La nit històrica viscuda no s'oblidarà fàcilment. La retransmissió a Cal Bach i, sobretot, la posterior celebració pels carrers de Prats amb eufòria desfermada, amb moltíssima gent voltant, mirant, saltant, cantant, aplaudint. Tothom que hi era, marcava cara de felicitat.
Em quedo amb els grans jugadors que tenim (la força i ràbia d'Eto'o, la valentia de Piqué, l'astúcia de Messi, la força de Puyol, la sabiesa d'Iniesta, la intel·ligència de Xavi...i totes les qualitats de la resta), amb l'entrenador Pep Guardiola (podem desfermar eufòria ja o no??xD), i també, amb el president Laporta, a qui considero el gran culpable del què hem estat vivint.
I ja avui, tot plegat és més senzill. Les victòries treballades, i fent-ho bé, arriben. Així que, felicitats als que ho dónen tots per aconseguir els seus objectius. Ah, i escoltar la cançó, pensar, reflexionar i gaudir del moment! Que n'aprenguin!
* El vídeo és d'una cançó que em sembla molt atractiva. Posa la pell de gallina. I és també fruit d'un treball en equip. I a arxius adjunts, dues fotos del què vem viure a Cal Bach.
Avui fa dos anys de les eleccions municipals del 2007. Les eleccions que al nostre poble van donar uns resultats que retornaven el govern a CiU després d'un parèntesis de quatre anys de govern d'ERC. Les eleccions que van permetre, però, seguir consolidant dues opcions polítiques convivint a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès. I amb una correlació de forces tot i que diferenciada, realment amb no cap abisme.
L'evolució política des de les primeres eleccions democràtiques l'any 1979 té en CiU un clar protagonista, el més gran protagonista. Ha estat el partit polític hegemònic. Des d'aquelles ajustades primeres eleccions, només ERC ha pogut plantar-li cara i fins i tot passar-li al davant (any 2003). L'alternativa va durar poc al capdavant (una legislatura), però amb perspectiva històrica Esquerra és més gran. Amb més experiència. Més preparada. Havent comès més errors. Havent après molt. I amb més gent darrera. Més gent que creu en una manera de fer les coses, en una forma de pensar, de treballar. Persones que ténen i tenim ganes de seguir treballant pel poble i la nostra gent. Tota. Cosa que, tot i haver perdut les eleccions del 2007, no hem renunciat a fer, ans al contari.
Ara, estem a dos anys de les passades eleccions. Ara, estem a dos anys de les properes eleccions. Com que a mi m'agrada mirar endavant, ens quedarem més intensament amb la sentència "a dos anys de les properes eleccions". Seguirem avançant! Visca el poble!
* Per si vols recordar el què escrivia en dos moments relacionats amb aquest post, llegeix aquí la crònica de la jornada electoral de l'any 2007. I aquí, la celebració dels 3 anys de la victòria d'Esquerra.
Aquestes últimes setmanes hem sentit parlar molt de la llei de l'avortament que ha promogut l'Estat i, de refons, m'ha captivat la qüestió que se'n pot desprendre que fa referència a la maduresa als 16 anys.
La Vanguardia publicava ahir una enquesta amb la pregunta: "piensa usted que a los 16 años una persona ha alcanzado la madurez?" Els resultats: un 5% creu que sí i un 94% creu que no (l'1% restant, no ho sap o no contesta).
Al vespre vaig fer jo una 'enquesta' al facebook, i de comentaris en sortien de tot tipus. Mirant la definició de madur/aal diccionari, la cosa es complica. Què entenem per persona madura? (hi ha més...)
Aquesta nit ha engegat la campanya electoral. Anem-nos preparant. Anuncis, càntics, grans eslògans, cartells, pancartes...
Després d'anar treballant dia a dia, ara toca campanya electoral. Sóc dels que penso que no hem d'apretar més perquè sigui campanya, però sí que pel sistema democràtic que tenim (aquest democràtic hi hauria aspectes a discutir) ens toca fer-ho una mica més. El dia a dia, arreu del país, s'ha de veure reflectit a uns resultats electorals.
A l'hora de decidir qui votar doncs, crec que s'hauria de poder fer en consonància del què hagis anat fent durant l'any.
Jo ho tinc clar. Mira web del candidat, espot, etc.. clicant aquí.
Fa uns dies vaig rebre un interessant correu electrònic. Pel títol semblava dels típics que no cal obrir-los, que els pots borrar directament. Però veient de qui venia, vaig optar per obrir-lo. I a dins, hi havia la perla que us poso aquí, amb contingut interessant i amb final prou atractiu i escaient.
Dedica un minut, si et ve de gust, a llegir-lo. És lleuger de fer.
-LA RIQUESA DEL CATALÀ
Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS. (segueix...)
