14:04 hs - 05 Jun, 2009
  Nacionalitzar els bancs  
 
EDITORIAL

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


Cop a la revolució veneçolana
AMÈRICA LLATINA
La satanització del president Hugo Chávez per part dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals no es resisteix, un cop més, als fets. Presentat com un dictador en potència, Chávez ha acceptat democràticament el «no» de l'oposició (un 50,70% de les vots) en el referèndum sobre la reforma parcial de la Constitució, el 2 de desembre del 2007. Aquest fet no marca, però, la fi de la revolució bolivariana, però obliga els seus partidaris a la reflexió.

Per GREGORY WILPERT
Sociòleg, redactor en cap del web Venezuelanalysis.com. Autor de «Changing Venezuela by Taking Power: The Policies of the Chávez Government», Verso Books, Londres, 2007.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Referèndum a Costa Rica: justifica el fi els mitjans?
AMÈRICA LLATINA



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


La matança de l'escola Santa María de Iquique (Xile, 1907)
AMÈRICA LLATINA



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Bases militars diferents
AMÈRICA LLATINA
La presència militar nord-americana al subcontinent ha canviat. Després del tancament de les bases militars de Panamá i Puerto Rico ja només hi resten les antigues bases d'Hondures i de Guantánamo. Gràcies als progressos tecnològics, s’hi ha instal·lat nous punts de suport militars per a períodes limitats a deu anys. Són els Forward Operating Locations (FOL), rebatejades ara com a Cooperative Security Locations (CSL). Es troben a Manta (1) a l'Equador, a les Antilles neerlandeses (Aruba i Curaçao) i al Salvador. Els CSL presenten menys inconvenients d’ús que les antigues bases. Les xarxes de radars fixes o mòbils permeten vigilar la regió. També s’hi han aplicat estructures encara més flexibles, els Forward Operating Sites, una mena de posicions avançades que requereix de menys efectius personals. Aquest model és el que s’ha aplicat sobretot a Colòmbia i al Perú, però podria ser utilitzat en qualsevol altre indret. La Casa Blanca negocia també la instal·lació d'una base militar al Chaco paraguaià (prop de la frontera boliviana).


(1) L'acord venç el 2009 i el president equatorià Rafael Correa ja ha anunciat la seva intenció de posar-hi fi.



Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Una dona en la transició democràtica argentina
AMÈRICA LLATINA



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Washington contra l’altra Amèrica
AMÈRICA LLATINA
Per què l'ambaixada americana a Caracas ha obert una sèrie de «consolats satèl·lit» en cinc Estats de Veneçuela productors d'hidrocarburs? Per què el Pentàgon intenta reactivar l'aeroport militar Mariscal-Estigarribia, en el Chaco paraguaià, a pocs minuts d’avió de Bolívia? A finals dels anys 1990 Washington va sortir de l’Amèrica Llatina. El projecte de gran mercat des d'Alaska fins a la Terra del Foc, la Zona de Llibre Comerç de les Amèriques, no ha tingut èxit. Per tot arreu hi han aparegut governs d'esquerres, moderats o radicals, una aliança energètica Veneçuela-Bolívia-Argentina, un Banc del Sud que fa de contrapès al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques (Bolívia, Cuba, Nicaragua, Veneçuela), l'esbós d'un «socialisme del segle XXI» a Caracas, La Paz i Quito... Washington prova de protegir-se contra l’emancipació promovent tractats de lliure comerç, legitimant el «dret d'ingerència democràtica» i reforçant la cooperació militar en nom de la guerra contra el terrorisme i el narcotrafic. En definitiva, en defensa de... la democràcia de mercat.

Par JANETTE HABEL
Professora a l’Institut des hautes études d’Amérique latine, París.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Cronologia: de president en president
AMÈRICA LLATINA
—7 de juliol del 1996: Abdalá Bucaram és elegit president.
—4 de gener del 1997: Vaga general contra les mesures econòmiques dictades pel govern.
—6 de febrer del 1997: Destitució de Bucaram per part del Congrés. El substitueix el president de l’Assemblea Fabián Alarcón. La vicepresidenta Rosalía Arteaga s'autoproclama cap de l'Estat. L’11 de febrer Alarcón és proclamat president interí.
—12 de juliol del 1998: El democrata-cristià Jamil Mahuad guanya les eleccions presidencials.
—21 de gener del 2000: Mahuad és obligat a dimitir després de les multitudinàries manifestacions indígenes i una revolta militar encapçalada pel coronel Lucio Gutiérrez.
—24 de novembre del 2002: Gutiérrez és elegit president amb el suport de la Confederació Nacionalista Indígena de l’Equador (Conaie).
—20 d’abril del 2005: El Congrés destitueix Gutierrez. El reemplaça el vicepresident Alfredo Palacio.
—26 de novembre del 2006: Rafael Correa arriba a la presidència.
—15 d’abril del 2007: “Sí” dels equatorians en el referèndum per a la convocatòria d'una Assemblea Constituent.
—30 de setembre del 2007: Elecció dels 130 membres de l’Assemblea Constituent, dominada pel moviment presidencial Alianza Pais.



Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Via lliure per a canviar l’Equador
AMÈRICA LLATINA
Els equatorians han atorgat a Rafael Correa la potestat de canviar les regles del joc politico-econòmic en les eleccions del 30 de setembre. Àmpliament derrotada a les urnes, la dreta s’ha proposat donar batalla al projecte Correa: regulació de l’economia, redistribució social, democràcia participativa, integració regional, «socialisme del segle XXI»... Els vents de canvi bufen arreu de la regió.

Per l’enviat especial HERNANDO CALVO OSPINA
Periodista.




[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Pla de dretes contra consultes populars
AMÈRICA LLATINA
El Plan Visión de país prové del consens dels partits de dretes i constitueix un programa polític per als quaranta propers anys. Implica tres lleis (educació, salut i seguretat pública que apunten cap a llur privatització) i una altra en desenvolupament rural (destinada a facilitar la producció d'agrocarburants i l'explotació de recursos naturals).

Per a fer front al Plan, i en un context de criminalització dels moviments socials i maies, aquests últims tenen el recurs de les “consultes populars” (1). Els referèndums, de vegades autoadministrats, queden estipulats, entre d’altres, en la convenció 169 de l'Organització Internacional del Treball, segons la qual les poblacions autòctones han de ser informades dels projectes d'explotació dels recursos naturals en els territoris que ocupen i en poden aprovar –o no– l'execució.

Són només l'expressió de la voluntat democràtica de participació ciutadana, donat que s’organitzen en condicions que no respecten sempre el peu de la lletra de la democràcia formal. Prop d'una quarantena de municipis ja n’han organitzar des de 2005. I totes van rebutjar projectes d'explotació contaminants que només preveien un pagament de drets de... l’1% dels beneficis nets.

Sense cap sorpresa, el Tribunal Constitucional ha dictaminat que els referèndums eren “no constitucionals”. “Si no respecten la democràcia”, responen les comunitats, “estem preparats per a lluitar”.


R. L.

(1) Cf. Grégory Lassalle, «Quand les consultas communautaires dessinent une nouvelle donne politique», Solidarité Guatemala, número 176, París, maig-juny de 2007.



Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


No tot és patronal, a Guatemala
AMÈRICA LLATINA
Cinquanta candidats i militants guatemalencs van ser assassinats durant la campanya electoral més violenta des de la fi de la guerra civil el 1996. Darrere aquests crims s’hi entreveu l'ombra de les màfies, composades majoritàriament per ex militars que intenten incrementar la seva influència en la classe política. Més enllà d'aquest context sagnant, les eleccions presidencials del 9 de setembre no haurien de donar lloc a massa canvis.

Pel nostre enviat especial RENAUD LAMBERT
Periodista.




[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


I els "presoners desapareguts"
AMÈRICA LLATINA
Per JOSÉ LÓPEZ MAZZ
Professor d'antropologia, Facultat d’Humanitats-Universitat de la República, Montevideo.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


L’esquerra llatinoamericana. Versió uruguaiana
AMÈRICA LLATINA
La major virtut de l'Uruguai és que històricament ha passat desapercebut. Però el país comença a canviar i fer-se veure. Tot i l’ambigüitat de la seva política econòmica i social, la presidència del socialista Tabaré Vázquez ha permès l’aplicació d'un programa d'urgència semblant al programa «Pobresa zero» del govern brasiler. Montevideo es preocupa, a més, del destí dels aproximadament dos-cents seixanta presoners desapareguts de la dictadura civil i militar (1973-1985).

Per l’enviat ÉDOUARD BAILBY
Periodista.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


El Salvador o com el dòlar ho canvia tot
AMÈRICA LLATINA



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


La segona indústria de l'Equador
AMÈRICA LLATINA



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


El futur de Nicaragua es diu Costa Rica
AMÈRICA LLATINA
Què en queda de la Revolució Sandinista? El record de les lluites que van enderrocar Anastasio Somoza el 1979. L’asfíxia dels Estats Units i la seva contra. El gust amarg del fracàs electoral del 1990 en una Nicaragua sotmesa per la guerra i la fam. El desastre de les polítiques neoliberals imposades pels governs successius. La victòria de Daniel Ortega canviarà alguna cosa? Acabarà amb el caos social que representa l’exili de desenes de milers de nicaragüencs?

Per RAPHAËLE BAIL
Periodista.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir



EDICIÓ DE
Maig 2009

Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 332
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 33 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X