Vist que hi ha qui fabrica "normes" sense interessar-se o voler conèixer opinions d'altres, em proposo fer una petita llista de coses que fa l'Ajuntament i que també, perquè no, podríem revisar. Revisar,aìxò sí, parlant primer amb els qui les promouen.
La primera, i en Jaume Oliveras ja la va "revisar" convenientment en un article a El Punt, parla del minut de silenci per les víctimes de la violència de gènere, que fem a cada Ple, de fa anys. Molts dels qui fan el "minut" creuen que caldria canviar-ne el format, perquè de tant fer-lo ha perdut solemnitat i sentiment i forma part d'un rutina que estaria bé canviar, no eliminar ni menystenir, sinó, simplement, renovar. En aquest sentit, vaig proposar a l'alcalde i a la regidora que es fixessin en el que fa Sant Adrià.
Allà, a l'entrada de la Casa de la Vila, hi ha un cartell que en parla i que cada mes canvia el numero de dones que han mort víctimes d'aquesta xacra. És un record viu, constant, posa't a l'aparador de l'Ajuntament.
La resposta de la regidora va ser que en parlaria amb les entitats de les dones de Badalona, perquè sense elles no podia fer canvis. Em sembla encertat, coherent i lògic.
La segona, té a veure amb les banderes que pengem el dia del poble gitano, el dia de l'alliberament gai, o el dia d'Andalusia.
Anem a pams. Pengem la del poble gitano...i molts es podrien preguntar per què. Doncs perquè a Badalona en tenim una comunitat nombrosa, perquè són un poble nòmada, sense pàtria...perquè d'aquesta manera ens reclamen el seu lloc a la societat. Em sembla bé, però potser, com que probablement penjar la bandera no dóna difusió a la seva ambició, hauríem de fer un acte institucional, senzill, conjunt....que no fem perquè ja se'n fa un a Barcelona, organitzat per la Generalitat. Nosaltres, posem la bandera i prou. Té algun sentit això?
En tot cas, suposo que si algun dia decidim fer una altra cosa, la comentarem primer amb ells.
Pel que fa a la bandera de l'alliberament gai...per què aquesta i no tantes altres que fan referència a lluites per drets civils de qualsevol tipus? Va ser una decisió de l'antiga regidoria de drets civils i convivència, en un moment en què calia començar a justificar la seva creació. La pengem i prou, però, es fa algun acte que doni resposta al significat del dia de la dignitat homosexual? Hi ha a Badalona un col·lectiu que, més enllà de la bandera, faci un acte d'afirmació de la seva condició en favor de la no exclusió de res ni de ningú per aquesta causa?
Posem la bandera, i no fem res més?
No sé si tenim interlocutors en aquesta matèria, però estic segur que si volguéssim redefinir el fet, en parlaríem amb ells.
I la recepció del dia d'Andalusia...plena de persones que són més catalanes i badalonines que jo, perquè tenen més edat i fa més anys que viuen aquí, l'hem de seguir fent, com s'ha fet sempre? Ara fa uns anys, en feia 30 que vivien aquí, eren els primers anys de democràcia, i tot plegat tenia un enorme sentit de cohesió social. Avui...ja en fa més de cinquanta....i seguim fent un acte d'afirmació que les seves arrels són allà, però el seu futur aquí....i ningú no es planteja redefinir la trobada, i si es volgués fer, segur, primer es parlaria amb ells.
Primer, parlar amb ells. Vet aquí el petit secret que s'escau per no generar polèmiques que ens haguéssim hagut d'estalviar.
Si es vol redefinir el protocol a la Casa de la Vila, no es pot fer a batzegades, aïllant un acte d'un altre, sense coherència ni concurs de ningú. Algú n'hauria de prendre nota.
Menos "yó mando;yó decido" y más municipalidad, en línea de máximos; aún sabiendo que -a todos- nunca se les podrá satisfacer...
Si es respecta una comunitat s'han de respectar totes no nomes amb els vots que aquestes aporten o puguin aportar
Los governantes de este siglo deberían adaptarse a los tiempos dificiles y sus circunstancias.
Una de las cosas fundamentales es el dialogo entre las distintas entidades,yo estoy convencida que si se le diera la oportunidad a cualquier colectivo de la ciudad a traves de un foro abierto a todo el mundo de expresar sus opiniones, sus dudas, sus inquietudes el resultado sería sorprendente,porque yo que llevo veintiocho años trabajando de cara al publico no hay dia de mi vida que alguien me sorprenda, con un comentario ,con una idea.Indistintamente de su edad, sexo,lugar de procedencia, de todos y de cualquier cosa se puede aprender.
DIALOGO, APROXIMACIÓN, ENTENDIMIENTO, ACERCAMIENTO,son claros ejemplos de la COMUNICACIÓN.
Posdata: Por si alguien no lo sabe, Franco ha muerto.