Un dels temes que van sortir ahir a l'Angle Obert (programa-debat d'EL 9 TV, en el que vaig prendre part) va ser la recol·locació del radar de Tagamanent (el coneixeu, oi?) i a partir d'aquí va sortir el tema de les obres a la C-17, la funció dels radars en general, etc.
La foto que encapçala aquest post, que corre i va córrer dies per internet, il·lustra un "radar mòbil". És això afany recaptatori? Els radars són només per fer diners? Serveixen alhora per a la nostra seguretat?
Si són fixes i la gent ja els coneixem, reduïm velocitat i el radar ja no ha de tirar fotos. Això, per a mi, és un èxit. O no?
mmmm quines opinions hi ha respecte a això?
* I d'aquest tema us en parla un que, qui més fotos ha tirat al seu cotxe ha estat precisament els radars.
Durant aquest cap de setmana hi ha hagut diferents iniciatives per commemorar el Dia Internacional dels Museus. Hem
vist diverses propostes i iniciatives que, pel què sembla, han estat
prou exitoses. Crec que en això dels Museus així més en general, hi ha
molt a explorar i, sobretot, a donar a conèixer a la pròpia gent del
territori. Des del propi MNAC o MACBA, a la resta que se'ns pugui
acudir. El Museu de Terrissa dels Països Catalans (a Oristà), és també
un bon exemple.
Prats es va sumar a les celebracions del Dia Internacional que
parlava, amb una projecció sobre la persona que dóna nom al Museu
Municipal: Miquel Soldevila. Aquesta projecció, va anar acompanyada per
uns cants de la Coral Sant Jordi (del club de jubilats/des). De visitants, a banda de la gent que conforma la Coral, érem poquíssims. I si restem els que som regidors i regidores, doncs els podem comptar amb els dits d'una mà. (hi ha més...)
*a la foto, una imatge interior del Museu Municipal Miquel Soldevila, de Prats de Lluçanès.
El número 14 de la Revista Mà, que ha rebut recentment el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació atorgat per la Secretaria d'Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, publica una entrevista al director, editor i redactor d'El Mirador dels immigrants (Javid Mughal), el reportatge està dedicat a l'obertura de l'eix Vic-Olot, i s'hi poden trobar les seccions habituals.
A l'apartat d'opinió, s'hi publica un article escrit per jo mateix. Per llegir-lo, clicant damunt la imatge podreu fer-ho.
Felicitats a la gent que fa possible aquesta revista!
Aquest migdia l'Oriol Junqueras ha protagonitzat una xerrada-col·loqui a la Universitat de Vic organitzada per les JERC. Ha sabut liderar un acte amb molt bona sintonia amb els assistents, fomentant la participació, responent a què li proposàvem, etc.
Des de la circumscripció electoral, a l'independentisme en general, a les ganes de sumar esforços, a les maneres de fer de l'Estat Espanyol, a termes econòmics, a la importància d'Europa i les eleccions... i, també com sempre, amb to lleuger i amè.
No hi ha cap tipus de dubte que és un gran candidat i que aquest home ha fet, fa i farà molta feina.
Avui a les 4 de la tarda hi ha hagut Ple Municipal a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès. Ho heu llegit bé, sí, a les 4 de la tarda. No ho he anunciat abans (com faig habitualment) ni en puc fer la crònica, perquè no hi he pogut assistir (per qüestions laborals).
El posicionament davant d'aquesta convocatòria, l'hem fet públic mitjançant un comunicat. Clica aquí per veure'l.
A mi, em sembla que aquesta no és manera de fer les coses.
Ahir diumenge vem participar a la Trobada Gegantera de Sant Hipòlit de Voltregà (un dels pobles d'Osona que encara no havíem anat).
Una trobada típica. Marxem de l'Orient, arribem, plantem els gegants, esmorzem (bé), ens esperem per començar la cercavila (ahir prenent el sol), participem de la cercavila (pujades i baixades, molt sol!), i finalitza amb l'entrega de records. Ahir el va recollir la Iraida (acompanyada del tiet Pep).
Doncs això, una bona trobada! I dissabte vinent, tornem als Hostalets de Balenyà!
Aquests dies s'ha repartit a les cases del poble el butlletí d'informació del Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, al qual un servidor forma part.
Penso que, a banda de fer la tasca que ens pertoca, la gent ha de saber que l'estem fent. Així, el CERCAVILA es converteix en una línia de comunicació directa i important per transmetre al conjunt de veïns això, la nostra feina, els nostres posicionaments i les nostres aportacions, que encara que estiguem a l'oposició no tot són crítiques negatives ni dinamitacions de l'equip de govern.
