La veritable constitució falsa

El 14 d’octubre del 2004, l’Assemblea Nacional Francesa ha discutit sense vot l’adhesió de Turquia a la Unió Europea. Aquest debat massa mediatitzat ha fet —temporalment?— de pantalla a les postures del “tractat que establia una constitució per a Europa”. No obstant això, aquest tractat erigeix el liberalisme econòmic en objectiu suprem de la Unió. Ignorant la qüestió social, curtcircuita el sufragi universal i apunta a imposar una ideologia oficial.

Per Anne-Cécile Robert
Article traduït per Rut Jou

Als juristes els agraden les baralles de paraules, sobretot si duren i són incomprensibles per a la majoria dels mortals. Sovint les regulen amb cops d’obscurs adagis llatins, menys destinats a donar sentit que a impressionar l’adversari. Només n’esperem doncs un auxili, limitar per interpretar aquesta bogeria política i jurídica que és el “tractat que estableix una Constitució per a Europa”, signat el 18 de juny del 2004. Per contra, la ciència jurídica podrà proporcionar eines d’aclariment al suport de l’apreciació, necessàriament política, del ciutadà.

El tractat constitucional, d’un abast excepcional, és un document híbrid. En efecte, les constitucions són actes de dret intern, nacional, i no mostren el dret internacional, l’eina tradicional del qual és el tractat. Una constitució és l’acte solemne pel qual una comunitat política (un poble o nació) defineix els seus valors i organitza la producció de les regles jurídiques, sobretot les lleis, a les quals se sotmet (1). La constitució també és una de les manifestacions concretes de la democràcia. Parlar de constitució europea significaria doncs que els vint-i-cinc estats membres de la Unió, i els seus pobles, es reconeixerien com una comunitat de destí fundada per sufragi universal. Ara bé, aquest no és el cas. Per això, l’autoproclamació d’una constitució europea, fins i tot pel subterfugi d’un tractat internacional, amaga una intenció política relacionada amb el contingut ultraliberal del text mateix. Ja que, pel que fa al caràcter fundador d’una constitució, imposar el mot sense una realitat és voler imposar el liberalisme mateix menyspreant les regles democràtiques de base. És una mena de cop d’estat ideològic.

En cinquanta anys d’existència, el sistema institucional europeu és força complicat per l’efecte de la pràctica i la superposició dels tractats. Per tant, no és necessari redactar una constitució per aclarir els textos: un tractat clàssic pot aconseguir-ho a tots els efectes (2). Ja que es tracta de millores de fons, no de tècnica jurídica. Napoleó no considerava que les “constitucions havien de ser curtes i obscures”... En conseqüència, si el tractat efectua eines de precisions jurídiques, el recurs al vocable constitucional revesteix un altre significat.