquets d'Obrint Pas tocaven a prop i havíem d'anar a escoltar-los,
demanant si tenies el telèfon de no sé qui perquè havia d'embolicar-lo
en algun projecte o simplement preocupant-se per com anava tot.
I la cosa extraordinària de Mavi era que podia fer tot això sense
reclamar per a ella gens de protagonisme. Si en va tenir, i era ben
merescut, va ser perquè els altres l'obligàvem a acceptar, també en
públic, aquell lideratge que tenia en privat. I tot i així, ella ho
feia perquè tocava, pel país que estimava com no es pot estimar més, de
cap a cap i mirant sempre enfora, al món que se li feia xicotet de
tantes lluites i injustícies com calia resoldre, tan de pressa.
Avui serà el primer dia que la Mavi no hi serà. Des del Gènesi
sabem que som pols i que retornats a la pols tornem a la terra. Al
Garbí, la muntanya dreçada al peu de Bétera que ens recorda amb el seu
nom occità que el camí del nostre poble és al nord, avui les seus
cendres tornaran a barrejar-se amb la terra. I algun dia, aviat,
arribarà el temps de la collita i aquesta classe de valencians, aquesta
variant específica de catalunyesos, aquest col·lectiu sencer i compacte
de catalans, els qui la vam conèixer i els qui no, sabrem aleshores que
s'haurà esdevingut perquè hi ha hagut, sobretot, dones lliures com
ella, i homes, que ens l'han feta imaginar dia a dia durant anys.
Després d'arribar amb el darrer tren nocturn procedent de la diada de Sant Jordi a Barcelona (gràcies gent de Bromera i la Sirga!) i la intensa setmana que l'ha precedit amb parades a Llíria (gràcies Albert i Casal Jaume I!), Sitges (gràcies Rita i Ateneu Popular!), Vilanova i la Geltrú (gràcies Antoni, Josep Maria i l'ass. Desperta!), Sant Llorenç de Morunys (gràcies Àngel i l'Ateneu l'Escletxa!), Solsona (gràcies Marc i l'Ateneu La Fura!), Cardona (gràcies ass. 18 de setembre!), Sabadell (gràcies Roc i Can Capablanca!), Barcelona (gràcies Eva i Consorci!), avui m'haguera agradat passar-me tot el matí al sofà. Però no ha estat així.
Avui, el Miquel i jo hem anat a l'IES Benlliure, allà on va començar tot, i ens hem topat de morros amb les nostres arrels. Ha estat un matí on ens hem emocionat recordant les classes, el 'paredón', Vivers, els recreatius Vallejo, el carrer Alboraia, el Kasal Popular i altres escenaris de la nostra adolescència. A mi personalment m'haguera agradat que hi fórem tots els qui la vam compartir. Seria un homenatge a tots plegats, a tots aquelles i aquelles que ens vam fer grans dins aquell edifici vell i mig en runes. Però no ha estat així. Ens hem trobat un centre totalment nou (el van enderrocar i reconstruir) i ple d'estudiants que, per sorpresa nostra, continuen mantenint les ganes de fer coses a la nostra ciutat (fins i tot hi ha un nucli del SEPC!). Amb ells (jo diria que eren uns cent-cinquanta!) hem estat xerrant una bona estona i fins i tot hem cantat una cançó junts en plan 'we are the world'. Vaja, que no he descansat massa però he carregat piles que és el que compta.
De fet, l'Històries del Paradís tour, com diria el meu bon amic Joanma, encara continua i demà estaré a la Fira del Llibre de València, a partir de les 12:30 per signar i xerrar amb els qui us hi acosteu. I per la vesprada. a les 18:00, participaré en el col·loqui sobre nous narradors valencians amb Urbà Lozano, Francesc Bodí i Paco Calafat (mestre també del Benlliure) que farà de moderador.
Aquesta vesprada, però, m'agafe festa. És hora de fer una cervessa amb els meus. I passar de tot una estona.
