L’Aureli, fent gala d’un cinisme subtil, proposa a la Drusil·la que rebin l’herència del Vespasià, tal com els pertocaria. Per això, hi ha una manera molt senzilla: l’Aureli proposa casar-se amb la viuda Màrcia. La idea encén la Drusil·la, que no vol admetre davant de ningú la raó oculta de la seva reticència i menyspreu cap a l’Aureli. Per a desesperació seva, tothom veu bé la solució matrimonial de l’Aureli amb la Màrcia, sobretot ella, per venjar-se del Marc i la seva passió per la meuca Lídia Lapodaka. El Marc vol i dol, tant s’estima la Màrcia com es deixa arrossegar pel seus instints en direcció a casa de la Lídia. Però descobreix desolat que la Lídia s’ha casat amb el comerciant Agripa. Ni la Lídia ni la Màrcia no seran seves.
         El cèsar s’assabenta d’una conxorxa de senadors per destronar-lo i tornar a proclamar la república. Però no acaba de saber l’abast del complot. Farà vigilar els senadors mitjançant espies i sobretot el senador Aureli.
         Comencen a prepar el casament, però una declaració insòlita de l’Aureli fa canviar el rumb dels esdeveniments: La Drusil·la és la dona de la seva vida, tots aquests anys no se l’ha pogut treure del cap. És sincer o és només una peça en l’engranatge de la conxorxa contra el cèsar?
         La Júlia creu que l’Aaró, el preceptor jueu, és el messies que l’Antic Testament anuncia al poble d’Israel. Un seguit de ‘miracles’ casuals així ho indiquen. Quan l’Aaró coneix la intuïció de la Júlia, reacciona horroritzat. Però unes paraules seves, molt enigmàtiques, deixen entreveure que potser és cert.
         Per la seva banda, la Drusil·la, irritada, decideix vendre la Numància, per així aplanar el camí a l’acte entre la Clàudia i el Mandoni perquè es quedi embarassada.
         La nit del foc, que se celebra el solstici d’estiu, una llegenda romana assenyala que cadascú trobarà l’amor que el destí ha marcat en la seva vida. Així és com el Pompeu i la Numància viuran una nit apassionada, així com la Numància amb el Mandoni. És aquesta la nit dels amors creuats.

Però en la fugida, els soldats aconsegueixen detenir-los i dur-los davant la presència del Vespasià, que els acusa de traïció al cèsar i els condemna a mort. En l’últim moment, un atac per sorpresa dels àsturs impedeix l’execució i l’Antoni i el Marc lluiten contra el Vespasià.
    Mitjançant les enigmàtiques visions de la petita Júlia, els Escipions, des de Tàrraco, segueixen els perills i peripècies de l’Antoni i el Marc. La Júlia anuncia el desig del Vespasià de matar el Marc i la Màrcia s’ensorra en la desolació. La distància ha fet augmentar l’amor pel seu cosí Marc –un amor tortuós, capritxós i dominant, com és ella- i ara pateix per la seva vida i pel retorn, victoriós, del Vespasià, el marit que detesta.
    Passen els mesos i la Clàudia no s’ha quedat embarassada del Pompeu. Pràctica i viva com una guineu, la Drusil·la suggereix a la Clàudia que l’home que la podria embarassar és l’esclau Mandoni, el pare de l’Arinsal. La Clàudia rebutja decidida la proposta, però amb el pas dels dies s’acaba convencent que potser la seva mare no deixa de tenir raó. No sense neguit, la Clàudia es deixa conduir en braços del Mandoni. Però la trobada no serà un èxit,  a causa de la poca predisposició de la Clàudia, pel seu caràcter dur i espinós.
    El cèsar no entén com els diners de l’Imperi cada dia són més minsos i ho acusa a una més que probable corrupció dels seus generals i els seus arquitectes. Per això decideix comprovar ell mateix, d’incògnit, les obres de la Via Augusta, un camí que ha d’unir Roma amb Gades, l’actual Cadis. Fent-se passar per un captaire, un veterà cec de la guerra de les Gàl·lies, inspecciona el tram de la Via Augusta proper a Tàrraco.  No només s’adona que els seus temors són reals, sinó que és del tot conscient que és la riota de l’Imperi. En aquells temps, com ara, el poble ja es divertia fent befa dels seus governants. Res no canvia.
    Finalment, el cèsar es mostra magnànim amb l’Antoni i el Marc, pel seu afany de passar a la història com un emperador equànime i benèvol.

