• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir
• 0 comentaris

12/6/2009  INVESTIGACIÓ DE L’ACCIDENT AERI

Air France creu que els sensors no van causar l’accident

1. • L’aerolínia insisteix en la fiabilitat de l’A330 malgrat l’anomalia dels tubs
   
2. • La companyia va rebre les noves sondes de velocitat tres dies abans de la catàstrofe
   

La hipòtesi que les sondes que mesuren la velocitat de l’A330 van provocar el sinistre del vol Rio de Janeiro-París no convenç Air France. El director general de la companyia, Pierre-Henri Gourgeon, va mostrar ahir el seu escepticisme sobre el vincle entre un mal funcionament d’aquests sensors i l’accident aeri que ha costat la vida a 228 persones. L’Oficina d’Investigació i Anàlisi va advertir, per la seva part, que de moment «encara no s’ha establert» una relació causa-efecte.
«No estic convençut que les sondes siguin la causa de l’accident», va manifestar Gourgeon. El director d’Air France va explicar que si la companyia ha decidit reemplaçar els tubs Pitot –el mecanisme que permet calcular la potència adequada– és perquè «durant l’accident es va produir un problema amb el mesurament de la velocitat», però que això no permet deduir que les sondes siguin insegures. De fet, els nous sensors de velocitat amb què la companyia té previst equipar els avions van arribar a la seu de l’aerolínia tres dies abans del sinistre. L’empresa constructora, Airbus, insisteix que l’A330 és fiable fins i tot equipat amb els sensors que han registrat una sèrie d’anomalies, fabricats per la societat francesa Thales.

MISSATGES AUTOMÀTICS / Els missatges automàtics enviats per l’avió indiquen la presència de gel als tubs Pitot i, seguidament, una velocitat incoherent de l’aparell. «És possible que els incidents de congelació es redueixin amb el nou tipus de sondes. Però també és possible que la substitució no aporti cap millora. Treballem amb els investigadors sobre aquest punt», va precisar Pierre-Henri Gourgeon. No obstant, segons l’agència AFP, Air France va registrar almenys cinc incidents d’Airbus A300-A340 en les sondes Pitot que van produir falsos missatges d’alarma. Continua, doncs, la confusió al voltant del pitjor accident de la història de la companyia Air France. El diari Le Figaro mantenia ahir la teoria d’una «dislocació» de l’aparell en l’aire com a conseqüència d’una velocitat excessiva. La troballa a l’oceà de la deriva de l’avió –una de les peces essencials–, despresa pels seus punts d’encadenament, alimenta la hipòtesi d’una potència superior a la que pot suportar l’estructura de l’A330.
Segons els experts, a 12.000 metres d’altitud, el marge per mantenir la velocitat adequada és de 50 quilòmetres per hora. Si la potència és excessiva, l’avió es pot trencar. Si la potència és massa baixa, l’avió cau. Els tubs Pitot
–l’avió en porta tres a la carlinga davantera– permeten al pilot automàtic calcular la velocitat adequada.
Si dos dels tres mesuradors registren problemes, s’activa el pilot manual. El comandant està preparat per afrontar aquestes situacions, però és possible que un encadenament d’errors tècnics, sumats a les turbulències i a la falta de visibilitat, dificultessin enormement la governabilitat de l’avió.
Mentre a París s’estudien els possibles escenaris de l’accident, enmig de l’oceà continuen les tasques de rescat dels cossos dels passatgers i de les restes de l’avió. Les males condicions meteorològiques van impedir ahir localitzar nous cadàvers. Fins ara se n’han trobat 41.

CAIXES NEGRES / El submarí nuclear francès Esmeralda busca les caixes negres. Durant 30 dies, les caixes emeten unes ones per poder ser localitzades, però trobar-les és una tasca titànica, ja que l’avió va caure en una zona de fons escarpat que pot arribar als 5.000 metres de profunditat. És una tasca també contra rellotge, tenint en compte que han passat ja 12 dies des del sinistre. La família d’una víctima s’ha personat com a part civil de la investigació judicial que porta a terme la fiscalia de París.