Demà dimarts, participaré en un acte molt especial. Es tracta d'un concurs literari que ha organitzat el Consorci per la Normalització Lingüística de Barcelona al voltant d'Històries del Paradís. Els alumnes de català, de procedències i cultures diverses, han hagut d'acabar el conte 'Oasi' del llibre, el del pescador de pedres, en un excerci que m'ha soprès pel rumb que ha pres la història a les seues mans i a partir, només, del paràgraf inicial. Demà entregaré el premi als tres que hem considerat millors en un acte que se celebrarà a la biblioteca del Vapor Vell de Sants. Si us hi volen passar, hi trobareu una festa de gent de països i cultures diverses reunits al voltant d'una idea: aprendre i crear amb la llengua que ja els pertany.
(I aquesta nit de dimarts, sopar al Can Capablanca de Sabadell amb el Roc Casagran i un responsable d'Edicions el Jonc)
Al final, i per assumptes personals, no he pogut marxar de viatge aquest mes com tenia previst. Així doncs, a l'abril torne a la carretera (la meua enyorada llar...) tot i que a partir del 8 de maig m'agafaré un descans fins a l'estiu... I es que només veure la llista ja em marege!
02.04.09 DAIMÚS (Safor) Presentació Trobada Escoles en Valencià Safor-Valldigna. 20h. Auditori de l'Ajuntament. 03.04.09 PEGO (Marina) Acompanyat per Josep Ramon Nadal (La Gossa Sorda) i l'escriptora Elvira Cambrils. 20h. Casal Cultural 04.04.09 CASTELLÓ DE LA RIBERA (Ribera Alta) Acompanyat per Josep Ramon Nadal (La Gossa Sorda) 19.30h a l'Obrera. Org: Assemblea de Joves de Castelló de la Ribera 16.04.09 LLÍRIA (Camp de Túria) Acompanyat pel professor i escriptor Albert Dasí. A les 19.30h. al Casal Jaume I. 17.04.09 SITGES (Garraf) Acompanyat per la periodista Rita Marzoa. A les 19. a la Sala d'actes de l'Edifici Miramar 17.04.09 VILANOVA I LA GELTRÚ (Garraf) A les 21.30h. Foment Vilanoví. Acompanyat per l'escriptor i periodista Antoni Rubio. 18.04.09 SANT LLORENÇ DE MORUNYS (Solsonès) A les 17h a la Biblioteca Municipal. 18.04.09 SOLSONA (Solsonès) A les 20h al Casal Popular La Fura 19.04.09 CARDONA (Bages) A les 12h. A la plaça de la Fira de Cardona 21.04.09 SABADELL (Vallès Occidental) Sopar amb l'escriptor Roc Casagran i un membre d'Edicions El Jonc. A les 21h. al Casal Independentista Can Capablanca 22.04.09 BARCELONA (Barcelonès) Acte de cloenda del concurs literari 'Acabem el conte Oasi d'Històries del Paradís' entre els alumnes de català del Consorci per la Normalitació Lingüística. Actuació de Baraka Project. A les 18h. a la Biblioteca Vapor Vell de Sants. 23.04.09 BARCELONA (Barcelonès) Rambles. Diada de Sant Jordi. 24.04.09 VALÈNCIA (L'Horta) Acte a l'IES Benlliure 25.04.09 VALÈNCIA (L'Horta) Fira del Llibre de València. Taula rodona 'Joves narradors valencians'. Signatures a les 13h. al parc dels Vivers. 26.04.09 VALÈNCIA (L'Horta) Fira del Llibre de València. Taula rodona 'Joves narradors valencians'. A les 18h. al parc dels Vivers. 27.04.09 GANDIA (Safor) Acte a l'IES Tirant lo Blanch Properes: 29.04.09 CARCAIXENT (Ribera Alta) Matí. Acte a l'IES Carcaixent 29.04.09 GATA DE GORGOS (Marina Alta) 20.30h. Casal de Gata 30.04.09 TORRENT (L'Horta) Acte a l'IES Marxadella. Matí. 30.04.09 TARRAGONA (Tarragonès) A les 19.30h a la facultat ocupada del Campus Catalunya 03.05.09 VALÈNCIA (L'Horta) Fira del Llibre de València. Lectura de contes organitzada per l'Associació d'Escriptors den Llengua Catalana. A les 18h al parc dels Vivers. 04.05.09 CREVILLENT (Baix Vinalopó) Matí, actes als instituts del poble. Vesprada, presentació al Casal Jaume I 05.05.09 VITORIA-GASTEIZ (EH) Seminari 'Països Catalans: la veu d'un poble a través de la seua música i literatura actual'. Universitat del País Basc. 18h. 07.05.09 ALMASSORA (Plana Baixa) Acte a l'IES Almassora 08.05.09 SUECA (Ribera Baixa) Casa Joan Fuster. Acompanyat per l'escriptor Manuel Baixauli.
