|
|
Per CLAUDE LIAUZU
Professor emèrit a la universitat París VII, l'historiador Claude Liauzu va morir el passat 23 de maig. Col·laborador de Le Monde diplomatique des de 1985, va ser un dels més grans especialistes de França en temes de colonització. Darrerament havia dirigit el Dictionnaire de la colonisation française (Larousse, 2007). La historiadora Josette Liauzu, la seva vídua, ens ha confiat aquest article inèdit.
|
|
|
|
|
|
En plena guerra civil, el dilluns 26 d’abril de 1937, entre 16:15 i les 19:30, Guernica, la ciutat-símbol de la identitat basca, és esclafada sota una tempesta de bombes. És la primera mostra a la història de l’intent de destrucció de tota una població i dels seus civils. Quatre-cents dels cinc-cents edificis de la ciutat van ser incendiats. Mil dels seus 6000 habitants, morts...
Per LIONEL RICHARD
Professor emèrit a la Universitat de Picardie, autor de «L'art et la guerre», Hachette, París, 2005; i «Nazisme et barbarie», Complexe, Brussel·les, 2006.
|
|
|
|
|
|
Pel nostre enviat especial EMILIE GUYONNET
Periodista.
|
|
|
|
|
|
A mitjan febrer, Tòquio ha enviat dos satèl·lits d'informació militar per vigilar Corea del Nord i tota la regió. Unes setmanes abans, el primer Ministre japonès Shinzo Abe havia creat un Ministeri de defensa, il·legal des de 1947. La militarització inquieta els pacifistes nipons que reclamen l’acabament de visites oficials al santuari Yasukuni, on hi són venerats els criminals de guerra condemnats després de la Segona Guerra Mundial i els exèrcits de les operacions colonials nipones.
Per TETSUYA TAKAHASHI
Professor a la Universitat de Tòquio. Aquest text és un extracte d’una conferència a la Universitat París-VIII del 2 de desembre del 2006. Es publicarà íntegrament a la revista Matériaux pour l’histoire de notre temps, de la BDIC.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En la història de la humanitat, els decennis 1950 i 1960 són anys frontisses. També el 1956. Moscou, en anys de desestalinització, reprimeix amb sang, no obstant això, la insurrecció de Budapest. Washington s'aparta de la guerra portada per Israel; França i el Regne Unit contra l'Egipte de Nàsser. Mentre el Marroc i Tunísia declaren la independència, la guerra d'Algèria s'amplia. Però com es van teixir aquests esdeveniments?
Per Roger MARTELLI
Historiador, autor de «Communisme 1956. Le glas d’une espérance», La Dispute, 2006.
|
|
|
|
|
|
ITINERARI D’UN ESCRIPTOR COMPROMÈS
El primer i més gran novel·lista negre americà, Richard Wright (1908–1960), va conèixer, des de la seva infantesa, la pobresa i la violència de la segregació racial. Dues experiències que no va oblidar mai i que marcaren la seva obra. Es va convertir en un escriptor immens, “el primer negre que va escriure un best-seller”, traduït per tot el món, no va parar de denunciar —en les seves sublims novel·les com ara Enfant du pays o en els seus assaigs contundents com Forces Noires— les humiliacions racistes imposades a milions de persones a Amèrica, a causa del color de la seva pell. Una biografia nova, basada en part en informes de l’FBI que s’han fet públics recentment, recorda l’itinerari exemplar d’aquest escriptor que també va ser un dels primers militants antiracistes.
Per Schofield Coryell *
|
|
|
|
|
|
|
L’INFORME MUNDIAL SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ 2003
L’informe 2003 del Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) ha estat dedicat als “objectius del mil·leni” aprovats pels caps d’estat de 189 països reunits durant la cimera de les Nacions Unides a Nova York, el setembre del 2000. Quins són aquests objectius? Citem-ne quatre: reduir a la meitat el nombre de persones “extremament pobres” (renda de menys d’1 euro per dia); assegurar l’educació primària per a tothom; parar la propagació del VIH/sida i contenir el paludisme i altres grans malalties; reduir a la meitat la població que no té accés a l’aigua potable i als serveis sanitaris.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Notes de ruta a través del vell continent
Havent passat en mig segle de sis a vint–i–cinc membres, la Unió Europea té dificultats per expressar la comunitat de destí que la legitimaria. Els autors del preàmbul de la futura Constitució diuen que estan “totalment convençuts que els pobles d’Europa, tot i que continuïn estant orgullosos de la seva identitat i de la seva història nacional, estan decidits a [...] a forjar-se el seu destí comú”. Però es pot fundar una unió sense fer referència a una memòria col·lectiva comuna? Pot cada país mantenir una visió etnocèntrica del passat i perpetuar el culte als herois que sovint són els botxins (Napoleó) o les víctimes (Joana d’Arc) dels pobles veïns? Com s’explica la historia, a través d’Europa, en els llocs de record visitats per milions de persones?
Pel nostre enviat especial CHRISTIAN DE BRIE *
|
|
|
|
|
|
Una novel·la inèdita
Des de fa anys, Gabriel García Márquez s’ha dedicat a l’escriptura de les seves memòries, la primera de les quals es titula Vivir para contarla. Durant les diverses pauses que s’ha permès, ha treballat en una sèrie de sis contes que poden llegir-se tant de manera independent, com junts, sota el títol En agosto nos vemos, amb la continuïtat dramàtica d’una novel·la. La nit de l’eclipsi és la tercera novel·la d’aquesta sèrie.
Per Gabriel García Márquez *
|
|
|
|
|
|
MALALTIA AL FUTBOL
La mort sobtada, a mig partit, el passat 26 de juny a Lyon, d’un jugador camerunès ens ha recordat la tràgica dimensió del futbol. No és la primera vegada que la mort arriba als estadis, però sol ser resultat de la violència ordinària dels aficionats. Aquesta va ser causada per una concepció industrial de l’esport, dels partits en cadena i l’explotació màxima dels atletes. Cal recordar-ho? El futbol és un joc.
Per Eduardo Galeano*
|
|
|
|
