El Tripartit (o "Carnaval" segons l'ex conseller Milà) s'esbatussa. Causa? Els 149 grams de CO2 per quilòmetre, límit de Zapatero per subvencionar la compra de cotxes. Montilla l'ha suprimit i l'integrisme ecologista d'ICV protesta: "Catalunya no compleix els compromisos contra el canvi climàtic!" Curiós: patim una brutal crisi econòmica, tenim mig milió d'aturats i famílies senceres a la misèria, però als de Saura els amoïna que l'any 2050 el nivell del mar pugi mig metre i inundi quatre arrossars del delta. Calbot per a ICV i, de retruc, per a Zapatero. Avui se'n salva Montilla: almenys, pel que fa a les bajanades ecològiques (ja que no per l'Estatut) és capaç de dur la contrària a l'amo de Madrid.

A TVE fan un programa, Españoles en el mundo, que presenta espanyols que viuen a països diversos, des del Perú fins al Japó. Sí, com el del Mikimoto a TV3. ¿Recorden tots els articles que van sortir en el seu dia contra el programa del Mikimoto? Deien que Mikimoto s'havia muntat unes vacances amb diner públic, que era llençar els diners. Doncs curiosament no ha sortit cap article així sobre l'equivalent espanyol. Ni tant sols dels qui llavors es queixaven. Ensenyar catalans pel món és malversació i ensenyar espanyols és servei públic. Ah! El programa de Mikimoto era infinitament més bo, divertit i innovador que Españoles en el mundo, que amb el títol ja paga.

La campanya electoral del PSC hi torna. Una vegada més, els malvadíssims líders de la reacció, ara europea, tenen la culpa de tot. Teoria curiosa, que fa Aznar responsable d'una catàstrofe econòmica que ha estat més induïda per Zapatero. Però les consignes reiteratives i la imaginació exhaurida són així. L'únic problema aquesta vegada ha estat la coincidència de la maniobra amb la publicació d'una notícia segons la qual el PSC i el PP de Catalunya uneixen dirigents i estratègies contra CiU. Els socialistes catalans lliguem amb tot. Menys amb el dimoni, que s'hi nega perquè diu que amb una vegada que li van robar la cartera ja en va tenir prou.

Al voltant de 300 persones van recordar, el passat dissabte, el setantè aniversari de l'exili fent el trajecte Barcelona-Portbou en tren. A Girona, Joan Saura va pujar al tren i va fer-se la foto habitual amb avis supervivents i familiars de persones que van patir un dels episodis més tràgics de la nostra història. Sempre apareix quan olora commemoracions. El conseller d'Interior ho és també d'una cosa que anomenen Memorial Democràtic. Però la memòria és sempre personal i no pot ser regulada per llei. Ni pot ser la propaganda fàcil d'un polític incompetent que necessita compensar els seus errors al capdavant de la policia. Els morts, els represaliats i els exiliats catalans mereixen homenatge, però ja n'hi ha prou d'apropiacions partidistes. Això no val quan el PP ho fa amb les víctimes d'ETA ni quan Saura ho fa amb els que van perdre la guerra.

Alguns pressentíem que Ciudadans era, essencialment, un negociet que s'aprofitava de les escletxes del sistema de representativitat parlamentària. Ara aquest pressentiment s'ha fet realitat. L'altre dia, els diputats Rivera, Domingo i Robles van oferir un sòrdid espectacle al Parlament tot provant de rostar les darreres molletes d'un pastís que, segons totes les enquestes, ja s'acaba. El proper pas consistirà a passar-se directament a UPyD o bé repintar l'actual botigueta neolerrouxista, a veure si l'abstenció torna a tenir l'efecte de sobrerepresentar-los. Deien que eren una alenada d'aire fresc a la política catalana, però l'alè els put a politiqueria, oportunisme i manca d'idees.

Un dels arguments més repetits per Carod als inicis del Tripartit era que ERC exigiria que el PSC votés el mateix a Madrid que a Barcelona. Quin somiatruites! La realitat és aquesta: els 25 diputats del PSC a Madrid van votar dimarts contra dues proposicions sobre l'aeroport i el finançament que eren (paraula per paraula) idèntiques a dues proposicions que els 37 diputats del PSC havien aprovat a Barcelona. Joan Ridao, indignat, es queixava de l'esquizofrènia del PSC. De la vella història del PSC-Jekyll i el PSC-Hide. Però Ridao s'hauria de mirar al mirall. O no pateix també esquizofrènia ERC? O no mossega a Madrid la mà de Zapatero, mentre a Barcelona llepa servilment la de Montilla?

És admirable la generositat dels dirigents d'Esquerra. Fa anys, amb sofisticats raonaments, van decidir que a Catalunya li convenia tenir un president socialista. I han sacrificat a aquest noble objectiu l'interès partidista d'Esquerra. Ara els socialistes tenen un pla perquè el tripartit torni a sumar: acabar la legislatura i que tot el que baixi Esquerra ho recuperi el PSC. I els dirigents d'Esquerra ho compraran. Admirable. Però imaginem-ho al revés. Que mantenir el tripartit passés perquè pugés Esquerra i els socialistes reculessin, ¿creuen que el PSC compraria? ¿creuen que els socialistes serien tan generosos amb ells com ells ho són amb els socialistes?

