|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Darrer capítol del programa, amb un resum que conté les millors imatges de la sèrie sobre el riu Ebre.
Afegeix als teus vídeos preferits
Després de més de 900 km de recorregut, l'Ebre acaba abocant les seves aigües dolces a les salades del Mediterrani. El resultat és la formació d'un gran delta que s'endinsa en el mar. La riquesa ecològica fa d'aquest espai un dels paratges naturals i paisatgístics més impressionants del sud d'Europa.
Des de Casp fins a Tortosa l'Ebre se'ns presenta estancat i molt humanitzat. Aquí renova les forces amb les aigües dels grans afluents pirinencs i les seves riberes s'omplen d'històries de totes les civilitzacions que han intentat conquerir-lo. Aigües avall de la presa de Mequinensa, l'Ebre rep el conjunt fluvial format pels rius Cinca i Segre.
Veiem com l'Ebre recorre les àrides terres aragoneses recollint l'aigua dels seus nombrosos afluents del sud i del pirinenc Gállego. L'Ebre banya la ciutat de Saragossa, dins la qual rep les tèrboles aigües de l'Huerva. A partir d'aquest punt les terres de l'Ebre es van fent més àrides; en dóna testimoni el desert dels Monegres, al marge esquerre, i el de Calanda, al dret. A partir de Velilla, el riu comença a formar uns espectaculars meandres.
En terres de Navarra l'Ebre es va obrint en planures cada vegada més àmplies fins arribar a Aragó. Ja ho diu la dita: "Ega, Arga y Aragón hacen al Ebro varón". A partir de Tudela, a Navarra, el riu discorre per una àmplia planura al·luvial regada pel canal Imperial d'Aragó i el canal de Tauste.
Ens centrem en el recorregut de l'Ebre per terres de la Rioja amb una espectacular escapada seguint el riu Zadorra, el gran afluent que discorre per territori alabès. Com a cruïlla de camins d'aigua, el passat de la Rioja està construït de retalls d'art i cultures diferents.
Sèrie de caràcter divulgatiu on es dóna a conèixer què és i com és l'Ebre des d'una perspectiva, l'aèria, que el públic no acostuma a veure mai. El primer capítol se centra en el recorregut del riu per Cantàbria i Castella i Lleó.
Com cada divendres, acompanyem el nostre naturalista, Martí Boada, per conèixer una mica més la realitat que ens envolta. Avui arribem fins a la frontera amb França, on hem trobat uns faigs força curiosos. A més, Tomàs Molina ens explica amb quins aparells es pot mesurar la força del vent i com els utilitzen els meteoròlegs.
Al setembre del 2010 està previst que es pugui obrir al culte el Temple Expiatori de la Sagrada Família. "Signes dels temps" entrevista Jordi Bonet, que des de fa 25 anys és l'arquitecte en cap de la Sagrada Família de Barcelona.
Expliquen la seva història personal a estudiants d'ESO i Batxillerat. Ho fan a través del taller d'"Històries de vida" que organitza la fundació Ibn Batuta i que coordina Gal·la Ripoll. Dos dels testimonis que participen en el taller són Fadoua el-Sarah i Malick Fall.
Fa uns anys, Tarifa era una terra salvatge, ignorada pel turisme. Però el fort vent que regna en aquest indret va cridar l'atenció de windsurfistes de tot el món, que s'hi van traslladar per practicar aquest esport durant tot l'any.
Un dels enginyers d'explosius més respectats de l'Amèrica del Nord, Steve Pettigrew, intenta aconseguir una de les explosions més grans del planeta aquest any: el Charlotte Convention Centre de Charlotte, a Carolina del Nord, un edifici ingent de quatre plantes que ocupa tota una illa de cases.
Aquest divendres s'emeten els reportatges "Vegetarians per un dia", "Passió per les abelles" i "Un riu mort a Bangla Desh". I també parlem del llibre "El Francolí".
Eloi Cordomí ens explica que l'alegria dels seguidors del Barça durant el partit de la final de la Champions va fer vibrar el sòl en marcar-se els gols d'Eto'o i Messi, fins el punt que ho van recollir els sismògrafs...
© CCRTV Interactiva, S.A. | Televisió de Catalunya, S.A.
|
|
Més vídeos
RSS
Envia