Butch Cassidy i la seva banda salvatge van saltar a les pàgines dels diaris dels Estats Units a les acaballes del segle xix. Se’ls acusava d’atacar els bancs per finançar la revolució anarquista. La banda va ser delmada, però Butch i el seu amic Sundance Kid van aconseguir fugir i entrar d’aquesta manera a la llegenda. Hollywood li va dedicar, el 1969, una pel·lícula que es va fer cèlebre, que situa la fi de la seva fuga a Bolívia. Aquí, l’escriptor Luis Sepúlveda demostra que és fals, que va trobar les seves passes i les del seu perseguidor implacable, el xerif Martín Sheffields, al fons de la Patagònia argentina.
Pel nostre enviat especial Luis Sepúlveda*
Article traduït per Rut Jou
Érem al sud de l’Argentina, prop d’El Bolsón, una ciutat pintoresca al límit de les províncies de Río Negro i Chubut. El vent feia inclinar els pollancres gegantescos que rodegen el cementiri, i el seu fullam formava una cúpula immensa protectora de pau pels que reposaven allà, gent que alguna vegada van arribar al sud plens de somnis, ambicions, esperances, plans, amors, odis, de materials elementals que forgen el breu pas per la vida. Van arribar de tot arreu amb els seus costums i el seu llenguatge, i aquí van acabar, en un cementiri oblidat, escombrat pel vent, units en la quietud subterrània i per l’idioma universal de la mort.
Un home amb una cigarreta penjant dels llavis ordenava algunes flors resseques prop d’una sepultura.
— Ens van dir que aquí hi ha enterrat Martín Sheffields.
— El xèrif. Per aquí hi ha aquest mala bèstia —va comentar.
Era un tipus d’edat indefinible, el seu rostre colrat pel vent i el sol podia tenir qualsevol edat.
— Sap quina és la tomba? —vaig insistir.
— Ho sé, però s’hi ha d’acostar amb cura perquè a aquell bastard el van enterrar amb dos revòlvers a les mans, i si està de mal humor ens rep a trets —va respondre mentre començava a caminar.
El vam seguir passant entre tombes de polonesos, italians, gallecs, jueus, russos, gal·lesos i també criolls.
Onada d’agressions contra els defensors dels drets humans
Democràcia? El 1982 i 1983, el general Efraín Rios Montt, que va arribar al poder amb un cop d’estat, va marcar la seva sinistra empremta en la terrible guerra civil que va provocar 200.000 víctimes a Guatemala: se li atribueixen més de 20.000 morts. Menyspreant la Constitució, i quan l’exdictador estava sota una acusació de genocidi, el Tribunal Constitucional el va autoritzar a presentar la seva candidatura per a les eleccions presidencials del 9 de novembre.
Per la nostra enviada especial Stephanie Marseille *
S’ha hagut d’esperar al 31 de desembre del 1999 per tal que Panamà recuperés el seu canal i la zona de 1.474 quilòmetres quadrats en què els Estats Units exercien una sobirania total. De totes maneres, Colòmbia no podrà restituir mai la província que, fa un segle, el 3 de novembre del 1903, i precisament per obrir la via d’aigua estratègica, va prendre amb maniobres fosques Washington, els separatistes panamenys i... un aventurer francès.
Per evitar la derrota humiliant, l’expresident Carlos Menem, principal artífex del desastre que afecta l’Argentina, ha renunciat a disputar el segon torn de l’elecció presidencial, el 18 de maig. Escollit amb només el 21,9% dels vots —els que va aconseguir a la primera volta—, el peronista Néstor Kirchner gaudirà d’una feble legitimitat. Al Paraguai, amb la victòria del Sr. Nicanor Duarte, el 27 d’abril, el Partit Colorado continua creixent amb un poder que ostenta des de fa cinquanta anys —dictadura compresa.
ASSETJAMENT DELS ESTATS UNITS, ENDURIMENT DEL RÈGIM
A l’Havana, del 3 al 7 d’abril del 2003, després de judicis expeditius, diverses desenes d’opositors van ser condemnats “per haver violat la llei de protecció de la independència nacional i de l’economia de Cuba”. L’11 d’abril, tres homes que havien desviat un ferri, amenaçant d’executar els passatgers, eren apressadament jutjats i executats. Aquest enduriment del règim s’inscriu en una escalada de la tensió entre Cuba i els Estats Units, marcada per l’agressivitat duplicada dels falcons de l’Administració americana.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.
