03:14 hs - 13 Jun, 2009
  Simulacre europeu  
 
EDITORIAL
·Simulacre europeu

  A. desig de poder   Àfrica de l'oest sota tensió   Agenda   Alemanya   Algèria   Ambigüitats geostratègiques   Amèrica   Amèrica llatina   Amèriques   Ampliació   Antisemitisme   Armament nuclear   Art   Artistes isrealians   Àsia   Sense-terra, a àsia també   Àsia central   Després dels atemptats a madrid   B. representativitat, diàleg, militància   Balcans   Bèlgica   Blues i jazz   Bolívia   Bons quaderns   Brasil   Burkina faso   Burkina faso   C. a l'ombra de la lluita antiterrorista   Canadà   Cancun   Caraïbes   Cimera de ginebra   Cinema   Cisjordània   Xoc de les civilitzacions   Colòmbia   Commemoracions   Comunicació   Sobre el projecte de constitució   Constitució europea   Corea del sud   Cotr. productivisme   Cuba   Cultura   La cultura i els diners   Cultura i mitjans   D. parís i kigali trenquen relacions   Darfur   Darrera el vel   Darrera el vel 2   D'abu graib al tsunami   El decreixement a debat   Dels estats units a la unió europea   Democràcia   Renovació de la democràcia participativa   Derrida i el "diplo"   Descolonització, encara   Desenvolupament durable   Destinacions no recomanades   Deu anys després del genocidi   Dien bien phu, 1954   Remuneracions obscenes i diner boig   Dones   Dossier   Dossier: ee uu, progrés i decepcions   Drets humans   E. dossier: cap a on va europa?   Ecologia   Economia   Edició   Editorial   Educació   Eleccions   Elits   Els llibres del mes   Els estralls d'una guerra arbitrària   En el caos de la postguerra   Energia   En l'engranatge de la guerra   Espionatge econòmic   Estats brètols   Estats units   Estratègies de conquesta espiritual   Europa   Exèrcits privats, guerres estatals   Exilis   Explotació de gènere   Extret   F. el projecte avortat de john m. keynes   Fàbrica de violència   Falsa llibertat   Fast-food   Filipines   Finances   Fòrum social europeu   Fòrum social mundial   Fotografia de premsa   França   Françàfrica   Fronteres   G. esnobisme i apartheith residencial   Geòrgia, armènia, azerbaïdjan   Desaparició d'un gran intel.lectual   Grècia   Guantànamo   Guerra contra els pobres   Guerra d´iraq   Guerra i terrorisme   H. rere el brasil, veneçuela i nicaragua   Haití   Història   Desafiaments de la història   Una nova visió de la història mundial   Home modificat per l'economia de mercat   I també   I. records d'un escriptor   Idees   Les ideologies fetes ciències?   Ii guerra mundial   Immigració   Imperialisme   Imperialisme i cultura   Inèdit   Inseguretat total   Internet, informació, consum   Investigació   Iran   Iraq   Israel   Itàlia   Iugoslàvia   J. del líban a la península aràbiga   Jubilacions   Julio cortàzar   K. el somni d'una informació igualitària   Kenya   L'america del nord   L'escola republicana enterrada   L. pel futur de la diversitat cultural   La marxa   3. la ucraïna de les dues cares   La xina   Líban   Al voltant de la mort del líder palestí   Literatura   Literatura de combat   Llengües per resistir   Lluites   M. lletres de la catalunya nord   Medicaments genèrics   Medicaments   Memòria i imaginari   Mercenaris   Mesures innovadores   Mèxic   Miserabilisme, populisme   Mitjans   Mobilització internacional   Món   Món àrab  

Le Monde Diplomatique

Edicions Internacionals


Edició en Català

Editors
Josep Parramon
Josep Guirao

Directora
Eva Tauler



 

 

 

 



mondiplo.tv
Televisió a internet

Les veus de la resistència




Publicitat








Veure-les totes


L’esquerra quebequesa és soluble en el sobiranisme?
CANADÀ
Pel nostre enviat especial Jean-Michel Dijan*
Article traduït per Rut Jou

El Quebec no sap parlar d’una altra cosa que no sigui la sobirania. “És el seu drama”, declara l’escriptor Gil Courtemanche (1), que afegeix a continuació: “La nostra preocupació principal hauria de ser en primer lloc democratitzar la democràcia. Després es veurà si som capaços de fer del nostre país en un model del gènere, és a dir, una nació sobirana i independent”.

