Ens
diuen que el futur està entre Mas i Montilla però jo no ho acabo de veure clar.
Primer
analitzo el PSC i veig que li passa alguna cosa. Està cobert de misteris…
Primer aproven un Estatut aquí i al cap d'uns....
Són temps grisos per la política, no ens
enganyem. I per desgràcia cada cop ho són més! Molta gent diu “passar de la
política” i la veritat, és que cada cop ho entenc més! Cada vegada costa més
sentir...
Josep Piqué és una mena de rara
avis dins del Partit Popular. En la línia de Gallardón, sembla que contenta
més als rivals que als seus propis militants. Potser per aquest dilema
existencial, en els...
Quedem amb el Carles Campuzano
a la plaça de l'Ajuntament de Vilafranca. Ell més tard té un seguit de mítings
per la comarca: “ha de passar el rasclet” del president Pujol. Però abans de
partir té dos hores...
Aquesta és la música de la
Troba Kung-Fú, una barreja entre rumba, reggae i dub, que recull la llavor del
World Pagès Music que va plantar Dusminguet. La banda catalana, que recull...
Quin ensurt que em vaig emportar diumenge de
vesprada. Em tire en el sofà, engegue la tele i em quede profundament adormida.
Fins ací cap novetat, tot normal. El problema va arribar...
Això
Toca presenta un anàlisi treballadíssim dels candidats
a les eleccions catalanes de l'1-N. Per tal d'establir
l'ordre d'aparició hem fet un sorteig. Com no tenim
mitjans, no hi hagut notari per certificar-ho, però
algú es queixarà?
José
Montilla (PSC)
Montilla,
pocs fets i mancat del do de la paraula.
Montilla, com diu el Sebastià Alzamora, és tan espès
com la Nocilla. Montilla, catalanista de pacotilla.
No
hem entès si aquesta campanya trista que encapçala,
és així per motu
propio
(pacte Mas-ZP), o perquè no dóna més de si. Ningú ho
pot fer pitjor pel PSC, bé, potser el Clos ho podria
empitjorar... No sabem si vol ser president o conseller.
Si vol el primer, que espavili, perquè el més probable
és que tregui un resultat pitjor que el defenestrat
Maragall.
Carod-Rovira: Patriota.
Com tu.
Egocèntric. Com tu. Inútil. Com tots. És que a esquerra. somcomsom.cat. Al
seu favor juga tenir Puigcercòs al darrere, a la seva contra és que davant hi
segueix estant ell...
La seva ha estat la campanya visualment més atractiva de la carrera electoral.
A més d'un li han vingut ganes d'acabar la feina en veure Carod-Rovira
afaitant-se.
Esperen
superar els del 2003, però això de millorar registres ho hauran de deixar a
Fernando Alonso... Pels possibles pactes s'ofereix al millor postor. Poltrona innegociable. Es descarta establir
negociacions a Perpinyà.
Que guanyi el sentit comú.
Per sentit comú, no et votarem! És més comú el nostre sentit. Vol solucionar els
problemes reals, quan l'Estatut ja és una realitat. Promet més seguretat, serà
per ells mateixos als mítings?
Al seu favor juga que no té
res a perdre. No està a cap travessa dels pactes postelectorals, i pot anar més
relaxat que els altres. Brillant oratòria. El fitxatge de Montserrat Nebreda
incrementa la pedagogia del seu discurs, malgrat alguna sonora relliscada.
El PPC no té presència
parlamentària important a Catalunya, menys que a Euskadi. Tot dit.
L'anticatalanisme del PP a Espanya perjudica clarament el discurs centrista de
Piqué. No té el beneplàcit de gent com Losantos o Vidal Quadras.
Esperen mantenir els del
2003, ja seria un èxit per ells, per la competència del partit de Ciutadans, i
per l'aïllament i negativa del PPC a Catalunya en el procés estatutari.
Artur Mas, àlies candidat
James Bond de CiU, pretén salvar Catalunya de l’Imperi del Mal (llegir
Tripartit), utilitzant a aquest efecte DVD explicatius que permeten il·lustrar
la inculta massa votant. Està casat amb una dona de nom impronunciable i
declara a La Vanguardia que no és pijo.
Si Mas fos el nostre proper president,
l’índex de felicitat femenina (que no existeix, però que Això Toca estrenarà
properament) augmentaria gràcies al bon veure d'Artur Mas. La contrapartida a
aquest augment de felicitat serien les despeses públiques, que es dedicarien
exclusivament a perruqueries i notaris. Pel què fa als mítings, s’ha cansat de
repetir “Ei, escolteu!”. Des de la redacció es postula la teoria que a casa
seva no se l’escolten. Segons el cap de campanya de CiU, David Madí, la
victòria de CiU serà aclaparadora, tant que aconseguirà 140 escons, PP -2,
PSC-1, ERC-1 i ICV-EUiA-1. Des d’Això Toca, confirmem les
dades.
