14:06 hs - 05 Jun, 2009
  Nacionalitzar els bancs  
 
EDITORIAL

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


Càlculs polítics i "justícia" internacional
LÍBAN
Prossegueixen les negociacions entre la majoria de forces polítiques reagrupades al voltant del govern de Fuad Siniora i l'oposició, sobretot la de Hezbol·là i del Corrent Patriòtic Lliure del general Michel Aoun. Però la desconfiança entre els dos camps és profunda i el Líban s'ha enquistat en una guerra civil silenciosa. L'estatut del Tribunal Internacional encarregat de jutjar els assassins de Rafic Hariri forma part, juntament amb la formació d'un gabinet d'unitat nacional, dels principals temes de discòrdia.

Per GERAUD DE GEOUFFRE DE LA PRADELLE, ANTOINE KORKMAZ i RAFAËLLE MAISON
Professor emèrit a la Universitat París X (Nanterre), advocat al Tribunal de París i professora a la Universitat de Picardia, respectivament.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Crisi libanesa en un context regional agitat
LÍBAN
França i els Estats Units accentuen la seva pressió sobre Damasc

Una nova primavera libanesa. Així és com l’Administració americana i el Govern francès, amb el suport de molts observadors, han celebrat les manifestacions que van seguir a l’assassinat de l’exprimer ministre Rafic Hariri. No obstant això, aquesta visió simplista evacua la història real, la imposició de profundes divisions de confessió, el pes de la guerra civil i el context regional marcat per les incerteses a l’Iraq i a Palestina.

Per Georges Corm*
Article traduït per Rut Jou

Des de l’assassinat, el 14 de febrer del 2005, de Rafic Hariri, exprimer ministre del Líban del 1992 al 1998, posteriorment del 2000 al 2004, el país del cedre s’ha convertit bruscament en objecte de declaracions quasi diàries del president George W. Bush i de la seva secretària d’Estat, Condoleezza Rice, però també dels dirigents europeus, francesos al capdavant, suscitant una recuperació d’atenció dels mitjans internacionals. Mentre que la resolució 1559, adoptada pel Consell de Seguretat el 3 de setembre del 2004, quasi ha passat desapercebuda (excepte al Líban, on havia desencadenat una forta tensió), l’assassinat d’un dirigent libanès de prestigi regional i internacional fora normes i l’agitació americanofrancesa, accentuada per nombroses declaracions israelianes, han submergit aquest país fràgil en una tempesta més que amenaçant per al seu futur.

La resolució de l’ONU comportava una sèrie impressionant de disposicions que acusaven l’estatut del Líban com el reconfigurat per l’acord de Taëf el 1989 (1), després confiat a la gestió siríaca en recompensa per la cooperació de Damasc amb la coalició militar que havia expulsat l’Iraq de Kuwait el 1991. El text demanava al Parlament libanès que no esmenés la Constitució per permetre l’extensió del govern del president de la República, el general Emile Lahoud, de sis a nou anys —mentre que el seu predecessor, Elias Hraoui, gran aliat de Damasc i de Rafic Hariri, havia obtingut aquest privilegi el 1995 sense un arrugament de celles de París o Washington.

En si mateixa, aquesta disposició podia sorprendre, la Carta de les Nacions Unides prohibia qualsevol immisció en els afers interiors d’un estat membre. Però la resolució exigia a més la retirada de l’exèrcit siríac del Líban, el desplegament de l’exèrcit libanès al llarg de la frontera amb Israel i el desarmament de les milícies libaneses del Hezbol·lah i les dels moviments palestins als camps de refugiats. Evidentment era obrir la porta a l’acusació de l’estabilitat del Líban i donar-li l’estatut d’estat tap que sovint va ser el seu al curs de la seva història, quan el seu territori i els seus professionals de la política estaven al servei de les potències candidates al control de la regió (2).

Del 1975 al 1990, el Líban havia tingut la funció sanguinària de servir d’escaquer miniatura per als grans conflictes que agitaven la regió (guerra freda, conflicte israeloàrab, conflictes interàrabs, conflicte iraquianoiranià i les seves recaigudes regionals i internacionals). Més que esclatar a gran escala, aquests conflictes es cristal·litzen en territori libanès, un cert nombre de responsables polítics acceptaven tenir el paper poc gloriós de governants comanditats, finançats i armats per diferents potències regionals i internacionals. Les comunitats religioses que pretenien representar servien de pretext i de carn de canó al servei d’aquestes potències, però també de pantalla de fum per als mitjans àrabs i internacionals, còpia dolenta del pretès odi secular que destruiria les comunitats.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


EDICIÓ DE
Maig 2009

Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 332
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 38 convidats i 1 usuari registrat. connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X