Iniciativa Calalunya Verds

IC es funda el 1987 com una federació de partits que té com a objectiu impulsar una alternativa nacional d'esquerres. Inicialment, la federació estava composta per tres partits: el PSUC (l'històric partit dels comunistes catalans), el PCC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Rafael Ribó va ser escollit president d'IC en la primera Assemblea. Càrrec que va mantenir fins la celebració de la 6» Assemblea.

Amb la 1a Assemblea Nacional de Castelldefels (1990) es tanca l'etapa en què IC havia funcionat de facto com una coalició i comença a configurar-se com una formació política a partir del principi de la igualtat de drets i deures de les persones que participen en el projecte, sigui quin sigui el seu origen. La voluntat unitària dels dos partits constituents, que decideixen cedir a IC la mediació amb la societat, la política institucional, el programa i els recursos econòmics i humans, i l'important afluència d'independents possibilitaran entrar en una dinàmica molt diferent a la del període anterior. Políticament, els primers anys d'IC vénen molt marcats pel perfil dels dos partits que l'havien fet néixer: qüestió social i qüestió nacional eren els clivatges polítics centrals del nou projecte.

La 2a Assemblea de Molins de Rei (1992) va servir per perfilar la identitat política a partir del Manifest-Programa i de la Declaració de Principis. Sens dubte va ser un pas agosarat, que va marcar una identitat política complexa i avançada. En aquesta assemblea s'apunta clarament cap a la definició d'IC com una força de nova esquerra ubicada en un espai roig, verd i violeta, coincidint amb els grans debats que, arran de la desaparició dels règims els països de l'Est i de la mateixa Unió Soviètica, viu l'esquerra a tot el món. IC es defineix com una esquerra transformadora que, a partir de la confluència de diferents idees i tradicions, planteja la necessitat de superar el sistema capitalista.

La 3a Assemblea, celebrada a Barcelona el 1993, pretén ser la de la consolidació organitzativa i el definitiu llançament social del projecte. A partir d'aquell moment s'obren unes importants perspectives de creixement electoral i de militància que culminen en els processos de les eleccions municipals i autonòmiques del 1995. Políticament, aquest darrer període es caracteritza per la centralitat creixent que va adquirint la dimensió ecologista, procés que ha culminat amb l'aliança amb Els Verds, confluint amb un fort perfil social.

La 4ª Assemblea, el novembre de 1996, suposa un moment clau en l´evolució ideològica d´IC. En aquest moment l´organització es declara formalment com d´esquerra ecosocialista. Això vindria acompanyat d´una voluntat de confluència amb l´ecologisme polític. Amb aquest pas, es culmina el procés de definició ideològica. En aquesta Assemblea també es decideix donar impuls a una alternativa progressista al Govern conservador de CiU, junt amb altres forces d´esquerra catalanes.

La 5ª Assemblea, realitzada a Barcelona el novembre de 1998, té principalment dos objectius. L´aprofundiment del procés de convergència amb l´ecologisme polític i la millor visualització del perfil ecosocialista. Amb aquesta intenció IC passa a dir-se Iniciativa per Catalunya-Verds. El segon objectiu és definir la millor posició per fer viable una alternativa d´esquerres. En aquest sentit, es decideix deixar obertes totes les possibilitats a l´hora de decidir la fòrmula més eficaç per aconseguir una majoria d´esquerres.

La 6ª Assemblea, celebrada a Barcelona el novembre de 2000, té tres aspectes destacables. Es decideix reforçar l´autonomia orgànica i electoral, incidint en què ICV és una força imprescindible a la societat catalana i com a part d´una alternativa d´esquerres. S´introdueixen nous mecanismes interns amb l´objectiu d´aprofundir en la democràcia interna, com ara les eleccions primàries tant per a candidats electorals, com per a càrrecs orgànics, o els referèndums interns vinculants. Finalment, es produeixen canvis en la direcció del partit, i Joan Saura substitueix Rafael Ribó com a president