Una de les coses bones que té això de les campanyes electorals és que coneixes gent ben interessant. Per exemple, una de les persones que m'ha permès conèixer el fet de ser candidat és en Sebastià Alzamora, de qui coneixia la signatura, però no la persona. En Sebastià ha fet una sèrie d'entrevistes als diferents candidats i ens va demanar trobar-nos una nit per 'fer una copa'. El vaig dur al Harlem Jazz club, i vàrem passar una bona estona xerrant de tot en general i de res en particular. Va ser una agradable descoberta, de qui vaig trobar notables afinitats, segurament resultat de la coincidiència generacional. Així mateix, el reportatge que ens va fer l'Anna Figuera i l'Ernest, per a TV3, en el seu especial 'un dia amb els candidats', i que va comportar anar tot un dia amb un micro a sobre i una càmera darrera, em va permetre viure una experiència ben curiosa. Em vaig sentir una mica com es deuen sentir els 'ratolins' de Gran Hermano, tot i que reconec que al cap i a la fi va ser menys 'traumàtic' del què em temia d'antuvi. En cap cas em vaig sentir incòmode i confesso que no vaig deixar de dir ni de fer res que no hagués fet si no hi haguessin estat ells. En fi, coses de les campanyes.
Per altra banda, ahir vaig començar el dia visitant la gent d'Alstom, a Santa Perpètua de la Mogoda, i vàrem seguir fent actes i visites a Cerdanyola i, finalment, Míting a Terrassa. Avui, Dia E - 5.
El dia d'ahir va començar ben d'hora, a Ràdio 4, entrevista amb en Toni Marin, seguidament a Catalunya Ràdio, amb na Neus Bonet, i després marxàvem a continuació cap els estudis de TV3, per tal que na Montse Jené ,'entrevistés pel 3/24. En sortir dels estudis de TV3, ruta cap al Vallès Oriental, a l'empresa Sinor Kao. Reunió amb la gerència i el Comitè d'empresa, i missatge sobre el salari mínim interprofessional europeu (així com sobre les limitacions del salari màxim dels executius). Després entrevista amb Enric Company, d'El País, i de nou en ruta, cap a Igualada (Anoia) per trobar-me amb un grup de dones que tenien interès a parlar sobre els drets de les dones a escala europea, i amb alguns mitjans comarcals. Finalment, clausura del dia a Manresa, per un míting en què vaig apel.lar a que el veritable vot útil d'aquestes eleccions és votar per ICV-EUiA. L'anècdota: era el mateix teatre on estava actuant en Joan Pera, a qui vaig tenir el plaer de saludar entre la seva actuació i la 'meva'.
Dos missatges claus, els d'ahir. Pel matí, des de Vilafranca, vàrem parlar de l'Europa laica que volem. És precisament garantint la separació de poders i la no presència de cap fe ni religió en l'esfera pública com garantirem que en l'esfera privada tothom pugui gaudir de la llibertat religiosa que vulgui. Per la tarda, de nou tocava parlar de l'Europa sense nuclears. Aquest cop des de Vandellós, i al costat de Joan Herrera i de la gent de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Un cop més, vàrem haver de recordar que l'Europa energètica del futur no passa, de cap manera, per la promoció de les nuclears, ans al contrari.
Avui, dia ben farcit: entrevistes a Ràdio 4, Catalunya Ràdio i canal 3/24, actes sobre Salari Mínim europeu, i visites a l'Anoia i el Bages. Això, la campanya, s'acosta al final, però encara queden moltes coses per explicar del nostre programa.
Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d'Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d'Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m'ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d'articles Armes i desarmament, on tinc ordenats tots els apunts que he fet al respecte. Vaig poder explicar també com en el marc de la defensa europea, no té cap sentit una Europa amb 27 exèrcits, sinó que allò que toca fer és eliminar els exèrcits estatals per dotar-ne un d'europeu amb capacitat de poder participar en Operacions de Manteniment de la Pau, reduir recursos i transferir personal cap a d'altres funcions. El món ha canviat molt, i les necessitats militars també.
