Hem arribat a una situació en què la societat civil està tan cansada de veure com Catalunya rep insults i burles de tots costats que molts hem decidir dir: PROU!

Cada volta són menys les persones que comenten el present des del sofà de casa, i més els qui decidim aixecar-nos i participar en el dia a dia. Ja no ens en refiem de tercers perquè hem deixat de conformar-nos i ja VOLEM EL PA SENCER!

Només així podem entendre el que ha passat al llarg d’aquest any a desenes de pobles, viles i ciutats del nostre país. Pobles, viles i ciutats amb ciutadans que han decidit exercir el seu dret legítim a decidir. Alguns muntant taules, d’altres només signant. Però tots hem aconseguit aquestes signatures. Alguns hem matinat i ens hem mullat per la pluja i d’altrees s’han emocionat en veure unes butlletes que permetien acabar amb la perplexitat que explicava un bon dia en Montilla. I és que nosaltres, senyor (more…)

Quaranta persones tancades tot un cap de setmana en un Alberg de Coma-Ruga debatent amb alguns dels intel·lectuals i professionals més grans d’aquest país. Sembla mentida, però això és el que ha passat aquest cap de setmana amb els joves d’Òmnium, uns joves que ens hem trobat per primera vegada per aprendre, formar-nos i crear un espai de joventut catalanista transversal.

Totes les taules rodones han funcionat molt bé i han estat molt participatives amb les intervencions de molts joves (intervencions, per altra banda, de nivell molt elevat). Així és com hem parlat sobre el reptes del catalanisme, la immigració, l’activisme a la xarxa i els mitjans de comunicació. Per altra banda, a part de la formació, teniem un repte important en la cohesió de grup, un repte que en poques hores ha quedat solventat gràcies a les dinamiques participatives que haviem preparat. Al capvespre-nit, passavem de ser quaranta joves a ser un sol grup. (more…)

Hi ha paraules que tothom vol escoltar, que perduren en els anys i que tothom vol repetir. No parlo de cançons que estan de moda, ni de cap programa de televisió. Em refereixo als discursos de Companys. Qui no ha sentit mai el famós “tornarem a lluitar, tornarem a sufrir i tornarem a vencer“? I qui no s’ha emocionat mai en sentir-ho? Fredament és una simple frase combativa que podria dir qualsevol polític amb un mínim de valor des de qualsevol tribuna. Però aquesta frase és molt més que això, aquesta frase és la crida d’un líder que va ser capaç de fer-se respectar per l’amic i per l’enemic, de fer-se estimar pels compatriotes i de fer por a aquells que viatjaven en direcció oposada.

Lluís Companys i Jover va ser un líder que va lluitar per a tots els catalans: pels d’aleshores i pels qui vindriem. Va donar la vida per fer respectar la dignitat de la nostra nació. Quan sento a dir que abans de ser assassinat es va descalçar per tocar la terra amb els peus, que no es va voler tapar els ulls i que va deixar anar un contundent “Per Catalunya!” no puc evitar pensar en qui seria capaç de descalçar-se avui. És cert que els temps han canviat, però Companys el (more…)

Amb una forta càrrega d’emotivitat, impotència i indignació va començar l’homenatge a Xirinacs al Palau de la Música. Eren crits de valentia i d’il·lusió aquells que cridaven els manifestants davant dels grisos: “Poble català, desperta ja”. I van desprendre una gran admiració quan van mirar els ulls dels grisos i van començar a cridar “independència” enfrontant-se a les pitjors conseqüències. Certament ahir eren tot actors, però qui no va tenir ganes d’anar a fotre cops de puny a aquells grisos? Eren actors, però qui no es va sentir impotent, quiet, allà assegut? No fa pas tant que aquests actors eren de veritat. Una fotografia ens ho ensenyà.

Amb aquesta càrrega d’energia va començar dilluns al vespre l’homenatge a l’exsenador més votat de l’Estat, el senador que fou capaç de donar la vida pel seu covard poble. Com Xirinacs va defensar en vida, la societat civil és qui ha de prendre la iniciativa i així va ser en l’acte al Palau de la Música, una (more…)

Jo comencen a córrer rumors sobre què és el que el Tribunal Constitucional ens retallarà de l’Estatut. Que si el finançament, que si la llengua, que si preambulitzar més el preàmbul on diu que som una realitat nacional… En fi, que ens retallaran els únics punts essencials del nou Estatut. La reacció d’ERC/Esquerra i de CDC no s’han fet esperar, mentre que el PSC encara no sap que dir, i probablement no ho sabrà mai.

Tots els partits polítics són conscients que Catalunya viu un moment on els ciutadans cada vegada confien menys en ells. Tots perden votants, i els qui en guanyen saben perfectament que no tothom els vota per convicció, sinó per por. És a dir, que els mateixos partits saben que de la reacció a la ja pròxima sentència del Tribunal Constitucional dependrà que continuï la ‘desafecció’ ciutadana a la política o el retorn a (more…)

8 i 9 de novembre. Alberg juvenil de Coma-ruga, el Vendrell (Baix Penedès)

El cap de setmana del 8 i 9 de novembre, Òmnium Cultural organitza una trobada per a joves d’entre 18 i 25 anys amb l’objectiu d’oferir un espai de formació i reflexió i, alhora, de crear xarxa entre els socis d’Òmnium més joves i altres persones de la mateixa edat que encara no ho són però que simpatitzen amb els principis de llengua, cultura i país pels quals treballa l’entitat.

La trobada ha estat impulsada per un grup de socis joves d’Òmnium, interessats en generar una dinàmica de treball que animi a la participació dels membres més joves de l’entitat i sigui un punt de referència per al jovent del país.

Amb aquesta finalitat, s’ha preparat una programació que contempla espais de formació, d’intercanvi de coneixements i de lleure. Així, entre les activitats programades, s’hi troben diverses taules per reflexionar sobre temes d’actualitat, com ara els reptes (more…)