Només feia falta que Jacques Parizeau, exprimer ministre, publiqués el 18 d’agost del 2004 una tribuna en la qual es preguntés sobre “l’oportunitat d’un tercer referèndum sobre la sobirania del Quebec” per tal que immediatament es rellancés el debat (2). Després del fracàs de la primera consulta per referèndum el 1980, posteriorment la del 1995, que va donar una curta victòria al no, el Partit Quebequès (PQ), avui en l’oposició, no acaba de portar “aquest deure històric d’accés a la independència” com una creu al coll, que funda la seva legitimitat. Com va recordar Louise Beaudouin, ministra de Relacions Internacionals al darrer govern del PQ i aleshores professora associada a la Universitat del Quebec a Mont-real (UQAM), “la sobirania formava part de la nostra cultura, hem crescut amb ella, federa els nostres valors de llibertat, el nostre orgull”.

Tot i així, cada vegada són més nombrosos els quebequesos que pensen que el partit creat per René Lévesque el 1968 seria millor que donés una sòlida doctrina política d’esquerra abans que adaptar-se amb tanta facilitat a un ambient econòmic liberal que l’ha portat a perdre la confiança dels seus electors. És cert que, des del “Visca el Quebec lliure!” llançat solemnement, el 24 de juliol del 1967, per Charles de Gaulle des del balcó de l’Ajuntament de Mont-real, ha estat impossible dissociar l’Estat quebequès d’un poble literalment fabricat per veure algun dia la seva independència. Efectivament, una qüestió de llengua, també d’història. Però de quina independència es parla? Amb relació a qui? A la resta del Canadà? Als Estats Units? A les multinacionals que es divideixen les parts de mercat francòfon imposant l’anglès com a força de marca comercial?

Al PQ, com en el partit dels liberals actualment al poder de la província, la qüestió s’ha convertit gairebé en tabú, ja que molts pensen que el nacionalisme quebequès, contràriament al d’altres països, afavoreix el liberalisme. Aquesta és la tesi d’Alain Gagnon (3), professor a l’UQAM, quan explica que “la credibilitat del PQ ha estat i sempre estarà fundada en una política econòmica pragmàtica. Aquesta política és la que ha permès a moltes generacions de quebequesos una prosperitat real, un ascens social. Però el PQ mai no s’ha referit, en aquest camp, a una doctrina econòmica socialista. És autènticament socialdemòcrata, tendència liberal”.

L’actual cap del PQ, Bernard Landry, encarna aquesta tendència. No era pas el ministre de Finances, posteriorment, després de la retirada de Lucien Bouchard, el primer ministre al poder durant els anys nefastos, els de la dècada dels noranta i la primeria de segle? Avui, el Quebec s’ha convertit en el sisè soci comercial dels Estats Units i, gràcies a l’Acord de Lliure Canvi de l’Amèrica del Nord (NAFTA), les seves exportacions quasi s’han doblat. Amb uns 7,5 milions d’habitants i 130 mil milions de dòlars de producte interior brut (PIB), la província ocuparia la dinovena plaça dels països membres de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir

Quan l’arbitrari policíac s’imposa al Canadà
CANADÀ
En nom de la lluita contra el terrorisme, i sobre el model americà

En matèria de respecte de les llibertats públiques, el Canadà més aviat té bona premsa. No obstant això, des dels anys setanta, la Guàrdia Reial ha dirigit centenars d’operacions il·legals contra els independentistes quebequesos. La lluita contra el terrorisme serveix de pretext als serveis de seguretat del Govern federal per intimidar els periodistes i posar els ciutadans sota vigilància amb una legislació directament inspirada en la del gran veí del sud.