Per la tarda vaig poder ser amb els i les Joves d'Esquerra Verda i de Joves d'Esquerra Unida. Vaig recordar com els anys 94 i 99 vaig ser jo el candidat jove a les llistes del traspassat Antoni Gutiérrez Díaz, i per això tenia especial ganes de fer aquest acte. Vaig aprofitar per fer un petit homenatge a una persona que ha estat, i que segueix essent, clau per a tot la nostra activitat a Europa: en Marc Giménez. Moltes gràcies Marc, per tota la teva entrega i dedicació.
Els dies passen i arribem avui al darrer diumenge abans del Dia E. És a dir, som al dia E-7.
Ahir va tenir lloc el ja tradicional debat a TV3 amb els candidats i candidata a les eleccions europees del proper 7J. Ens vàrem trobar als estudis de Sant Joan Despí en Vidal Quadras, na Badia, en Tremosa, en Junqueras i un servidor, moderats per en Cuní (veure crònica del 3cat24). A aquestes alçades de la campanya, poques sorpreses en quant a arguments i parts centrals del programa de cadascú. El debat va servir, sobretot, per posar de manifest les diferents propostes que tocarà votar el 7J, i sobretot el risc que s'imposi la bipolarització. No hi ha res més trist, i més desencoratjador, que un sistema polític amb dues grans forces polítiques. Acabes votant no per un, sinó contra l'altre. Segueixo pensant que per a la democràcia allò que més convé és la pluralitat de projectes la qual cosa comporta la necessitat de negociar, pactar, trobar acords puntuals que ens permetin tirar el país endavant. Confio que el debat serví, també, per posar de manifest que el 7J ens hi juguem molt, com a ciutadans i ciutadanes, i com a poble. Abans de votar, però, ens queden encara 9 dies de feina. Avui, per exemple, toca parlar de la necessitat de regular més i millor el comerç d'armes, i de com promoure els drets dels joves.
Ahir vàrem ser a El Prat visitant la Dessaladora que ha d'entrar en funcionament ben aviat i que permetrà avançar cap a un nou model de gestió de l'aigua, clarament contraposat al que proposen PP i CiU, preocupantment obsessionats amb els transvassaments i les grans urbanitzacions. Al vespre acte central. Les expectatives es van desbordar i molta gent es va quedar fora, sense poder entrar al recinte. Des d'aquí demano disculpes a tota aquesta gent, i els agraeixo que, malgrat les errades de previsió, haguessin volgut ser amb nosaltres en aquest acte. Sigui com sigui, vàrem voler posar de manifest la nostra voluntat de ser a Europa per dur-hi les veus dels treballadors i treballadores.
Avui ens acostem a l'Equador de la campanya amb un dels moments culminants: el Debat de TV3. Abans, però, hem visitat Molins i hem explicat el programa en quant a les propostes en favor del ferrocarril.
Entrevista a Raül
Romeva, eurodiputat i candidat d'Iniciativa a les eleccions europees
'Aquestes eleccions són les més importants que
s'han fet mai'
Raül Romeva (Madrid, 1971) va treballar, abans de
ser elegit eurodiputat per ICV el 2004, com analista sobre conflictes armats i
reabilitació postbèl·lica a Intermón Oxfam i al Centre UNESCO de Catalunya. Al
Parlament Europeu ha estat reconegut com el segon diputat més actiu de l'última
legislatura. En aquesta entrevista amb CRÒNICA explica la importància dels
comicis europeus actuals
25.05.2009
Vostè
ha estat reconegut com un dels eurodiputats més actius de la cambra. Això es
deu només a que el seu grup és molt reduït?
No
necessàriament. És evident que quan ets l'únic diputat del teu grup has d'estar
a molts fronts, però hi ha tota una sèrie d'activitats que són individuals i no
tenen res a veure amb el nombre de gent que tingui el grup. Ser el segon, el
cinquè o el setè no és massa rellevant, perquè la diferència és de poques
intervencions, el que sí que és rellevant és ser a la franja alta o a la franja
baixa. Però haig de dir que hi ha molta gent, de tots els partits, que es pren
la seva feina seriosament i participa activament, encara que també n'hi ha
algun que respon al prototip d'anar a Brussel·les a retirar-se. Jo sóc dels que
penso que el Parlament Europeu és cada cop més important i responc en
conseqüència. (segueix...)
Adjunto una nova entrevista que em van fer fa uns dies en el marc de la campanya electoral per a les eleccions europees del 7J. Aquest cop per a Directe.cat.