Escric emocionat. En calent. El partit s'ha acabat ja fa estona. Hem pitat pels carrers de Prats. Hem saltat als quatre cantons entonant càntics eufòrics. Hem viscut tensos un partit de desenllaç increïble. Ja era hora que ens toqués a nosaltres viure quelcom semblant. El país ha viscut un terratrèmol fantàstic quan la pilota ha entrat a la porteria del porter del casc negre. Just abans, no ens podíem imaginar què viuríem després. Cares llargues a l'afició que hi havia al camp i els que ens ho miravem als bars. Ho vèiem lluny. Una defensa de circumstàncies, ni un xut a porteria, un Messi-Eto'o que gairebé no es vèien. Una expulsió més que dubtosa. Juguem amb deu. Unes mans de Piqué que certament ho eren.
Ara, el facebook es colapsa d'actualitzacions emocionades referents al Barça. A TV3 un programa especial recorda què era Guardiola fa un any (jugant un partit al camp del Manlleu) i on és ara (apunt de disputar la final de la Copa del Rei, apunt de guanyar la Lliga i apunt de jugar la final de la Copa d'Europa). Es diu ràpid. Es digereix a poc a poc.
Com possiblement sabreu, l'edició d'EL 9 NOU dels dilluns és dedicada a una secció que sota el títol "Sóc així..." s'entrevista a una persona amb unes preguntes ja de sempre establertes.
En aquesta ocasió (la publicació d'ahir), l'entrevista és a mi mateix.
La pots llegir -si no ho has fet- comprant el diari, o clicant damunt el SÓC AIXÍ, d'aquí una mica més avall (fent un parell de zooms a la imatge crec que s'ha de llegir bé).
Aquest format d'entrevista no és que sigui molt informativa, però és la que sempre és lleugera de llegir, amena i curiosa. A més, també m'ho vaig passar bé responent-la, i molt! El més curiós del cas per a mi ha estat que, un cop publicada, cada lector destaca la resposta que més li ha sorprès, impactat, agradat... I cadascú me'n diu de diferents! No n'hi ha una que diguis: aquesta s'emporta la majoria! Que si l'àvia, que si les dents, el llibre, l'esport, el riure, el barça, el llibre, el plat preferit, quan em llevo, el gas!, el casament, l'idioma... divertit! ;)
Les parades, la llana, la transhumància i el concert d'ovelles no eren l'únic atractiu de la Fira de Santa Creu d'ahir; també hi havia els GEGANTS DE PRATS amb els GRALLERS DE SANT BARTOMEU. (segueix a dins, amb comentaris, fotos i vídeos)
* en el vídeo que encapçala aquest post, la demostració que va ser un dia animat, i amb uns grallers impressionants. La geganta la duia el Roger Vall, i el gegant jo mateix.
Avui fa dos anys de les eleccions municipals del 2007. Les eleccions que al nostre poble van donar uns resultats que retornaven el govern a CiU després d'un parèntesis de quatre anys de govern d'ERC. Les eleccions que van permetre, però, seguir consolidant dues opcions polítiques convivint a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès. I amb una correlació de forces tot i que diferenciada, realment amb no cap abisme.
Aquestes últimes setmanes hem sentit parlar molt de la llei de l'avortament que ha promogut l'Estat i, de refons, m'ha captivat la qüestió que se'n pot desprendre que fa referència a la maduresa als 16 anys. 
Aquesta nit ha engegat la campanya electoral. Anem-nos preparant. Anuncis, càntics, grans eslògans, cartells, pancartes...
Un dels temes que van sortir ahir a l'
Aquest migdia l'
Avui a les 4 de la tarda hi ha hagut Ple Municipal a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès. Ho heu llegit bé, sí, a les 4 de la tarda. No ho he anunciat abans (com faig habitualment) ni en puc fer la crònica, perquè no hi he pogut assistir (per qüestions laborals). 
Ahir diumenge vem participar a la Trobada Gegantera de Sant Hipòlit de Voltregà (un dels pobles d'Osona que encara no havíem anat).
Aquests dies s'ha repartit a les cases del poble el butlletí d'informació del Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, al qual un servidor forma part.
Escric emocionat. En calent. El partit s'ha acabat ja fa estona. Hem pitat pels carrers de Prats. Hem saltat als quatre cantons entonant càntics eufòrics. Hem viscut tensos un partit de desenllaç increïble. Ja era hora que ens toqués a nosaltres viure quelcom semblant. El país ha viscut un terratrèmol fantàstic quan la pilota ha entrat a la porteria del porter del casc negre. Just abans, no ens podíem imaginar què viuríem després. Cares llargues a l'afició que hi havia al camp i els que ens ho miravem als bars. Ho vèiem lluny. Una defensa de circumstàncies, ni un xut a porteria, un Messi-Eto'o que gairebé no es vèien. Una expulsió més que dubtosa. Juguem amb deu. Unes mans de Piqué que certament ho eren. 