Per Michel Gourd*
Article traduït per Rut Jou

Proveïts amb ordres de perquisició, els agents de la Guàrdia Reial del Canadà (GRC) es van presentar, el 21 de gener del 2004, ben de matí a casa de la periodista Juliet O’Neill, del diari Ottawa Citizen. Cinc hores més tard, en van sortir amb una caixa de documents. Va tenir lloc un altre registre al despatx de la repòrter, a l’Ajuntament d’Ottawa. Juliet O’Neill va tenir la desgràcia de mencionar al seu diari, el 8 de novembre del 2003, un informe de la GRC que relacionava el canadenc d’origen siríac Maher Arar i Al-Qaida. La GRC va anar a indagar per intentar conèixer la identitat de la seva font. Els funcionaris van copiar el disc dur del seu ordinador i van marxar amb els seus dossiers, les llibretes de notes i les llibretes d’adreces.

Segons el redactor en cap del Citizen, les indagacions s’han dirigit en virtut de la llei sobre protecció de la informació, que prohibeix la possessió no autoritzada de documents confidencials del Govern. Aquesta llei federal, que es basa clarament en l’antiga Llei sobre els secrets oficials de 1970, es va adoptar després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units. Gordon Fisher, vicepresident de CanWest Global, propietari del Citizen, que difícilment es pot qualificar de simpatitzant d’esquerres, considera que un comís d’aquest tipus és “digne de l’antiga Unió Soviètica, no d’una democràcia”.

A la primeria del 2004, la ministra de Seguretat Pública, Anne McLellan, havia revelat que la GRC intentava identificar les fonts policíaques i governamentals que havien divulgat informació confidencial sobre l’assumpte Arar a alguns mitjans. En aquest cas precís, el Govern no tenia la legitimitat del suport popular. Un sondeig recent mostra que la majoria dels canadencs s’oposa que la policia registri el domicili dels periodistes, a la recerca de documents relatius a la seguretat que hagin estat objecte de fugues (1).

Com en tota democràcia, al Canadà hi ha un equilibri fràgil entre els drets dels individus i els del grup. Els problemes que afecten actualment les llibertats dels canadencs vénen de lluny. En el passat, els serveis d’informació canadencs van dirigir grans investigacions sobre les activitats dels autòctons, dels sindicats, de les agrupacions pacifistes, dels immigrants, dels diplomàtics i dels visitants estrangers (2). La lluita contra els independentistes quebequesos ha tingut ocupat el Govern federal des de fa moltes desenes d’anys, la crisi de l’octubre del 1970 es podia considerar com el punt de partida d’una sèrie d’accions que violen tant les lleis canadenques com els drets i les llibertats dels seus ciutadans.



[Llegir més]  Comentaris Enviar a un amic  Versió per a imprimir


EDICIÓ DE


Última edició





 

 

 

 


· Inici
· Seccions i suplements
· Per temes
· El més llegit
· Escriu-nos
· Recerca
· Recomanan's
· Enllaços

Gestió Lector
· El vostre compte
· Paraula de pas perduda
· Llista de membres
· AvantGo (PDA)
· Preguntes més freqüents
· Versió en PDF
· Sortir


  RSS



Nom d'usuari


Paraula de pas



Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ.

Problemes amb l'entrada (cookies)

 
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.

 


Entra a la botiga virtual
de DVDs.

 
Entra a la llibrería virtual de Món Diplomàtic.
 
·Pacman
·Tron
·Pong
·Breakout
·Blisterball
·SpeckInvaders
·jatris


 


Creus que el llegat del Che és vigent en ple segle XXI?

Sí, ara més que mai
Sí, però només en el context del Tercer Món
És un símbol. Tot ha canviat i cal actualitzar-lo
No. Ni abans ni ara


[ Resultat | Enquestes ]


Vots: 333
Comentaris: 1

  En aquests moments hi ha 31 convidats i 0 usuaris registrats connectats/des

Ets un/a usuari/a anònim/a. Pots registrar-te aquí



Deixem els nens fora de la bogeria humana, si us plau





Le Monde diplomatique en català RSS -    http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/rss.php


Món Diplomàtic SL Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 redaccio( a )monde-diplomatique.ad
Associació Món Diplomàtic Carrer Ciutadans, 15, pral. 17004 Girona Telèfon 902 330 344 mon( a )monde-diplomatique.ad


COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Licencia
de Creative Commons
Aquesta obra está amb una llicencia de Creative Commons.

Dipòsit legal nº: Gi-125-2003
ISSN-1695-758X