Joan Saura és un paio normal, massa
normal per tenir un gran càrrec. Joan Saura és
el líder del comunisme reciclat, l'esquerra multiprogre
i ecologista de valor afegit. Joan Saura és la
crossa esquerra del PSC sense ambició. S'autoanomena
intel·ligent (he, he) i farda de no haver contribuït
al soroll del Tripartit. Però és clar, quin soroll podia
fer un home gris?
Diuen
les enquestes que treuran millors resultalts. Però depenen
de la suma de les esquerres. Si els tres partits no
fan 69, els ecosocialistes tornaran a manifestar-se contra el Túnel dels
Collons, la precarietat laboral i els transgènics.
Partit
Humanista: Sobren
les paraules. Aquest podria ser ben bé el partit del Shin Chan (per allò de
culet culet), però amb ells al govern patirem fred a l’hivern si hem d’anar com
ells; clar que més d’un viciós s’hi apuntaria ràpid.
Ciutadans: El partit d’en Boadella. Des
de la nostra redacció encoratgem a joves actors a crear una nova companyia de
teatre aviat que dugui per exemple el nom de “els Senglars”, i que parodiïn el
ridícul d’aquesta gent. Només sabem que es venen com antinacionalistes
catalans.
Partit
Antitaurí: A la
redacció d’AT ens sembla molt lloable la tasca d’aquest col·lectiu, perquè el
què arribem a fer amb els animals no té nom, però no veiem com pot dirigir-se
un país partint des d’aquest punt. Acceptem croquis per entendre-ho.
Partit
Família i Vida: Aquest
freguen el freakisme en tota regla. Semblen els oncles dels d’Amo a
Laura. El vídeo no té preu. Tot el que en puguem dir es quedarà curt.
Plataforma
Adelante Cataluña: Perquè us
feu una idea, els del Partit Popular són aprenents als seu costat. El punt de
vista més ranci i desagradable de la política espanyola. Fonts no confirmades
apunten que el presidenciable podria ser, d’ençà unes hores, Alejandro
Echevarria. Seguirem informant.
La candidata del PAT ha
estudiat la carrera de Ciències Polítiques i ha fet un màster MBA a ESADE
durant 2 anys. Actualment treballa en un fast food de Quebabs a les
Rambles.
El partit vol donar a
la política catalana un toc d'ironia que creu que li falta. La seva principal
promesa és derruir el Fòrum per construir un gran pàrquing gratuït per
tots els homosexuals, negres, independentistes, webmàsters o qualsevol sector
que estigui discriminat per la societat.
El seu lema és “Ningú farà més
per la ironia”. Els mítings no han tingut gaire èxit: a part dels redactors de
l’AT també hi ha anat la mare de la candidata (després de saber que es
presentava, el seu pare ja no li dirigeix la paraula). Les bases del partit han
denunciat contínuament que el seu projecte polític ha estat silenciat en tots
els mitjans.
Després de flirtejar amb el
partit de Yola Berrocal, sembla clar un pacte post-electoral amb el partit
“Corrupció i 3% ambsenseaturador”.
L’estimació de vot, una vegada
mirades totes les enquestes publicades i pre-cuinades, donen al PAT entre 3 i
120.000 vots. El marge d’error és del 98’7%, però l’important és participar.
Eres il dottore més gran. T'havies
cordat la bata, havies agafat el bisturí i havies
curat la teva moto a base de donar gas deixant enrere tots els rivals. Però a última
hora, un virus t'ha fet perdre el Mundial. L'any vinent
hauràs de tornar al col·legi de metges i recuperar el
títol.
Canvi
d'horari
Fas ràbia. Ens
fas passar a l'horari hivern, quan encara fot una
calor que espanta. A més, ens obligues a passejar-nos
per casa buscant tots els rellotges. I total, per què?
Per estalviar uns quants watts? Va home, va. Deixa de
tocar les agulles i atura't per sempre.
Joan
Laporta
Petit bacó, dissabte al
matí vas anar a esmorzar amb l'Artur Mas i clar:
Lluíís, un bon somriure i foto! A la premsa: "el
president del Barça recolza CiU". Després ho
has volgut arreglar parlant amb el Montilla. Però no
cola: baixa't els pantalons i els calçotets i aixuga't
la cagada que has fet.
Actualment la vergonya més gran del futbol espanyol, la qual també
podria rebre el nom de la copa del vividor. Competició que desprestigia el
futbol de qualitat i alt nivell, la qual només serveix de motivació pels equips...
TV3 s´ha desbocat amb cos i ànima a la causa
electoral. Un gran debat moderat pel genial Josep Cuní, i ronda d´entrevistes
amb Mònica Terribes i Jaume Masdeu als candidats dels principals cinc partits.
Aquesta vegada...