Ressenyes:
"Et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i
d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat,
parla de la brutalitat de viure i de la de morir. És un gran llibre de
relats". Isabel-Clara Simó, escriptora. Publicat a l’Avui
"No
tinc gaires dubtes a considerar que la vintena de relats breus que ens
presenta Sarrià són una de les sorpreses literàries més agradables
d’aquest 2008 que aviat tancarà portes." Joan Josep Isern, Avui
"Una
colección de relatos breves pero contundentes como un puñetazo,
escritos con una eficiacia narrativa poco habitual en un autor que
empieza" Qué Leer
"Els
vint-i-dos relats que ens presenta supera expectatives. Una recerca a
través del realisme fictici del oblidats de la història i del discurs
on el paradís és violència però també tendresa. " Lucas Marco, redactor de Diagonal.
"Una
selección de 22 narraciones sorprendentes. Mueve la cámara del narrador
con mano de maestro, de veterano, para dirigir al lector hacia el lugar
preciso. Con toda seguridad, uno de los éxitos de la temporada" Antoni Rubio, El Mundo
"Una
literatura compromesa amb el retrat, trist i dolorós, de comportaments
que no ens deixen, als humans, gaire ufanosos de la nostra condició" Vicent Alonso, escriptor i professor de Universitat de València. Publicat a El País.
"Petits contes de frases curtes plenes de vitalitat i sabor de vida. Un llibre redó” Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana Publicat a la revista Escola Catalana.
"Sarrià
ha escrit com canta i escriu als mateixos que canta. Als qui pateixen,
als desfavorits i als que lluiten per canviar l’status quo. Vint-i-dues
històries que malgrat les metàfores incloses per l’autor, ens
traspassen el cor per la senzilla raó que són reals. " Jordi Garrigós, redactor de L'Accent i col·laborador de l'Enderrock.
"Un
conte de llibres que sorprendrà, no perquè l'haja escrit "el cantant
d'Obrint Pas", sinó perquè és un llibre ben fet i dóna una visió
valenciana del món mentre anem caient als jardins d'un paradís en
crisi, consolant-nos amb un: "Fins ara tot va bé". Feliu Ventura, cantautor.
"Només començar-lo a llegir vaig quedar-me sense paraules." Cesk Freixas, cantautor
"Xavi
la clava a la consciència. Superant el dèficit d’allò que no ens van
explicar mai a l’escola: que la vida anava de veres. Massa seriosament
com per bandejar-la i menystenir-la. I no celebrar-la. Com a miracle
quotidià encara entre tanta podridura. Com a únic paradís, on la vida
mateixa ja és, ella mateixa, la utopia més necessària." David Fernàndez, escriptor i col·laborador del setmanari Directa i Vilaweb.
"M’atrevisc
a dir que ha fet una feina magnífica, amb frases curtes, un llenguatge
acurat, i un ritme gairebé cinematogràfic, enganxa des del primer mot." Gemma Pasqual, escriptora.
Aquests dies he tingut la sot de poder visitar diferents instituts de secundària valencians. En alguns casos, m'havien convidat antics companys de classe de Filologia, com la Raquel de l'IES de Ribaroja i en d'altres dins el cicle 'Apropa't a la cultura' organitzat per Casal Ovidi Montllor d'Alcoi amb el Casal Jaume I d'Ontinyent. En total vaig passar per cinc instituts: l'IES Pare Arques de Cocentaina, IES La Costera de Xàtiva, IES Francesc Gil de Canals, IES Batoi d’Alcoi (I tot en dos dies!).
