13:37 hs - 29 May, 2009
  Nacionalitzar els bancs  
 
EDITORIAL

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


Els escriptors vietnamites s’enfronten als tabús
LITERATURA
Per JEAN-CLAUDE POMONTI
Periodista.






[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Danilo Kis o l’art de la mentida real
LITERATURA
Retrat d’un novel·lista injustament ignorat malgrat que tot sembla indicar que va ser un dels més importants, un d’aquells escriptors tan estranys que no va deixar que la passió per la forma exclogués la seva voluntat d’ampliar el nostre coneixement del món.

Per GUY SCARPETTA
Escriptor. Autor de «L’Age d’or du roman» (Grasset, París, 1996), de «Pour le plaisir» (Gallimard, París, 1998) i de «Variations sur l’érotisme» (Descartes et Cie, París, 2004).



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


A l'alabança de la novel·la
LITERATURA
Per Carlos Fuentes *

* Escriptor mexicà. Últimes obres traduïdes : Le siège de l’aigle (2005), Le borgne est roi (2005), Contre Bush (2004), totes a edicions Gallimard, París.


Recentment, l'Acadèmia noruega va plantejar aquesta qüestió a cent escriptors del món: "Quin és, segons vostès, la millor novel·la de totes les èpoques?" " Sobre els centenars, cinquanta van respondre:" Don Quijote, de Cervantes. Aquest resultat planteja la interessant qüestió si els long-sellers (llibres venuts sobre llarga durada) s'oposen als supervendes (llibres millor venuts en una temporada). No existeix resposta adaptada a tots els casos: per què un supervendes es ven, per què un long-seller dura?



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


El final d'una etapa
LITERATURA
Per JUAN GOYTISOLO

Et quand le rideau tombe és una " ficció autobiogràfica ". Quan la vida de l'autor entra en una novel·la, es canvia en literatura, i cal prendre-la tal qual. Es troben nombrosos elements biogràfics, però inserits en funció de les exigències de la ficció. Òbviament, no vaig parlar ni amb Méphisto, ni amb el Demiürg, ni amb Déu...



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Deserció dels records
LITERATURA
Per MILAN KUNDERA *

* Escriptor, última obra: Le Rideau, Gallimard, Paris, 2005.

L'home, ja vell, que acaba de perdre a la seva dona. No molta informació sobre el seu caràcter ni sobre la seva biografia. Cap " story ". L'únic tema del llibre és el nou període de la seva vida que, immediatament, entra ; quan la seva dona estava als seus costats, estava també davant seu, sobre l'horitzó del seu temps ; ara, l'horitzó és buit ; i és nou : la perspectiva va canviar, segurament, a mai.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Una lliçó de tenebres
LITERATURA
Per Guy SCARPETTA *

* Escriptor. Autor, en particular, de L’Age d’or du roman (Grasset, Paris, 1996), de Pour le plaisir (Gallimard, Paris, 1998), de Variations sur l’érotisme (Descartes et Cie, Paris, 2004).

Lluny de tot escàndol mediàtic, l´obra de Juan Goytisolo1 s'imposa, de llibre en llibre, com una del la més important del nostre temps. Una del la més inclassificable, per això, so'ho estaria per la multiplicitat dels registres encreuats : novel·les, cuyos aquests caps-? absoluts que estan Paisajes después de la batalla (1992), La saga de los Marx (1995) i Estat de setge (1999) ; relats autobiogràfics més o menys - on es distingiran les extraordinàries Parts d'identitat (1968), reflexió crítica d'envergadura, exhumació i resurrecció del que la cultura espanyola oficial va rebutjar (la seva vena heterodoxa, les arrels jueves i musulmans ocultades), interrogació apassionada de les interaccions culturals no fetes cas entre Europa i el món àrab, testimonis polítics " adoptats " (sobre els territoris palestins ocupats, la violència fatal a Algèria, la guerra a Bòsnia), intervencions periodístiques específiques (designant, cada vegada, el no l'esmentat del u'nico pensament mundialitzat).



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Poders de la novel·la
LITERATURA
"La Cortina", un assaig de Milan Kundera

Per Guy Scarpetta*
*Escriptor. Últim llibre aparegut: Variacions sobre l’erotisme. París: Ed. Descartes i Cie, 2004
Article traduït per Txell Coll

Vet aquí que un novel·lista contemporani, un dels més grans, experimenta la necessitat d’interrompre l’escriptura de les seves novel·les per lliurar-nos a una meditació sobre el seu art. Ens ha de sorprendre? En una època d’esterilització i de deformació del discurs universitari, i de transformació de la crítica literària en xerrameca promocional, no es veu quina altra actitud es podria tenir al seu lloc... Milan Kundera, doncs, ens ofereix el tercer repicó del seu art de la novel·la: hi ha recapitulat els principals temes dels seus assajos anteriors (1), per aprofundir-los, completar-los, desenvolupar-los, obrir-los a perspectives noves. Certament, aquest llibre només es presenta com la reflexió d’un creador a partir de la seva pròpia pràctica, permetent il·luminar-ne l’estètica, les parts més singulars. Però en llegir-lo, es percep que no hi ha un abast més general.

On ens trobem nosaltres, efectivament, quant als discursos dominants sobre la novel·la? En un tipus de cara a cara repetitiu i quallat. D’una banda, una concepció evolucionista, elaborada al temps de la Nova Novel·la, i des d’aleshores cada cop més i més fatigant, segons la qual aquest art, retornat a les seves mutacions purament tècniques, no tindria altre sentit que seguir una línia de progrés, o de depuració, allunyant-lo sempre més del que es va constituir al segle xix (el famós codi balzacià). D’altra banda, característica d’aquesta fase actual de restauració, una espècie de naturalització d’aquest codi del dinou, arrossegant la idea de la decadència actual del gènere (és, per exemple, el fonament del pensament pròpiament reaccionari d’un George Steiner) i autoritzant d’altra banda la difusió, sota el nom fal·laciós de novel·les, d’una allau de cròniques novel·lades, de confessions novel·lades, d’assajos novel·lats en què ens hem submergit, i funcionen com la negació mateixa de l’art que havia emergit amb Rabelais i Cervantes. Per tant, tot l’interès de les proposicions de Kundera és precisament de situar-se més enllà d’aquesta proposició simètrica, i en definitiva còmplice. Ja que la novel·la, per a ell, és a la vegada, com tot l’art, el lloc d’una invenció formal incessant i necessària, i el lloc de descobertes no menys interessants: per on la novel·la és consagrada a explorar alguns dominis de la realitat (o de l’experiència humana) que tots els altres sistemes d’interpretació o de representació (filosòfics, religiosos, sociològics, psicològics, etc.) negligeixen —i que no sabrien ser abordats d’una altra manera que per les vies específiques de la novel·la.

Hi ha en tot això, doncs, una idea mestra, gairebé obsessiva: més que un gènere literari entre altres, la novel·la és un art en si mateixa. Altrament dit: hi ha relats en prosa, des de l’Antiguitat, se’n publicava i se’n publicarà encara tones, però això no té gaire a veure amb el que havia nascut de Rabelais i de Cervantes, i que es va prolongar, justament, en conquestes sempre més extenses, fins a la nostra època —menys per aquests, minoritaris, pels qui aquesta herència no és lletra morta (Kundera sap també saludar els seus iguals, de Carlos Fuentes a Philip Roth); i que es defineix per aquesta funció de descoberta netament irreemplaçable.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir



EDICIÓ DE


Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 327
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 48 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X