18:12 hs - 08 Jun, 2009
  Simulacre europeu  
 
EDITORIAL
·Simulacre europeu

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


L’amic saudita
MÓN ÀRAB



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

El Iemen: pressions externes i conflictes interns
MÓN ÀRAB
Al poder des de fa vint-i-vuit anys, Ali Abdallah Saleh ha guanyat la primera elecció presidencial realment plural al Iemen, amb el 77% dels vots. Tot fa preveure, doncs, que continuarà la política d'equilibri inestable del país des del 11 de septembre. Una tria que no és exempta de perills, com ho proven els segrestos de francesos i l'atemptat frustrat contra instal·lacions petrolieres el setembre de 2006.


Per LAURENT BONNEFOY
Doctor en ciències polítiques a l’Institut d'estudis polítics de París, unit al Centre francès d'arqueologia i de ciències socials de Sanaa (CEFAS).



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Els Àrabs israelians, cinc anys després del traumatisme
MÓN ÀRAB
Per José Algazy *
* Periodista, Tel Aviv.


Al llarg del mes d'agost, els mitjans de comunicació del món sencer van donar compte de la retenció de l'exèrcit i la policia israelians durant l'evacuació de les vint-i-un colònies de Gaza i de quatre colònies de Cisjordània. No havia anat així fa cinc anys, quan els Palestins d'Israel van manifestar la seva solidaritat amb els seus germans dels Territoris ocupats caiguts a Jerusalem, després de la visita del general Ariel Sharon sobre l'Esplanada de les mesquites, el 28 de setembre de 2000, que va desencadenar la segona Intifada. Aquesta repressió sagnant va deixar profunds estigmes entre els ciutadans àrabs de l'Estat Jueu.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Discriminacions
MÓN ÀRAB
Segons l'últim informe anual de l'Institut nacional d'assegurança (2004), la pobresa, toca lel 49,9% de les famílies àrabs contra menys del 20% de les famílies jueves. Pitjor : es refereix a 420.000 nens àrabs, cosa que representa 60 %. Aquesta situació catastròfica te a veure àmpliament a la subocupació dels Àrabs. En els homes de 45 a 54 anys, 87% dels Jueus són actius, però només 63% dels Àrabs ; així mateix als 55-64 anys, el 70% dels Jueus treballen, però només el 40% dels Àrabs. De la part de les dones, participen en la força de treball el 54,6% de les Jueves i el 23,4% de les Àrabs. De manera que la renda mitjana mensual d'una família jueva és d'11.022 shekels i el d'una família àrab de 6.737 shekels.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Crisis i reforma en el món àrab
MÓN ÀRAB
Parell Parell Hicham Ben Abdallah El Alaoui *

* Fundador de l'Institut d'estudis contemporanis sobre Àfrica Septentrional, l'Orient Mitjà i l'Àsia Central a la Universitat de Princeton (als Estats Units). Antic conseller del representant especial de les Nacions Unides a Kosovo, encarregat dels drets humans i de les comunitats. A més, l'autor és cosí del rei del Marroc, Mohammad VI.


La invasió i l'ocupació de l'Iraq van posar en moviment tendències geopolítics potents i imprevisibles a Pròxim Orient i més enllà. Un d´ells és la dinàmica de democratització i reforma iniciada en el món àrab, l´ administració americana del qual s'assigna el mèrit. Aquesta pretensió tardana es basa en les eleccions iraquianes i en els recents esdeveniments al Líban. La realitat sembla més complexa : contradictòria en els seus efectes, la política americana constitueix una de les tres vies potencials de reforma, juntament a les quals es poden qualificar d'" islamista " i d'" autòcton progressista ".



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


Esperances frustrades al Marroc
MÓN ÀRAB
Balanç de cinc anys de reformes

El rei Mohamed VI, que va accedir al tron del Marroc el 30 de juliol del 1999, ben aviat es va consolidar com el veritable amo del Regne. Si alguns s’imaginaven que aquell príncep hereu tímid tindria problemes per imposar-se a una classe política temible, es van equivocar de mig a mig. Tot i així, malgrat l’autoritat de què disposa, el jove rei no ha abordat —llevat del camp del Codi de la Família— el conjunt de reformes que l’opinió democràtica n’esperava.

Per Ignace Dalle*
Article traduït per Carme Geronès / Carles Urritz

Els inicis del jove rei Mohamed VI —nascut el 21 d’agost del 1963— van ser més fàcils pel fet que gaudia d’una gran popularitat. L’havien mantingut apartat dels assumptes de l’Estat. No havia estat implicat en cap qüestió de seguretat ni d’estratègia política, a diferència del seu pare, Hassan II, sobre el qual s’havia recolzat Mohamed V (avi del sobirà actual), deixant-li la responsabilitat de solucionar problemes tan delicats com el de la repressió de l’aixecament berber del Rif el 1958–1959.