Raül Romeva
candidat d'ICV-EUiA a les eleccions europees
Nascut el 1971, és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències
Econòmiques per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat
europarlamentari per Iniciativa per Catalunya Verds durant la legislatura
2004-2009, durant la qual ha estat el segon més actiu dels 920 que han passat
per l'Eurocambra durant aquests cinc anys. El 7 de juny optar a revalidar
l'acta, ocupant el número dos de la coalició IU-ICV La Izquierda. Denuncia que populars i
socialistes voten conjuntament el 80% de les matèries, critica la traducció al
dialecte valencià de l'anunci oficial per incentivar el vot fet pel Parlament
Europeu i defuig d'assegurar que continuarà formant part de l'eurogrup dels
Verds o si s'integrarà al de l'Esquerra Unitària Europea, com s'ha reclamat des
d'IU.
El titular del 8 de juny ja és
reservat a la baixa participació?
Crec que és un error. El 8 de juny, parlarem de què ha passat, però fer
apriorismes és una equivocació. Hem de ser molt conscients que ens trobem
davant de les eleccions més importants dels últims anys. El gran problema que
tenim ara és la crisi i les solucions només es poden trobar a escala europea.
No ens en podem desentendre, perquè determinaran la correlació de forces que
ens hauran d'ajudar a sortir, o no, de la crisi. (segueix...)
La defensa de l'Europa Social, el matí, a Mataró, al costat del Diputat Salvador Milà, i de l'Europa de la no discriminació salarial i en contra de reformes laborals que retallen drets, per la tarda, davant de Foment, es va veure culminada al vespre amb una magnífica demostració de coratge i valor. No va ser el Barça brillant de la temporada, però sí va ser l'efectiu. Yes, WE PEP.
Avui m'espera un dia complicat. Dues entrevistes matineres (per a El Público -Ferran Casas- i La Vanguardia -Iñaki Ellacuria-), visita a la Dessalinitazdora del Prat, per explicar la nostra aposta per una Nova Cultura de l'Aigua, dinar/trobada amb regidors del Garraf, Debat amb els altres candidats sobre la Crisi Alimentària, ACTE CENTRAL, al vespre, a l'Auditori, i finalment entrevista/copa amb Sebastià Alzamora, de l'AVUI, al Harlem.
Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d'un llarg dia. Eren la una quan em retirava. Al matí havíem estat ben d'hora al carrer Ciutat per preparar la jornada, i de seguida agafàvem el cotxe cap a Vic, on em vaig reunir amb militants d'ICV-EUiA-EPM al Casino, per seguidament fer una volta pel Mercat. Vàrem tenir ocasió de saludar diverses parades, entre les quals algunes de productes ecològics. En acabar la volta roda de premsa per explicar els eixos nacionals del nostre programa i una idea clau: el projecte nacional que volem construir passa per, primer, que Catalunya tingui veu pròpia a Europa, i segon, que sigui un projecte inclusiu que tingui en compte, també les persones que han arribat fa poc i que continuen arribant, és a dir, les noves ciutadanies. Per cert que durant tot el dia he anat acompanyat per un equip de TV3 (l'Anna i l'Ernest) que filmaven 'el dia a dia del candidat' (d'aquí el micro de corbata que he dut gairebé tot el dia). Ara sé com se senten els ratolins de Gran Hermano. Confesso però que no ha estat tan dur com pensava, i fins i tot ha estat divertit. Avui, de fet repeteixo experiència, aquest cop amb ACN.
Després de dinar amb els periodistes, de nou en ruta cap a Vilaanna, Girona, per valorar les propostes energèrgètiques del programa, veure les obres de la malaurada MAT, i per explicar com volem crear 5 milions de llocs de treball a tota la UE invertint en economia verda. Tot plegat al costat de la també candidata Gironina, Montse Escutia. Per cert, el tema del dia, les subvencions als cotxes ha comportat que haguessim d'explicar un i altre cop que estem a favor de subvencionar, temporalment, el canvi de vehicle, però no aquells que són per a rics i que contaminen més. Ho explica molt bé en Joan Herrera en aquesta nota.
Finalment sopar amb militants a Figueres, amb militants, amics i amigues o simplement simpatitzants, d'ICV-EUiA.