Val a dir que a mi se'm continua fent difícil aixó de posar-me a l'altra banda de la trinxera escolar. Ja he dit en altres ocasions que d'alguna manera encara em sent més identificat amb els alumnes que amb els mestres (tot i que jo mateix en podria ser un!). Potser perquè vam fer el grup quan teniem la seua edad i perquè vam viure intensament aquella etapa dins les parets d'un institut. Tot això em provocà un flaixback, una tornada als anys noranta, quan vaig entrar en una d'aquelles classes i vaig veure tots aquells xavals plens d'energia (i son).
Però la nostàlgia em va passar de seguida. Els vaig soltar una 'txapa' jo sol de prop d'una hora (això si que em fa por) parlant-los dels inicis del grup, dels viatges, de la llengua, de les gravacions així com del llibre i de com he aprofitat totes les aventures i vivències per a construir històries de ficció. I després, moltes preguntes, una conversa a cinquanta bandes i alguna petició per a cantar que vaig intentar resoldre a viva veu i perdent la poca vergonya que encara em queda. I encara tremole!
El David m'envia des de Caracas el nou documental que ha realitzat amb la seua productora Guarataro Films. Una treball agosarat que el situa, de nou, a la primera línia del gènere. Ací teniu la sinòpsi i els crèdits:
"Grabado
entre los estados Portuguesa y Aragua, Un golpe y una carta nos relata
en primera persona los detalles nunca contados de como salió al mundo
la carta de un presidente preso un 13 de abril de 2002 en Venezuela.
Esta carta recorrió el país en horas, encendiendo la chispa de la
rebelión.
Durante un Golpe de Estado un humilde
soldado de una aldea de los Llanos se ve enfrentado a si mismo como
nunca soñó. Juan deberá tomar la decisión más importante de su vida.
¿Que puede hacer un individuo frente al engranaje de una poderosa
maquinaria militar? Una carta puede cambiar la historia de Venezuela. Y
la vida de Juan Rodríguez. Para Siempre." Dirección: David Segarra Guión: David Segarra, Vicent Chanzà y Vicente Forte Imagen: Vicent Chanzá Producción: Vanessa Vargas Edición: Thairon Martínez y Núria Vila Música: Ensamble Kaza-Be"
Acabe de tornar d'uns quants dies de desconnexió i m'he esgarrifat amb la lectura de les darreres notícies. Com en Feliu o en Nadal, jo també vaig formar part de l'AEN i després del CEPC i vaig viure situacions ben desagradables amb les 'forces d'ordre públic' com les que s'han viscut aquest dies pels carrers de Barcelona. Mai, però, tant desmesurades i premeditades. Avui, a més, aquesta violència institucional i organitzada contrasta bruscament amb el compromís d'en Tomàs, estudiant de la UAB i militant del SEPC, que porta 30 dies en vaga de fam per tal d'impulsar un diàleg autèntic sobre al Pla Bolonya i el futur de la universitat. Tota una demostració de resistència pacífica davant la política d'imposicions, terror i porres.
Aquests dies de sotracs i notícies
bomba al Palau de la Generalitat de la plaça de Manises m'ha vingut al
cap aquell programa anomenat 'Silenci?' Recordeu aquella pregunta que
sempre feien al final als convidats? Doncs bé, jo ja he trobat la meua
resposta. I potser pensareu que estic sonat, però el cas és que no he
pogut evitar d'imaginar-me dins la pantalla amb aquella veu en off que
em demana 'Quina és la teua imatge de Silenci?' i jo, content com un
xiquet amb sabates noves, que responc a viva veu: 'Canal 9!'
I és que Canal 9 sempre sorprèn. És pura màgia. Quan creus que ja
ho has vist tot, que ja no es podran superar, es trauen del barret un
malvat colom català o una avariciosa granota de l'Ebre o una
estilitzada gavina popular, que és la millor cosa que saben fer. Ahir
mateix, mentre provava de desentrellar aquest carai d'acusació contra
la plana major del senyor Camps, vaig entrar al portal informatiu de la
televisió valenciana. I quina fou la meua sorpresa? Doncs que no vaig
trobar cap, cap, cap notícia sobre la trama de corrupció
que afecta de ple el PP valencià. Ni una! Ni rastre! I jo em vaig
demanar: potser m'ho he imaginat? No ha estat un atac d'èxtasi provocat
per tants anys d'ostracisme mental? De seguida vaig teclejar uns altres
diaris i, buf!, vaig respirar tranquil, perquè resulta que la resta de
mitjans anaven plens de les últimes mesures que Rajoy mateix havia
promogut contra els dirigents de las 'provincias de levante' del seu
partit. Però l'alleujament em durà poc. Perquè, innocent de mi, vaig
tornar a la pàgina de la RTVV i sabeu quina notícia substituïa l'ofensa
contra Camps? Doncs aquesta:
'Manifestació a Brussel·les en favor de la independència de Catalunya.
