13:17 hs - 29 May, 2009
  Nacionalitzar els bancs  
 
EDITORIAL

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


Intel·ligència econòmica, connivència i imprudències
COLÒMBIA
L'escàndol de la parapolítica (llegiu l’article central) posa en qüestió el recolzament internacional de què s’han beneficiat els paramilitars. També en el cas de França. Diverses personalitats colombianes compromeses, entre elles el senador Miguel de la Espriella i Carlos Ordosgoitia, alt funcionari i director de l'organisme de l'Estat INCO (Institut Nacional de Concessions), han subratllat la presència de "dos professors universitaris de la Sorbona" d'origen argentí que van actuar com a consellers polítics dels caps de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), Carlos Castaño i Salvatore Mancuso, en una reunió il·legal i clandestina a Ralito el juliol de 2001.

Segons Espriella, els "universitaris" tenien "el propòsit de crear un moviment comunitari i polític que, d’alguna manera, defensaria les idees de les autodefenses i els portaria a un procés de pau[1]". El director de l'INCO declarava dos dies després: "Dos professors de la Universitat de la Sorbona, dels quals no en recordo els noms però que certs diputats ja els havien vist a la Universitat militar, van prendre la paraula. [...] Primer de tot van donar la seva visió de què era per a ells el conflicte colombià [...] i van explicar com la resta del món veia Colòmbia. Després van exposar una estratègia l'objectiu de la qual era convertir les autodefenses en «un actor polític reconegut en el conflicte intern», segons els termes d'un d'ells."

De fet, el dia abans, en una entrevista a Radio Caracol, el mateix alt funcionari es recordava molt i molt del nom d'un dels dos interventors: un tal Mario Sandoval que havia estat vinculat a l'Institut d’Estudis Superiors de l'Amèrica Llatina (IHEAL, París), a la Universitat de la Sorbona nova i a la Universitat de Marne-la-Vallée. Les seves activitats més recents es desenvolupen en els mitjans anomenats de "la intel·ligència econòmica": a finals de novembre de 2006, la web de l'ambaixada de França a Xile indicava que Sandoval, "professor universitari encarregat de missió a la direcció de la intel·ligència econòmica de l'ACFCI [Assemblea de les Cambres Franceses de Comerç i d'Indústria]", formava part d'una "important delegació" al voltant d’Alain Juillet –nebot de Pierre Juillet, l'ex conseller de Jacques Chirac–, gran patró, proper als mitjans de defensa, director de la Direcció General de Seguretat Exterior (DGSE) el 2002 i recentment designat per Nicolas Sarkozy com a director de la intel·ligència econòmica propera al primer ministre.

El Museu militar de Santiago acollia, doncs, un col·loqui titulat "Intel·ligència econòmica, defensa i seguretat" organitzat per la Universitat Bernardo O'Higgins i el senyor Sandoval. La societat civil colombiana hi estava "representada" a través d’una "organització no governamental" (ONG), Verdad Colombia. En realitat es tracta d'una para-ONG els objectius de la qual queden reflectits en el seu web: "Recolzar les institucions i els sectors democràtics que lluiten contra els grups armats d'ideologia marxista, tant a dins del país com a l'exterior". Els membres de Verdad Colombia s’apropien del discurs propagandístic dels anys 1999-2000 del líder paramilitar Carlos Castaño i assetgen les organitzacions de defensa dels drets humans com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i la Washington Office for Latin America.

Després de diversos contactes infructuosos, l'IHEAL ha confirmat que Sandoval havia estat "encarregat de curs, entre molts d’altres, i no professor, fins l’any 2004[2]". No obstant això, el 21 de juny de 2006, al final del col·loqui "França-Amèrica Llatina: Competència i cooperació" celebrat a la Casa de l'Amèrica Llatina en presència d’Alain Juillet, Stéphane Witkowksi, president del consell de gestió de l'IHEAL i director dels assumptes europeus de l'ACFCI, on un cert Philippe Clerc n’és l’encarregat de la intel·ligència econòmica, elogiava Sandoval: "Mostrant l'estat en matèria d'intel·ligència econòmica a l’Amèrica Llatina, Mario Sandoval, encarregat d'ensenyament de les universitats i qui ha estat l'home orquestra d'aquest col·loqui juntament amb Philippe Clerc, ha demostrat les similituds amb els altres sistemes existents."