Avui, dia E-11, el tema és la Champions, com no. Per cert, la meva porra: 2-1, amb gols de Messi i Henry. Però abans haurem de passar per Mataró, i de preparar el debat de divendres a TV3.
Nova jornada moguda, la d'ahir. Començava el matí a TV3, amb en Cuní, i seguidament a BTV amb en Muixí. Abans de dinar davant la Borsa, per denunciar l'Europa dels gàngsters, i seguidament a l'Hospitalet, per defensar i reivindicar l'Europa de les Persones, també de les immigrades. Entremig, dues entrevistes més, per a Catalunya Ràdio, amb en Martí Farrero, i per Ràdio Caldes de Montbui.
Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d'ahir, Dia E-14. Dues activitats, paella popular al Baix Llobregat, al Prat, amb més de 400 persones, i per la tarda trobada amb les entitats LGBT, per presentar la feina feta, i tota la que queda per fer, en l'àmbit dels drets i les llibertats de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals i transgènere.
Avui: Entrevistes a TV3 (Cuní) i BTV. Missatge sobre la Globalització. Entrevistes per a Ràdio Caldes de Montbui i Catalunya Ràdio (Martí Farrero). I al vespre visita a l'Hospitalet i acte sobre immigració.
Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l'aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d'una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l'hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on vaig denunciar des de la Platja Llarga, i al costat d'Arga Sentís (candidata) i Lola (de la Plataforma Salvem Platja Llarga) l'urbanisme salvatge que ha caracteritzat els darrers anys d'accions urbanístiques al litoral espanyol, amb les conseqüents sancions europees (tal i com reclamàvem a través de l'Informe Auken del Parlament Europeu, al qual, per cert, van votar en contra el PP espanyol i PSOE). Seguidament vaig anar a local del Diari de Tarragona per tal que em fessin una entrevista, i a Torredembarra, on em vaig trobar amb la gent de les Enteses (Lluís Sunyer, Francesc Mercader, etc...). De tornada a les comarques Barcelonines, però, encara vaig tenir temps de visitar als amics i amigues Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals al Festival Liberty, a l'anex del Palau Sant Jordi, gràcies a la inestimable tasca de l'Aleix.
Avui em quedo pel Baix (Paellada al Prat de Llobregat) i a la tarda encontre amb els col.lectius i entitats LGBT, a Barcelona.
Després de l'inici de campanya, ahir per la matinada, a Sant Feliu de Llobregat, comença la voràgine. Ahir primer dia de campanya (Dia E-16). Al matí a Granollers, per promoure la creació de 5 milions de llocs de treball de 'coll verd' a la UE invertint-hi el 0'75% del PIB europeu. A la tarda reunió amb la Comunitat Palestina Catalunya per recordar, un cop més, el drama palestí i per denunciar l'incomprensible acord PSOE-PP per limitar el principi de Justícia Universal obrint així la porta a la impunitat de nombrosos dictadors i vulneradors de drets fonamentals. I finalment, al vespre, sopar amb 120 dones (i alguns homes), per parlar dels drets de les dones i la igualtat d'oportunitats, al llarg del qual m'he compromès a repetir com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats del PE (FEMM) en cas de resultar novament elegit el 7J.
Avui, dia E-15, de gira per Lleida (Aplec del Cargol), Tarragona (Platja Llarga) i annex del Sant Jordi (Festibal Libery).
Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d'acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d'altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n'Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat.
Per altra banda, l'aposta de CiU per les infraestructures basades en el transport rodat o en la política de transvassaments, i per un model energètic fonamentat en la generació nuclear, així com l'oposició a ni tan sols permetre el debat al Parlament de Catalunya en relació als productes genèticament modificats aspectes molts d'ells en què es troben coincidint també amb el PP i el PSC), fan que, ara com ara, sigui molt difícil plantejar una aliança, i menys en l'àmbit europeu, el més important on es decideixen, i es decidiran encara més, les maneres d'afrontar els debats esmentats.
A banda d'això, però, cal esmentar també les grans diferències en relació a qüestions com l'educació (la nostra aposta per la pública topa frontalment per la defensa que CiU fa de la concertada i la privada, i per la segregació), i en com gestionar les migracions i l'arribada de noves i nous ciutadans (mentre nosaltres reclamem exigir els mateixos deures i obligacions, també en l'àmbit lingüístic, però al mateix temps concedir els mateixos drets, CiU s'obstina en defensar mesures discriminatòries i en vulnerar drets bàsics).
