Desprès de les emocions viscudes ahir per la culminació d’una temporada històrica del Barça amb la triple corona, i culminada amb la Champions League a Roma, algunes autoritats que van assistir al partit, van dir la seva tots buscant els seus objectius, i concretament el de mantenir aquest engany cruel que viu Catalunya, com es el cas del president espanyol.

Aquests últims dies han succeït alguns fets que mantenen viva aquesta batalla de l’Estat contra la llengua catalana, i la cultura d’aquest país en general, com poden ser l’Acampallengua a les Illes Balears, el menyspreu en la campanya europea, i l’intent d’amagar la realitat, com a la final de Champions League amb el català com a llengua què representa el club.

Desprès de la proposta unilateral del President espanyol Zapatero, jugant amb els diners dels altres per donar forma a una proposta per incentivar la compra de vehicles, i la lògica indignació d’alguns territoris amb les arques ben buides com Catalunya, i què ràpidament van sortir per dir què es desmarcaven de la proposta, finalment, i com era d’esperar disfressat de proposta catalana la submissió ha seguit el seu curs.

Segons ens publica La Vanguardia, el President Montilla va plantejar al PP establir relacions amb el govern i amb el PSOE-C en benefici mutu, una pinça que tindria l’objectiu de perjudicar  al seu adversari electoral comú, o sigui la federació convergent, podrien ser els primers indicis de l’intent d’un pacte basc a la catalana per treure’ls la mascara definitivament.

El nou Ministre de Foment, el gallec Jose Blanco, retreu a l’expresident Pujol les seves declaracions de què la relació Catalunya – Espanya estava deteriorada, i critica la falta de talla del polític per reconèixer el què s’ha fet per Catalunya, amb una mostra de cinisme ja reconeguda en aquest senyor, presentat pels socialistes catalans com una persona amb un tarannà diferent a la seva antecessora.

Son els dos candidats a Catalunya pel PSOE-C i el PP, representen la garantia de que els nostres problemes sobretot nacionals i culturals seran negats sistemàticament a Europa, i la seva única funció la farien igual presentant-se en qualsevol altre lloc d’Europa.  Potser es l’hora de començar  a dividir els partits entre Unionistes i Independentistes, i Europa es una bona oportunitat.

La vicepresidenta espanyola De la Vega, ha assegurat què tampoc ha passat tant de temps perquè el Tribunal Constitucional es pronuncií sobre el recurs d’inconstitucionalitat de l’Estatut, recordo què fa tres anys, i què aquesta entitat te que resoldre temes més importants que el text català. Tota una declaració d’intencions amb el menyspreu què ens te acostumats.

Ja coneixem les dades d’aquesta enquesta política què presenta novetats importants respecte el passat mes de febrer, la mes destacada seria un augment considerable de l’opció independentista en la relació amb l’estat, i un clar augment del segment de població que considera insuficient el nivell d’autonomia de Catalunya.

El PSOE-C há presentat una tanca de publicitat per les eleccions europees en les quals apareix la candidata, Maria Badia de cara, al costat del candidat del PP Alejo Vidal Quadras d’esquenes, amb la inscripció “Tu decideixes quina Europa vols”, que complementa unes altres amb cares de lideres de dretes com Berlusconi, Aznar, Chirac o Bush, amb el lema “Ells, també volen canviar el món”.  Tot plegat una copia de la campanya catalana què tant be els va funcionar.

Antonio Basagoiti i Arantza Quiroga, President i Presidenta del PP i Parlament Basc respectivament, han deixat molt clares les seves idees sobre qui ostenta el poder a l’Estat, i les formes legals o no d’aconseguir-ho, al mateix temps l’ex president Jordi Pujol en una trobada amb periodistes, ens diu què el projecte Espanya s’ha trencat, però segueix insistint amb l’entesa com a única formula.

Realment i encara que ho intentin tapar com sigui els nostres partits ens ofereixen dos models per Catalunya, un què amb el recent acte de la Casa Gran va unir Iceta i Madi, i què en un altra graó segueix la direcció d’ERC actual, i un altra polítics com Carretero, i altres forces ara extraparlamentàries, més militants de CIU i ERC, totalment  oposat.

El Tribunal Suprem espanyol ha il·legalitzat la candidatura d’iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els pobles, què pretenia presentar-se a les properes eleccions europees, donant per bo els arguments del govern espanyol què la va impugnar per considerar què es la plataforma que utilitza l’esquerra abertzale  per treure el cap.

Aquests dies el Parlament Europeu diferencia el català del valencià en la seva campanya institucional per les properes Eleccions Europees, la traducció ha costat 6000 euros, i els dos textos son idèntics amb el canvi de dos actors què canvien l’accent d’un territori i de l’altre. La Generalitat Valenciana ha pressionat pel fet, amenaçant què no posaria a Canal 9 el mateix anunci què emeti TV3, tot plegat molt delirant.

La xiulada i rebuig  a l’himne espanyol i al Rei Borbó produïda a l’estadi de Mestalla, amb motiu de la final de Copa del passat dimecres, ha estat qualificada de fet aïllat per la vicepresidenta del govern espanyol, i què en cap cas enterra el sentit majoritari de respecte de tots els espanyols, assegurant què la monarquia es una de les institucions millor valorades, i ens demana respecte als símbols, què ens diu què son de tots.

En la final de Copa del Rei de futbol, celebrada ahir a València entre el Barça i Ath. Bilbao, al marge de la comunió entre les dues afeccions, i una nova exhibició de futbol blaugrana que ha portat el primer títol de la temporada, a l’espera dels dos que queden pendents.  L’altre vessant ha estat la constatació que les polítiques de censura què tant funcionaven a la dictadura, segueixen plenament vigents per amagar la realitat.