Els gustos senzills de Mohamed VI i l’aversió que se li atribueix al ritual asfixiant de la Cort són ben rebuts. Els marroquins comencen a creure que a l’aclaparadora presència de Hassan II li succeirà el regnat apaivagador d’un jove modern, poc inclinat cap al protocol. Les seves primeres intervencions públiques fan bona impressió. La «sol·licitud» i «l’afecte» que mostra per les «capes socials més desfavorides», el seu desig d’activar la Fundació Mohamed V «que consagra la seva pràctica a les qüestions dels pobres, dels necessitats i dels discapacitats» (1) tenen bona acollida.

Els seus desplaçaments cap al nord del país, l’autorització concedida a Abraham Serfaty (2) de tornar al país, la destitució del visir Dris Basri, ministre de l’Interior del 1979 al 1999, així com el nomenament de governadors nous, acaben de convèncer els més escèptics que alguna cosa canvia a la fi en un Marroc on les llengües es van deixant anar (3).

Paral·lelament, els partits polítics històrics, la Unió Socialista de les Forces Populars (USFP) i Itiqlal al capdavant, faciliten la tasca del nou rei, situant-se darrere de la seva bandera i, més encara, abstenint-se de negociar el seu suport. Tan bon punt va ser mort Hassan II, el 30 de juliol del 1999, la Kutla, bloc democràtic que agrupa l’esquerra de l’Istiqlal, va afirmar que volia «mantenir-se fidel a la memòria i al camí traçat per Hassan II». No deixa de sorprendre tanta complaença després de decennis de repressió i d’humiliació.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


La llengua àrab, la Rolls Royce i la Vokswagen
MÓN ÀRAB
Clàssica o dialectal?

En el debat sobre la reforma de l’islam, alguns exigeixen als àrabs que també modifiquin la seva llengua: definitivament escollint l’àrab clàssic i abandonant el dialectal. Abans de la seva mort, el setembre passat, Edward W. Said va explicar per què aquesta exigència reflectia una extraordinària subestimació de la riquesa de l’experiència diària viscuda expressada amb la llengua del carrer.

Per Edward W. Said*
Article traduït per Rut Jou
La pràctica del parlar i l’escriptura de l’àrab era objecte de controvèrsia. És una qüestió encara més discutible quan en depenen factors ideològics que no tenen res a veure amb la mateixa vivència d’aquesta llengua per part dels locutors indígenes. No sé d’on ve aquesta concepció segons la qual l’àrab essencialment expressaria una violència terrorífica i incomprensible, però va junt amb tots aquests perversos amb turbant de les pantalles de Hollywood dels anys quaranta i cinquanta que parlaven a les seves víctimes amb un to malhumorat, amb una delectació sàdica, i ho són per alguna cosa. També hi ha contribuït, més recentment, la fixació dels mitjans nord-americans sobre el terrorisme, que sembla resumir tot el que afecta els àrabs.

I tot i així, la retòrica i l’eloqüència en la tradició literària àrab es remunten a fa un mil·leni: aquests són els escrivans abbàssides, com Al-Jahiz i Al-Jurjani, que elaboraven sistemes increïblement complexos i sorprenentment moderns per entendre la retòrica, l’eloqüència i els excessos (1). Però tot el seu treball es basa en l’àrab clàssic escrit, i no en el parlar quotidià. Ja que el primer està dominat per l’Alcorà, alhora origen i model de tot el que ve després d’ell en matèria lingüística.

Expliquem aquest punt, molt poc familiar pels usuaris de les llengües europees modernes, en les quals les versions parlades i literàries es corresponen i on l’Escriptura Santa ha perdut completament la seva autoritat verbal.

Tots els àrabs usen un dialecte parlat que varia considerablement d’una regió o d’un país a l’altre. He crescut en una família on la llengua parlada era una barreja del que s’utilitzava habitualment a Palestina, al Líban i a Síria: aquests tres dialectes presentaven suficients diferències com perquè pugui distingir, per exemple, un habitant de Jerusalem d’un altre de Beirut o fins i tot de Damasc —però tots tres podrien comunicar-se sense fer un gran esforç.



[Llegir més]  1 comentari Enviar a un amic  Versió per a imprimir



EDICIÓ DE


Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 333
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 15 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X