«Imagini, escriu Vaclav Havel, unes eleccións de la qual els resultats són àmpliament coneguts amb antelació i a les quals es presenten tota una sèrie de candidats a la incompetència notòria. Tot escrutini democràtic de manera pretesa organitzat d'aquesta mena no faltaria de ser qualificat de farsa (1). » L'antic president txec no pensava en el Parlament europeu, sinó en el Consell dels drets humans de les Nacions Unides. I tanmateix...

Des de les primeres eleccións dels diputats europeus al sufragi universal, el 1979, la taxa d'abstenció ha saltat de 37% a 54%. Els poders del Parlament han crescut no obstant això, i el seu camp d'acció concerneix 495 milions d'habitants (contra 184 milions fa trenta anys). Europa ocupa l'escena ; no puja la rampa. Per què ?

Sens dubte perquè cap comunitat política continental no existeix en realitat. L'esperança que la simultaneïtat de vint-i-set escrutinis nacionals, gairebé sempre discutits al voltant de postures internes, destaparà un dia sobre el naixement d'una identitat europea continua aixecant del pensament màgic.

Quin eslovè té un coneixement dels debats electorals suecs, quin alemany s'informa de la vida política búlgara ? L'endemà d'un escrutini europeu, un i l'altre descobreixen no obstant això que a Estocolm o a Sofia el veredicte de les urnes pot haver contradit el resultat de l'única elecció a la qual han prestat alguna atenció, i que els seus vots no han designat en realitat més que un 1% (Eslovènia) o un 13,5% (Alemanya) del total dels parlamentaris de la Unió. Com imaginar que una revelació d'aquest gènere no alimenta en l'elector el sentiment de la seva inutilitat relativa ? Una impressió que els governants europeus no han desmentit ignorant les tries successives de tres pobles relatius al tractat constitucional, al final d'una campanya que, havia suscitat interès i passió.

A França, set de les vuit circumscripcions electorals han estat eliminades amb només la finalitat d'afavorir els grans partits ; no corresponen a cap realitat històrica, política o territorial. La del Sud-Est acull d'altra banda per a cap de llista un socialista abans escollit al Nord-Oest i qui ha qualificat de «trenca-cor» el seu propi aterratge de paracaigudisme. És tanmateix escollit per endavant, com la ministra francesa de justícia, que l'objecte de l'escrutini interessa tan poc que creu que és a La Haye, no a Luxemburg, que es reuneixen... el Tribunal Suprem de les Comunitats europees. A Itàlia, Silvio Berlusconi havia considerat clarament presentar vuit maniquins i actrius de soap operas com a candidates.

I no és tot. Les forces polítiques que tenen des de fa trenta anys transformat conjunt el Vell Continent a gran mercat indefinidament ampliat a nous països proposen de sobte una Europa «que protegeix», humanista », « social ». Ara bé tan socialistes, liberals i conservadors s'enfronten en el moment de les campanyes nacionals, voten conjunt en ocasió de la majoria dels escrutinis del Parlament europeu. I es reparteixen els correus de comissari - del qual sis atribuïts als socials-demòcrates, encarregats sobretot de la fiscalitat, de la indústria, dels assumptes econòmics i monetaris, de la feina, del comerç. La por a l'afrontament i la despolitització de les postures afavoreixen la reconducció indefinida d'aquest bloc que governa que va «d'un centre dret esponjós en un centre esquerre estovat, passant per una coalició liberal cotonosa (2).»

Tal tancament de l'alternança garantirà el lloc de José Manuel Barroso al capdavant d'aquest ganxo al balanç més que mediocritat ? «Ha fet un excel·lent treball, vull dir de manera molt clara que ho sostindrem», ha indicat el primer ministre laborista britànic Gordon Brown. El socialista espanyol José Luis Zapatero no el té de cap manera contradit : «Sostinc el president Barroso. » és verdader que Brown i Zapatero tenen el mateix programa, però és el del Partit socialista europeu (PSE). Al que pertany també la dirigent francesa Martine Aubry, que, per la seva part, explicava : «L'Europa que vull, no és una Europa dirigida per Barroso amb els seus amics Sarkozy i Berlusconi. »

Als electors de trobar-s'hi...

Serge Halimi.