Tot i que els expositors del Saló de l'Automòbil que acaba de celebrar-se a Barcelona qualifiquen la convocatòria d'"èxit", el sector patirà en els pròxims mesos. Igual que hi ha contribuents que s'empadronen a València o a Pamplona per estalviar-se l'impost de successions, aviat els interessats a adquirir un vehicle se n'aniran a fer-ho a qualsevol territori on el govern aporti els 500 euros que ha demanat Zapatero. La Generalitat ja ha anunciat que no pot pagar-los fins que no arribi al pacte de finançament que busca, però uns altres executius autònoms sí que ho faran. Gràcies a les frivolitats de Zapatero, a Catalunya serà més difícil a partir d'ara vendre un cotxe que un pis. País de privilegis.

No enredem més la gent, si us plau: només hi ha dos partits catalans que tinguin un veritable cap de llista per a les eleccions europees del dia 7 de juny. Es tracta de CiU i d'ERC, que presenten Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, respectivament. Ni Maria Badia (socialista), ni Santiago Fisas (popular), ni Raül Romeva (ecosocialista) són caps de cartell. Mereixen, òbviament, tots els respectes, però no val a mostrar-los com allò que no són. Perquè fer-ho és mentir deliberadament. Mentre Tremosa lidera la Coalició per Europa i Junqueras fa el mateix amb la llista Europa dels Pobles-Verds, els altres tres noms fan la funció de simple farcit. El PSC, el PP de Catalunya i Iniciativa van a aquests comicis sota la batuta de Madrid, res més. El ciutadà català, doncs, haurà de votar tenint ben present això.

Sempre que s'acosten uns comicis, ERC ha de fer veure que no és un còmode aliat dels interesos del PSOE. Dimarts passat, un Joan Ridao operísticament indignat li deia a Zapatero: "vostè ens ha consumit la paciència: no esperi ara favors ni concessions!". Quan ERC va ser expulsada del govern de la Generalitat de la manera més humiliant possible, la paciència no es va consumir pas. I quan ZP improvisava relats impossibles sobre les rodalies o el finançament, tampoc. En relació al PSOE, la paciència d'ERC sembla infinita. Ara el PSOE ja no en necessita, de favors o concessions. Passa ben bé el contrari: és tot just Esquerra qui els necessita per a seguir a la trona a Catalunya.

El que il·lustra millor la inanitat de les noves propostes de Zapatero és la compra de 420.000 ordinadors portàtils per als alumnes de cinquè. La mesura és sexi: posar ordinadors (i wi-fi, i pissarres digitals!) a les aules pot deixar amb la boca oberta la massa despistada a què s'adreça la demagògia de Zapatero. Però qualsevol que tingui idea de pedagogia sap que no és aquest el problema de l'ensenyament. El llast és un sistema (el de la Logse) mal dissenyat, que premia la mediocritat i anihila l'excel·lència. D'alumnes i de professors. Ordinadors? Pensar que resoldran res és tan ridícul com imaginar que un Seat 600 pot guanyar un Gran Premi de F-1 només posant-li la carrosseria d'un Ferrari.

Les hemeroteques són traïdores. En el penúltim debat basc d'investidura, Patxi López va dedicar una part desproporcionada del seu discurs a atacar Esker Batua perquè havia pactat amb la dreta. Es referia al PNB. Ara, ell és lehendakari gràcies al seu pacte amb el PP. Mentre, els seus companys socialistes catalans es passen el dia criticant Convergència per haver pactat amb el PP fa deu anys. Algú diu que la política dels socialistes sobre els pactes no és clara? És claríssima. Són bons i legítims tots els pactes que fan ells i els beneficien, siguin amb qui siguin. Amb Esquerra o amb el PP. Són dolents i sospitosos tots els pactes que es fan sense ells.

Josep Antoni Duran Lleida va vendre com un èxit mundial que, en data del 8 d'abril de l'any passat, Zapatero acceptés fer un estudi sobre el transvasament del Roine. Música de bombo i platerets van acompanyar les paraules de l'home de CiU a Madrid. La faula era clara: el PSOE encara té en compte el seny català. Tururut. Ara, s'ha confirmat l'enèsima ensarronada de l'ocell de la Moncloa. Els savis pagats pel Ministerio de Medio Ambiente han conclòs que és molt millor tenir dessaladores que l'aigua dels francesos. No hi fa res que dessalar sigui extremadament car, perquè la qüestió és salvar Montilla i el tripartit. I si el rebut de l'aigua puja, ja ens ho explicaran Carod i Saura, tant ecològics que podrien ser confosos perfectament amb un rave i un enciam lliure de transgènics. O viceversa.    

Els darrers dies n'hem llegit cent versions, d'aquest mateix titular: "Patxi López serà el primer lehendakari no nacionalista del País Basc", etc. Aquestes definicions negatives són ben curioses: al senyor López també se'l podria titllar, per exemple, de "no noruec" o "no astronauta". La trampa és una altra, però, i es basa en la rutinària omissió d'un detallet. Patxi López, efectivament, és el primer lehendakari no nacionalista... basc. Amb aquest afegitó sí que quadra tot. Llavors s'entén, per exemple, que hagi obtingut el suport del nacionalisme espanyol més furibund. Un "no nacionalista" real i conseqüent l'hauria acceptat, un regal com aquest?. Aquesta era la prova del nou.