El pobre Marc, una vegada més, es troba entre l’espasa i la paret.
    A les llunyanes terres dels àsturs, el Marc descobreix, escruixit, que el Vespasià i l’Antoni, el seu pare, roben l’or del cèsar i l’hi comunica amb una carta enviada per colom missatger. Però el Vespasià intercepta el missatge i decideix que s’han de desempallegar del Marc. És per això que l’envia a una mort segura, una expedició romana a un congost infestat de terribles àsturs. L’Antoni es desespera: és la seva vida contra la del seu fill.
    A Tàrraco, hi ha una gran sequera i els intents per trobar aigua són del tot infructuosos. Per això, el Pompeu contracta un saurí jueu, Aaró, que revoluciona la casa amb els seus costums judaics.
    Els nens dels Escipions pugen sense l’educació adequada i la Drusil·la els busca un preceptor particular. Però cap preceptor no és adequat davant d’uns nens tan indomables com són l’Adrià, la Júlia i l’Arinsal. Sorprenentment, l’Aaró es revela com un preceptor òptim i el contracten, no sense algunes reticències inicials. La seva pedagogia és tota una novetat, perquè consisteix en una mena de pedagogia activa avant la lettre. Els nens acullen l’Aaró amb gran acceptació i alegria, sobretot la Júlia, que el considera un enviat dels déus.
    Els déus ho poden fer tot, fins i tot fer ploure damunt de Tàrraco. Però, aconseguiran salvar el Marc d’una mort segura?

L’Adrià llavors trama que la Numància i l’Arinsal s’escapin, per així poder abatre’ls en la fugida i matar l’Arinsal. La Drusil·la, la seva àvia, ho troba un pla excel·lent, digne d’ella mateixa. Així és com planegen acuradament la fuga de l’esclava i el seu fill. Però en l’últim moment, el pla es torça i la Numància i l’Arinsal aconsegueixen salvar la vida. 
        
En el sumptuós banquet del mestre de gladiadors, l’Agripa, el Pompeu descobreix que els comensals mengen un aliment més que sospitós: els diuen que és carn de cavall, per enfortir els gladiadors, però tot indica que és una carn menys confessable. El Pompeu, indignat, s’encararà a l’Agripa i aconseguirà desemmascarar l’aberració de l’Agripa als ulls del cèsar. Així és com es descobreix que la carn servida per l’Agripa és indigna d’un romà i molt més pròpia dels salvatges de terres remotes. Roma no pot acceptar els costums bàrbars, que només envileixen els seus ciutadans.

Per la seva banda, el Vespasià ordeix un pla secret per evitar quedar en ridícul la nit de noces: el jove Marc el substituirà en la nit fatídica. La Màrcia, assabentada, s’hi avé de gust. És un engany a tres, en què tothom enganya tothom i se’n senten satisfets, menys el pobre Marc, que pateix, esporuguit, davant d’un pla massa complex per al seu pobre intel·lecte. Però un soldat romà ha de demostrar la seva valentia tant en la guerra com en l’amor.

L’afillament de l’Arinsal tampoc no agrada gens al Mandoni, que tem que el seu fill Arinsal es converteixi en un romà. L’única que ho veu bé és la Numància, la mare de l’Arinsal, perquè vol el millor per al seu fill.

L’Arinsal ha de conviure amb els amos i no es troba gens a gust entre els costums romans. Ell s’estimaria més continuar vivint amb els esclaus, que són els seus, i no haver d’aguantar els recels i els desdenys dels Escipions.