Per tot plegat, ara com ara se'm fa difícil veure de quina manera podriem bastir una aliança estratègica amb visions tan diferents de Catalunya, d'Europa, i del món.
Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d'interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m'¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir em vaig reunir amb la direcció de CCOO a Catalunya, inclòs el seu Secretari General, Joan Carles Gallego, i avui he estat ha Mallorca on he fet una nova crida a les persones i organitzacions socials i ecologistes per posar-me al seu servei, tal i com he procurat fer al llarg d'aquests cinc anys.
En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l'entorn d'ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d'afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.
18/05/2009
Raül Romeva qualifica de "superada" l'Europa dels
Estats i defensa la construcció de l'Europa dels pobles
El candidat a les eleccions
europees per ICV denuncia "l'obsessió centralista" de l'Estat espanyol a
Brussel·les i aposta per anar al Parlament Europeu "amb veu pròpia i sense
complexes" a representar Catalunya
El candidat d'ICV-EUiA a les
properes eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha declarat que és
important entendre que "l'Europa dels estats està superada, no té perspectives
de futur i no pot funcionar". Romeva ha afegit que l'Estat entès com
estat-nació "no dóna més de si", i ha afegit que ara cal lluitar per l'Europa
dels pobles, "que hem de construir des de la lògica institucional i identitària".
A més, Romeva ha recordat que cal tenir en compte que els problemes no venen de
Brussel·les, sinó que "molts dels aspectes que ens generen incomoditats passen
pel govern de l'Estat i no hem de caure en l'error de pensar que Brussel·les és
el problema, quan el problema pot ser que el tinguem a Madrid." (segueix...)
raulromeva |
LGBT |
dilluns, 18 de maig de 2009 | 11:02h
Entre les diverses activitats d'ahir n'hi ha una que em satisfà especialment: haver marcat un nou gol a l'homofòbia. Sí, ja sé que en tant que futbolista deixo molt que desitjar, i que difícilment, en Josep Guardiola (el meu admiradíssim Pep) em fitxarà per jugar amb el Barça, però estic satisfet d'haver contribuït, almenys, a que l'esport sigui un espai lliure d'actituds homòfobes. Un any més ho hem hagut de fer en el marc de la reivindicació per tal que el 17 de maig esdevingui el dia internacional contra l'homofòbia, i caldrà seguir fent-ho fins que les actituds i pensaments homòfobs esdevinguin lamentables accidents històrics del passat. (segueix...)
Ahir vàrem presentar les 30 propostes que volem impulsar des del Parlament Europeu per tal de sortir de la crisi múltiple en la qual estem inmerses i inmersos. Ho vàrem fer en la Convenció programàtica en què vàrem acabar de perfilar el Programa que servirà de full de ruta que marcarà el desenvolupament de la nostra activitat a Brussel.les i Estrasburg per als propers cinc anys. (segueix...)
Malgrat que encara som en precampanya (la campanya comença oficialment el 21), el ritme que duem ja és propi d'una campanya. Dijous, encara en plena ressaca de la Copa, vaig anar a Madrid, per participar en la manifestació europea contra la crisi convocada pels sindicats, acompanyat per en Jordi Guillot i en Jaume Risquete (ICV emplaça el Govern a assolir un Pacte d'Estat amb els sindicats per plantar cara a la crisi). A la tarda/vespre vaig participar en el debat que la FOCIR va organitzar a l'IEC, el tema del qual era 'de quina manera poden les entitats catalanes treballar amb les institucions europees i, en particular, amb els eurodiputats/des?' i al qual vàrem intervenir els diferents candidats i candidates. Al vespre cap a Sant Joan d'Espí, per un sopar-xerrada sobre europa amb la gent d'ICV d'aquella localitat. Per altra banda, vaig reaccionar a la detenció d'Aung San Suu Kyi amb una nota instant els poders internacionals a respondre a aquest nou atemptat a la democràcia perpetrar per la Junta Birmana.
Val a dir que ambdós són simples, clars i directes. Enguany s'ha fet també un important esforç de contenció en quant a despesa, adequant la campanya a la situació de crisi general. Al vespre vaig visitar les instal.lacions d'atletisme de Santa Coloma de Gramanet, on fa dies que hi ha una gent tancada per demanar unes pistes en condicions, i al vespre vaig ser al sopar de 30 anys d'ajuntaments democràtics, amb la gent de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià.
