Autor: Jaume Bosch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President del grup parlamentari d'ICV-EUiA

Mitjans on s'ha publicat l'article: Avui

Els sacrificis que va costar aconseguir la democràcia i la vocació europeista de Catalunya haurien de ser raons suficients per anar a votar el 7 de juny. Però les coses no són tan senzilles i a l'abstenció permanent de totes les conteses electorals s'hi poden sumar raons afegides.

La circumscripció estatal no ajuda. És il·lògic que l'obtenció d'un escó per part d'ERC pugui dependre dels vots que Iniciativa Internacionalista pugui arrabassar a Aralar a Euskadi, o que els resultats d'un dels eurodiputats més destacats, Raül Romeva, estiguin vinculats als vots d'IU a la Rioja. Tampoc ajuda que votar PSC impliqui fer-ho per l'exministra Magdalena Álvarez. O que optar per CiU o ERC suposi votar per PNB o BNG , que varen salvar Magdalena Álvarez al Congrés i van permetre al PSOE aprovar els pressupostos malgrat no incorporar el nou finançament de Catalunya.

Però aquests fets no han de comportar optar per l'abstenció: tot procés electoral suposa l'oportunitat de mantenir o canviar el vot, de premiar o castigar l'actuació dels partits.

Europa és el marc en què cada vegada es decideixen qüestions polítiques més importants. I al Parlament europeu no tothom hi ha actuat ni hi actuarà de la mateixa manera: Vidal-Quadras ha mantingut la seva croada contra el català, Maria Badia ha votat a favor de la directiva de la vergonya i Ramon Tremosa pot perjudicar greument el prestigi de Catalunya per les seves conegudes simpaties per l'extrema dreta xenòfoba de Flandes.

El PSC ha dissenyat una campanya en què es presenta com a alternativa al PP, una tàctica que li ha aportat força beneficis en d'altres ocasions. Però els fets la desmenteixen: al Parlament Europeu, socialistes i conservadors han votat el 80% de vegades el mateix. I al Congrés acaben de pactar suprimir el principi de justícia universal per evitar que els tribunals de justícia espanyols puguin perseguir crims com els del govern d'Israel a Gaza.

Davant d'aquest panorama i de la necessitat de sortir de la crisi amb una Europa més social, més forta i democràtica, la resposta no és l'abstenció: és meditar molt bé el sentit del vot.