La Clàudia i el Pompeu recuperen el temps perdut i es converteixen, una altra vegada, en marit i muller. Viuen una segona lluna de mel, però els intents de la Clàudia de quedar-se embarassada no donen fruit. Però la Clàudia s’adona que no pot estimar cap altre home que el seu marit, Pompeu. És per això que un fill mascle és tan important per a ella.

Per la seva banda, el cèsar, tip dels rumors sobre el caràcter diabòlic i terrible dels ibers, que tothom tem, decideix obrir un iber en canal davant del poble de Tàrraco per demostrar a tothom que són homes com els altres. Per això mana que portin un iber davant seu, per sacrificar-lo. L’agraciat és el Caro, un esclau iber dels Escipions. Però el cèsar no ho tindrà gens senzill, perquè la intervenció de l’Arinsal en l’últim moment aconseguirà salvar el seu amic Caro.

El Vespasià es recupera a poc a poc i arriba el dia de consumar el matrimoni amb la jove esposa Màrcia. Però tant Màrcia com ell mateix no ho tenen gens clar: la Màrcia el considera massa gran per ella i el Vespasià té por de no estar a l’alçada, mai més ben dit.

i el Pompeu, extreuen la pedra del ronyó al Vespasià en una operació quirúrgica a vida o mort.

La Drusil·la decideix que el casament no pot esperar més i se celebra amb el nuvi, el Vespasià, prostrat al llit, després de l’operació, a les portes de la mort. La Màrcia accedeix a casar-se perquè està convençuda que el Vespasià es morirà l’endemà mateix i serà la viuda més rica de Tàrraco. Però el Vespasia, contra tots els pronòstics, no mor.

Durant l’operació, el Pompeu descobreix les aptituds com a futur metge del petit esclau Arinsal i sent el desig d’afillar-se’l per ensenyar-li els secrets de la ciència d’Hipòcrates. Però la proposta desagrada a la Clàudia, la seva dona, perquè considera l’afillament de l’Arinsal com un lligam més estret entre el Pompeu i la Numància. La Clàudia s’adona que només tenint un fill mascle amb el Pompeu aconseguirà retenir-lo al seu costat.

A canvi, l'esclava promet que s’entregarà a Pompeu de bon grat, sense haver de forçar-la. Pompeu s'hi avé, perquè el seu desig cap a l'esclava creix dia a dia.

Mentrestant, Arinsal, el fill de Mandoni i Numància, ordeix un pla secret: deixar anar una serp verinosa a la cambra de Vespasià. Però Vespasià sorprèn tothom amb una proposta: si Mandoni vol salvar la vida i evitar anar a galeres, haurà de lluitar contra el més temible dels gladiadors, Ursus d'Ilerda. Serà un combat a vida o mort. Quan el dia del combat s'acosta, les apostes es multipliquen, la majoria a favor d'Ursus.

Antoni i Calpúrnia descobreixen que el seu fill Marc és verge i decideixen posar-hi remei. Per això el condueixen a un bordell de Tàrraco, la casa de Lídia Lapodaka, una bellíssima prostituta grega. L'experiència trastorna el pobre Marc, que perd el nord per Lídia, cosa que provoca la gelosia de Màrcia, perquè se sent desplaçada.

El dia del combat, Mandoni i Ursus es coneixen i saben que tots dos són ibers, del mateix poblat, amics i germans de sang. L'un haurà de matar l'altre, sense que cap dels dos ho vulgui.

Però no tenen escapatòria.

A partir d'aquest moment, Màrcia decideix que ha d'impedir que es casin i l'única manera que se li acudeix és perdre la virginitat amb Marc, el seu cosí. Però Marc, que també és verge, no ho veu gens clar.
Un eclipsi anuncia grans desgràcies i Júlia, la vident de la família Escipió, anuncia que algú morirà durant el banquet. L'esclau Mandoni reconeix Vespasià com l'home que va matar el seu pare, el cabdill iber Arioske, i decideix venjar-lo: planeja matar Vespasià durant el banquet.
Per la seva banda, Vespasià amaga un secret que només coneix Pompeu, i és que té una pedra al ronyó que no el deixa viure. L'arribada del cèsar al banquet encara ho complicarà tot més.