En competició amb el cristianisme, el budisme tendència New Age admet un cert fanatisme, com un intent de fer acceptable l’esforç del capitalisme financer i l’estrès relacionat amb el progrés tecnològic. Fins i tot el realitzador George Lucas no escapa d’aquesta influència. En dóna testimoni La revenja dels Sith, l’últim film que va néixer de la saga de La Guerra de les Galàxies, que va sortir el 18 de maig a França.
Per Slavoj Zizek*
Article traduït per Rut Jou
Lliurant finalment, a La revenja dels Sith (Episodi III de la primera trilogia), el moment crucial de tota la saga de La Guerra de les Galàxies (1), és a dir la transformació del gentil Anakin en el malvat Darth Vader, el realitzador George Lucas va establir un paral·lel entre l’individu i la política. A escala de l’individu, l’explicació mostra una mena de budisme pop: “Es transforma en Darth Vader perquè s’aferra a les coses —explica Lucas—. No arriba a separar-se de la seva mare. No arriba a separar-se de la seva amiga. No arriba a renunciar als objectes. Aquest aferrissament el fa àvid. I quan sou àvids, esteu en la via del costat obscur perquè teniu por de perdre el que posseïu (2)”. L’Orde dels Jedi (3) apareixia, en oposició, com una comunitat masculina tancada, prohibint als seus membres qualsevol aferrissament, com una nova versió de la comunitat del Grial celebrada pel compositor Richard Wagner a Persifal.
L’explicació política encara és més reveladora: “Com es transforma la República en Imperi? (Qüestió paral·lela: com es converteix Anakin en Darth Vader?) Com es transforma una democràcia en dictadura? No és perquè l’Imperi hagi conquerit la República, és perquè l’Imperi és la República (4)”. L’Imperi neix de la corrupció inherent a la República: “Un bon dia —narra Lucas—, la princesa Leia i els seus amics es van despertar dient-se: ‘Ja no és la República, és l’Imperi. Som els malvats’ (5)”.
Ens hauríem equivocat si haguéssim negligit les connotacions contemporànies de la referència a la Roma antiga en aquesta transformació dels estats nació en imperi global. Cal situar doncs la problemàtica de La Guerra de les Galàxies (el pas de República a Imperi) precisament en el context que descriu Antonio Negri i Michael Hardt al seu llibre L’Imperi (6), i el pas de l’estat nació a un imperi mundial.
Les al·lusions polítiques a La Guerra de les Galàxies són múltiples i contradictòries. Confereixen a aquesta sèrie el seu poder mític: món lliure contra imperi del mal; debat sobre l’estat nació convocant les tesis de Pat Buchanan (7) o de Jean-Marie Le Pen; contradicció que impulsa persones de rang aristocràtic (princesa, membres de l’Orde elitista dels Jedi) a defensar la República democràtica contra l’Imperi del Mal; i finalment, aquesta presa de consciència essencial del “som els malvats”.
El compromís proposat, el 25 de novembre, per la justícia californiana en l’assumpte Executive Life no inclou el holding del Sr. François Pinault, del qual es coneixen les relacions estretes amb el Sr. Jacques Chirac. La interpenetració entre responsables polítics i patrons d’empreses privades planteja la qüestió de la neutralitat de la potència pública. Com podria l’Estat lluitar contra la inseguretat social quan resulta d’incivilitats d’industrials que tenen casa pròpia?
Mentre l’estrat jurídic internacional s’aferra als dictadors i als criminals de guerra, els crims econòmics continuen clarament impunes. En efecte, com a resultat de les relacions de forces, el dret reflecteix la laxitud dels estats, la pressió de les multinacionals i la marginació dels ciutadans en el procés de creació jurídica. No obstant això, hi ha els espais i els mitjans d’acció per canviar el contingut del dret internacional.
Per Nuri Albala*
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.