Al segon "professor" se’l va identificar en una entrevista concedida el 24 de febrer al setmanari El Espectador. No té cap relació amb la Sorbona o l'IHEAL, encara que acompanyés Sandoval a la reunió de Ralito: es tracta de Juan Antonio Rubbini Melato, un argentí de 57 anys que ha esdevingut el conseller polític dels caps paramilitars Castaño i Mancuso des de 1999. És també conegut amb els pseudònims d'"El Profesor" i sobretot de "Rubbiño". Els textos del seu "blog", La paz en Colombia, expressen un menyspreu total cap a les institucions democràtiques i la classe política colombiana, en contrast amb l'exaltació d’un projecte feixista en què "la visió d'un [president] Uribe lligada a la intuïció política de les AUC estan a punt de fer un miracle".


L. M.

[1] El Tiempo, Bogotà, 26 de novembre de 2006.
[2] Defensant la bona fe, el director de l'IHEAL Georges Couffignal ens precisava el 17 d'abril: "No tenim altra cosa que 12 professors investigadors i més de 60 encarregats de curs. Aquests últims són reclutats segons la seva competència –nosaltres no estem equipats per a procedir a una "investigació policial"– per exercir només durant un temps limitat. Mai no se’ls ha manat de fer altra cosa que els cursos. Quan un encarregat de curs utilitza el títol de «professor» es tracta d'un abús, només els professors que han estat reclutats a través de concurs se’l poden atorgar."



Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

La inhumanitat del conflicte colombià
COLÒMBIA
Des de finals de 2006 l'escàndol de la «parapolítica» sacseja Colòmbia: es multipliquen les revelacions sobre les relacions entre membres de la classe política, així com certs sectors econòmics, i els assassins d'extrema dreta de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). L’abril d’enguany podria marcar el començament del «paragate» per a Álvaro Uribe. L'oposició l’acusa de relacions amb els paramilitars.

Per LAURENCE MAZURE
Periodista.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Paramilitars colombians al límit de la impunitat
COLÒMBIA
Per Carlos Gutiérrez M. *

* Director de l'edició colombiana de Món diplomàtic


Recomanacions d'organismes multi laterals, reaccions polítiques, declaracions de partidaris dels drets humans i editorials de diferents Diaris : la " Llei de justícia i pau ", aprovada el 21 de juny a Colòmbia i a la qual el President Alvaro Uribe Vélez pretén " fer la pau " amb els grups paramilitars d'extrema dreta, i desmoralitzar-los, va suscitar moltes reaccions. Titulat " la capitulació de Colòmbia ", l'editorial del New York Times de 4 de juliol precisa que" hauria més aviat d´ anomenar-se" Llei de la impunitat per a assassins de massa, terroristes i grans traficants de cocaïna.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Escalada perillosa
COLÒMBIA
Per Maurice Lemoine

21 persones han mort sota una pluja de morters de 120 mm. llançats per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a les proximitats del palau presidencial en què el Sr. Alvaro Uribe Vélez ha pres el càrrec, a Bogotà, el 7 d’agost de 2002. El 10 de setembre, alguns dies abans del viatge del nou president a Washington, el govern dictava el decret 2002/2002 que constitueix la columna vertebral de la seva política i que notifica (art. 33): “Avui, la violència política i el terrorisme són idèntics”.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 


UN CASAMENT DE CONVENIÈNCIA SANGUINÀRIA
COLÒMBIA
Els paramilitars, al cor del terrorisme d’estat colombià

Amb el suport explícit de Washington, el govern colombià va anunciar, el 27 de novembre de 2002, l’inici de negociacions amb els paramilitars de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC). Un alto al foc va entrar en vigor l’1 de desembre amb aquesta organització lligada al narcotràfic i molt implicada en la violació dels drets humans quan les negociacions amb la oposició armada no avançaven. Però estat i paramilitars sempre ha tingut bones relacions a Colòmbia.

Per Hernando Calvo Ospina *



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir Clicka aquí per sentir la notícia locutada 



EDICIÓ DE


Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 327
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 40 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X