Els organitzadors volien ajuntar deu mil persones, però segons la
policia belga no han arribat a tres mil. ERC i CDC han donat suport a
una marxa en què s'han oït crits en favor de Terra Lliure', i tot
acompanyat d'un vídeo que reforçava la brillant entradeta amb imatges
en què es mostraven els perillosos valencians díscols enfilats sobre
les banyes del dimoni pancatalà. Això sí que és espectacle! Un fabulós
joc de mans que deixaria KO tot un mag Lari i que em va recordar el
seguit de calamitats que saturen el YouTube, com aquesta delirant notícia
sobre la presentació pública del Compromís pel País Valencià i que
deia: 'Cinc formacions, una marca de paraigua i la bandera republicana
al costat de la senyera catalana (sic) com a declaració d'intencions
d'una coalició en què té cabuda l'esquerra radical.' O aquesta altra esperpèntica informació
sobre la multitudinària i històrica manifestació a València contra
aquell disbarat de l'educació sobre ciutadania en anglès que ens va
deixar perles com: 'En la marxa s'han demanat respostes a Zapatero
[...] La policia local ha xifrat en dotze mil els manifestants, per
baix de les expectatives dels convocants [...] Els comerços s'han
queixat a la Delegació del Govern per autoritzar aquesta manifestació
el primer dissabte de la campanya de Nadal.' Sense oblidar aquest increïble 'speach'
de la presentadora del programa 'Parlem Clar' (m'estalviaré la broma)
que em va esborrar de cop el somriure de la boca i em va deixar més
glaçat que un coala al pol nord. Tota una declaració de principis d'una
ràdio i televisió que, recordem-ho, paguem entre tots i que és dirigida
a dit pel polèmic i, sorpresa!, també imputat
Pedro García, ex-cap de premsa de Francisco Camps. Una televisió feta a
mida dels qui, en definitiva, malgrat totes les barbaritats que han
comès, malgrat totes les vergonyes que continuen amagant, sembla que
només podrien ser jutjats per uns quants ridículs i miserables vestits
de regal.
Cansat, esgotat, arribe de Vitoria-Gasteiz després de la xarrada d'ahir a la Universitat del País Basc. Ha estat un dia dur (després dels viatges llampec de les darreres dues setmanes a Gandia, Carcaixent, gata de Gorgos, Torrent, Tarragona, Barcelona i Crevillent) amb preses i cancel·lacions de vols cortesia dels amiguets d'Iberia. Però ja queda menys. Divendres 8 faré la darrera presentació del llibre (fins l'estiu). I serà en en un dels llocs que més respectes d'aquest país i amb una dels escriptors valencians que també respecte per la seua obra: la casa de Joan Fuster, a Sueca, i acompanyat de l'escriptor Manuel Baixauli, autor entre d'altres de l'aclamat 'L'home manuscrit'. 
Avui et plorem. I ja t'enyorem.
Al final, i per assumptes personals, no he pogut marxar de viatge aquest mes com tenia previst. Així doncs, a l'abril torne a la carretera (la meua 
Aquests dies he tingut la sot de poder visitar diferents instituts de secundària valencians. En alguns casos, m'havien convidat antics companys de classe de Filologia, com la Raquel de l'IES de Ribaroja i en d'altres dins el cicle 'Apropa't a la cultura' organitzat per Casal Ovidi Montllor d'Alcoi amb el Casal Jaume I d'Ontinyent. En total vaig passar per cinc instituts: l'IES Pare Arques de Cocentaina, IES La Costera de Xàtiva, IES Francesc Gil de Canals, IES Batoi d’Alcoi (I tot en dos dies!).
Acabe de tornar d'uns quants dies de desconnexió i m'he esgarrifat amb la lectura de les darreres notícies. Com en 