I avui? avui toca jornada programàtica. Vaja, que pel que fa a mi, ja fa temps que els motors estan en marxa. I em satisfà veure com, contràriament al que sembla ser una mena de tòpic autocomplaent, hi ha interès, molt d'interès, en unes eleccions que seran fonamentals pel nostre futur.
Una de les coses bones que té això de les campanyes electorals és que coneixes gent ben interessant. Per exemple, una de les persones que m'ha permès conèixer el fet de ser candidat és en Sebastià Alzamora, de qui coneixia la signatura, però no la persona. En Sebastià ha fet una sèrie d'entrevistes als diferents candidats i ens va demanar trobar-nos una nit per 'fer una copa'. El vaig dur al Harlem Jazz club, i vàrem passar una bona estona xerrant de tot en general i de res en particular. Va ser una agradable descoberta, de qui vaig trobar notables afinitats, segurament resultat de la coincidiència generacional. Així mateix, el reportatge que ens va fer l'Anna Figuera i l'Ernest, per a TV3, en el seu especial 'un dia amb els candidats', i que va comportar anar tot un dia amb un micro a sobre i una càmera darrera, em va permetre viure una experiència ben curiosa. Em vaig sentir una mica com es deuen sentir els 'ratolins' de Gran Hermano, tot i que reconec que al cap i a la fi va ser menys 'traumàtic' del què em temia d'antuvi. En cap cas em vaig sentir incòmode i confesso que no vaig deixar de dir ni de fer res que no hagués fet si no hi haguessin estat ells. En fi, coses de les campanyes.
El dia d'ahir va començar ben d'hora, a Ràdio 4, entrevista amb en Toni Marin, seguidament a Catalunya Ràdio, amb na Neus Bonet, i després marxàvem a continuació cap els estudis de TV3, per tal que na Montse Jené ,'entrevistés pel 3/24. En sortir dels estudis de TV3, ruta cap al Vallès Oriental, a l'empresa Sinor Kao. Reunió amb la gerència i el Comitè d'empresa, i 
Dos missatges claus, els d'ahir. Pel matí, des de Vilafranca,
Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d'Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d'Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m'ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d'articles 
Ahir va tenir lloc el ja tradicional debat a TV3 amb els candidats i candidata a les eleccions europees del proper 7J. Ens vàrem trobar als estudis de Sant Joan Despí en Vidal Quadras, na Badia, en Tremosa, en Junqueras i un servidor, moderats per en Cuní (veure 
Ahir vàrem ser a El Prat 
Nova entrevista, aquest cop per a 
Adjunto una nova entrevista que em van fer fa uns dies en el marc de la campanya electoral per a les eleccions europees del 7J. Aquest cop per a 
La 
Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d'un llarg dia. Eren la una quan em retirava. Al matí havíem estat ben d'hora al carrer Ciutat per preparar la jornada, i de seguida agafàvem el cotxe cap a Vic, on em vaig reunir amb militants d'ICV-EUiA-EPM al Casino, per seguidament fer una volta pel Mercat. Vàrem tenir ocasió de saludar diverses parades, entre les quals algunes de productes ecològics. En acabar la volta 
Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d'ahir, Dia E-14. Dues activitats, 
Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l'aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d'una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l'hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on 
Després de l'
Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d'acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d'altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n'Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat. 
Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d'interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m'¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir 
En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l'entorn d'ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d'afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.
Entre les diverses activitats d'ahir n'hi ha una que em satisfà especialment: haver marcat un nou gol a l'homofòbia. Sí, ja sé que en tant que futbolista deixo molt que desitjar, i que difícilment, en Josep Guardiola (el meu admiradíssim Pep) em fitxarà per jugar amb el Barça, però estic satisfet d'haver contribuït, almenys, a que l'esport sigui un espai lliure d'actituds homòfobes. Un any més ho hem hagut de fer en el marc de la reivindicació per tal que el 17 de maig esdevingui el dia internacional contra l'homofòbia, i caldrà seguir fent-ho fins que les actituds i pensaments homòfobs esdevinguin lamentables accidents històrics del passat. (segueix...)
